Avui és el darrer
dia de classe d’aquest any. Demà comencem les vacances de Nadal i del blog.
Tenim una colla de protagonistes una atleta de la postguerra, un piragüista
d’aigües tranquil·les que va ser banderer, un dels millors jugador de pilota
valenciana i un esportista amateur i fotògraf esportiu. Tots ells fan anys
avui.
El 20 de desembre
de 1926 va néixer a Barcelona la Maria Víctor Gil, atleta catalana, campiona de
la Cursa Jean Bouin cinc anys seguits, del 1947 al 1951. Formada a l'escola
Cooperativa Municipal de Barcelona i, després de la Guerra Civil Espanyola, a
l'Acadèmia Maragall, fou l'única noia de cinc germans, nascuda en el si d'una
família força relacionada amb el món de l'esport. El seu avi fou membre
fundador del diari esportiu El Mundo Deportivo, el mateix mitjà on el pare,
Joan Víctor Eizaguirre, treballà tota la vida com a periodista. El seu germà,
Joan Víctor, destacà durant durant la dècada del 1950 en les especialitats de
4x400 i 4x800 metres, modalitat en la qual arribà a ser campió d'Espanya.
El 20 de desembre
de 1953 neix a Candás l’Herminio Menéndez Rodríguez. Esportista que va competir
en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Va competir en quatre Jocs
Olímpics —Munic ’72, Mont-real ’76, Moscou ’80 i Los Angeles ’84— on va aconseguir
tres medalles i dos diplomes olímpics. La primera medalla va ser una plata en
la modalitat de 1000 metres en K4 a Mont-real 1976. Quatre anys més tard, a
Moscou ´80, se’n va penjar dues més: una plata en 500 m en K2 i un bronze en
1000 m en K2. Justament en aquests Jocs Olímpics, els de Moscou ´80, Menéndez
va tenir l'honor de ser el banderer espanyol, encara que en aquesta edició la
delegació espanyola va portar la bandera olímpica en protesta per la invasió
soviètica a l'Afganistan un any abans.
El 20 de desembre
de 1954 va néixer en Paco Cabanes Pastor, el Genovés, un pilotari valencià
reconegut com un dels millors de la història, en actiu professionalment des de
1972 fins a 1996, actualment és considerat una de les cinc figures del segle xx
en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del
Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. També
ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit
Esportiu, la de l'Ajuntament del seu poble, un dels Premis Octubre, El Saque de
la Federació de Pilota Valenciana i la Txapela basca (reservada als campions
del manomanista). També fou membre de la Selecció Valenciana de Pilota,
l'última vegada en 2004. Des d’aquell moment va participar en escoles de
tecnificació i se'l podia veure els dies que jugava el seu fill.
El 20 de desembre
de 1966 va néixer en Xavier Carulla Felices. Amb sis anys va guanyar la seva primera
medalla fent tombarelles a l’escola. A partir d’aquí la seva vida sempre ha
estat lligada a l’esport. De jove, jugant a basquet al Cercle Catòlic de Gràcia
i de gran, agafant la bici i amant de les olimpíades per televisió. Aquests
darrers anys el seu esport ha estat córrer la banda i aconseguir les millors
fotografies. Ha estat el fotògraf de l’equip juvenil i amateur femení del
Martinenc. Podeu veure les seves fotos a l’Instagram @MartinencFemení. Al mes de juny va penjar la càmera i ara
segueix els partits des de la grada. Sense medalles olímpiques, però amb la
medalla al millor espòs i pare.
A les vacances hem
de trobar temps per a tot, també per a fer exercici. Si ho pauteu i ho poseu en
horari, millor. Sovint es paren els entrenaments per les festes de Nadal que
van en consonància amb el calendari escolar però necessitem seguir fent exercici.
Vigileu també amb l’alimentació. Cal ser mesurats i no excedir-nos amb el
menjar i els dolços propis d’aquestes festes. La tercera part d’una vida
saludable és tenir una bon descans, cal dormir les hores i no girar l’horari.
Descanseu... ho necessiteu. Descansar és canviar d’activitat. Després de totes
aquestes indicacions saludables us desitjo un Bon Nadal i una bona entrada al
2025. Ens tornem a llegir el 8 de gener, si Déu vol!
