El fet de que tal dia com avui de 1994 la reina Elisabet i el president François Mitterrand inauguren oficialment l'Eurotúnel ens dona peu per parlar de la Reina d’Anglaterra, Elisabet II.
Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, va ser una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seva mort els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth). Dins la Mancomunitat de Nacions hi hagué quinze Estats independents constituïts en regne que compartiren el seu rol de reina com a cap d'estat: el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.
El 1947 contragué matrimoni amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui tingué quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard. Des de 2007 fou la monarca més longeva de la història britànica i, des de 2015, la que més temps hi regnà en haver superat la seva rebesàvia, la reina Victòria.
Els seus jubileus de plata, or, diamant, safir i platí varen celebrar-se els anys 1977, 2002, 2012, 2017 i 2022, respectivament. El seu paper polític abraçà grans àrees, tingué funcions constitucionals significatives i actuà com a focus de la unitat nacional dels britànics i com a representant de la seva nació davant del món.
Podem repassar la seva vida en una sèrie basada en fets reals però novel·lada que es diu “The Crown”. És una sèrie de televisió britànica i estatunidenca de sis temporades, creada i escrita per Peter Morgan i produïda per Left Bank Pictures i Sony Pictures Television per a Netflix. “The Crown” ha estat elogiada per les actuacions dels personatges, la direcció, el guió, la cinematografia, la qualitat de producció i un relat històric relativament exacte a com va ser el regnat d'Isabel II, encara que també ha rebut algunes crítiques pel que fa a les desviacions de la història documentada.
L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Remei, Verge del Remei, Nostra Senyora del Remei o simplement el Remei és una advocació mariana commemorada en el calendari litúrgic catòlic el segon diumenge d'octubre (a Caldes de Montbui, el tercer) i és advocada de les parteres i una verge en honor de la qual se celebren a Catalunya molts aplecs i romiatges. La mare de Déu del Remei és una de les que gaudeixen de més veneració a Catalunya. A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, hom la reclama en tota mena de tribulacions i trasbalsos. Una de les invocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part. Moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duien una cinta de seda de colors, de l'alçada de la imatge, la qual, posada damunt del cos de la partera, deien que ajudava a infantar. Com que aquestes cintes tenien molta demanda, finalment es va acabar venent cintes amb virtut remeiera a les ermites i capelles advocades al remei. Hi havia dones que es portaven elles mateixes la cinta, la qual creien que prenia virtut en tocar la imatge de la Mare de Déu. A més de les cintes, també es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei. La Mare de Déu del Remei també és la patrona de la ciutat d'Alacant (País Valencià). A Alacant és considerada com a alcaldessa perpètua de la ciutat. A més, rep l'ofrena més antiga dels Països Catalans el 21 i 22 de juny amb motiu de les Fogueres de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada