dimarts, 28 de maig del 2024

28 de maig 2017 Mor Maria Rosa Miracle (ecòloga i limnòloga) Mes de Maria: Nostra Senyora dels Trenta-tres (Uruguai)


La nostra protagonista d’avui és ecòloga i limnòloga. Va ser la primera dona catedràtica d'Ecologia a Espanya i la primera presidenta de l'Associació Espanyola de Limnologia. Saps què vol dir això? 


La limnologia (del grec λίμνη, límnē, "llac" i λόγος, lógos, "estudi") és la branca de l'ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals (llacs, llacunes, rius, tolles, marenys, estuaris, i aiguamolls), incloent-hi l'aigua subterrània i cossos d'aigua intermitents (o temporals), les interaccions entre els organismes aquàtics i el seu ambient, i factors socials, ecològics i evolutius que determinen la seva distribució i abundància en aquests ecosistemes. El terme "limnologia" inclou aigües salobres i salades continentals, per la qual cosa no s'ha d'assumir que és estrictament l'estudi d'aigua dolça. Més que una branca de l'ecologia, és un camp multidisciplinari on solen convergir branques com la biologia, ecologia, matemàtiques, enginyeries (civils, ambientals, etc.), aqüicultors, químics, físics, arquitectes del paisatge, sociòlegs, estadistes. En un principi el terme limnologia se cenyia només a l'estudi de llacs i masses d'aigua continentals. En 1922 es va fundar la Societat Internacional de Limnologia, que va incloure com a objecte d'estudi les aigües epicontinentales (massa d'aigua salada amb una gran extensió però amb escassa profunditat que s'estén sobre una plataforma continental). Les masses d'aigua continentals són de gran importància per a l'ésser humà, ja que moltes són font de recursos bàsics per a l'economia (aigua potable, aliment, aigua per a indústria, transport, reserves a futur, etc.) o exerceixen un paper (depuració d'aigües, regulació microclimàtica). Això a més s'ha de compatibilitzar amb la convivència d'espècies de flora i fauna que subsisteixen en el mitjà, o depenen d'ell. Per aquestes raons la limnologia s'ha convertit en una ciència més important, necessària per a la gestió i conservació dels mitjans aquàtics.


Maria Rosa Miracle Solé va morir el 28 de maig de 2017 a Barcelona, va ser biòloga i limnòloga, doctora per la Universitat de Barcelona i professora emèrita de la Universitat de València. Va publicar més de 200 articles científics en revistes de prestigi internacional i més de 20 capítols de llibres, va editar o va coeditar 5 volums i va ser autora o coautora de dos llibres científics. Al llarg de la seva trajectòria, va supervisar més de 20 estudiants de doctorat. El seu primer article científic es va publicar en Treballs de la Societat Catalana de Biologia en 1971,6 relacionat amb els seus primers estudis sobre el zooplancton en el llac de Banyoles, resultats que també va incloure en el primer llibre que va publicar en solitari. Una altra part de la tesi la va publicar en 1974 en la revista Ecology7 i s'ha citat en llibres d'Ecologia. L'èmfasi naturalista de les seves recerques es reflecteix en la importància que va donar a diferents aspectes de l'ecologia, biodiversitat i biogeografia dels organismes aquàtics, i recentment, en els seus detallats estudis filogenètics i taxonòmics d'invertebrats planctònics. Maria Rosa Miracle també es va interessar per la divulgació de la ciència, publicant articles i llibres sobre temes diversos d'ecologia, com el corresponent a aquest tema de la col•lecció Temes Clau de l'editorial Salvat.

L'Associació Ibèrica de Limnologia li va fer un homenatge a la seva trajectòria en una sessió especial en el XVIII Congrés de l'Associació Ibèrica de Limnologia que es va celebrar a Tortosa en 2016. La revista d'aquesta associació, Limnetica, li va dedicar dos volums especials amb contribucions científiques.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nostra Senyora dels Trenta-tres, patrona d’Uruguai. Es tracta d'una figura de fusta que es va posar a la intempèrie al departament de Florida, Uruguai. Davant seu, 33 patriotes, funcionaris civils i militars van declarar l'assemblea sobirana el 14 de juny de 1825, i després, el 25 d'agost del mateix anys, quan es va proclamar la independència del país, els constituents van posar la pàtria sota la seva protecció. El Papa Sant Joan XXIII la va proclamar “Patrona de l'Uruguai” el 1961. Els uruguaians catòlics la celebren el segon diumenge de novembre.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada