Avui es celebra el Dia Internacional del Voluntariat. I és
que el món es mou gràcies al voluntariat, organitzat o no. La meva àvia sempre deia
que “els cansats eren qui feien la feina”. Em va costar molts anys d’entendre-ho.
Els qui volen, els que fan, els que posen el seu temps, la seva persona i de
vegades també la seva professió al servei dels altres són els que fan que el
món es bellugui i sigui un lloc més bonic per viure-hi. Hi ha tota una colla de
valors que están darrera d’aquest voluntariat d’una manera més o meys conscient
des de la constancia o el respecte i valoració d’un mateix i dels altres fins a
la convicció de que les coses no es fan soles i la queixa només arrecla si s’hi
fan coses. El voluntariat pot tenir un trasfons religiós o no però el que sí es
cert és que està format per persones que volen i troben el temps. Han descobert
que donar (temps, escolta, presencia, feina…) sempre és gratificant, omple el
cor i millora el món encara que sigui un raconet petit o per una sola persona.
Sempre és molt més que res i té un efecte multiplicador.
També recordem dos artistes brillants en el seu camp que van
neixer tal dia com avui:
Walter Elias Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de
1901. El seu cognom és conegut arreu del món. Actualment és una gran empresa
que té un munt de seccions: pel·lícules, merchandising, parcs d’atraccions… tot
al voltant de la felicitat de nens i adults. Va ser un productor, director,
guionista i animador estatunidenc. No va tenir una vida fácil i la seva
biografia és molt interessant. ç Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O.
Disney, de The Walt Disney Company. Va ser el principal artífex d'un estil
inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats, com l'Ànec Donald o Mickey
Mouse. Disney va adquirir renom com a productor de cinema, com innovador en el
camp de l'animació i com a dissenyador de parcs d'atraccions. Al costat del seu
equip va crear alguns dels personatges d'animació més famosos, especialment
Mickey Mouse, una caricatura d'un ratolí, a la qual el mateix Disney va posar
la seva veu original. Durant la seva extensa i exitosa carrera en el cinema
d'animació va ser premiat amb 26 premis Oscar d'un total de 59 nominacions, i
va rebre quatre premis honorífics, el que en fa la persona que més premis de
l'Acadèmia ha guanyat. També va ser guardonat amb set premis Emmy. És un
referent per a les persones lluitadores.
Josep Maria Carreras i Coll va néixer a Barcelona el 5 de
desembre de 1946. Se’l coneix artísticament com a Josep Carreras o José
Carreras, és un tenor català. La seva càlida i bella veu, especialment en el
registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un
gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià. Seguint els passos de
Jaume Aragall, estudià cant amb el seu mestre Jaume Francisco Puig. El seu
repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder)
i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió,
cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre
les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de
música popular. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí arreu del món. Ha
cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre
alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco
Opera, la Viena Staatsoper, la London's Royal Opera House, l'Òpera de Munic, la
Chicago's Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i
Verona. Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors
d'orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal
que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a Salzburg, Berlín
i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin
Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein
i Zubin Metha- a més de destacats directors d'escena, com Franco Zeffirelli,
Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince. Carreras
també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep
Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de
recuperar-se d'aquesta greu malaltia. En els Jocs Olímpics de 1992 va
interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre.
La fotografía d’avui és per a Josep Carreras. Un home que ho va tenir tot i que la malaltia li va arrabassar gairebé la vida però això el va fer més fort i va posar en marxa els seus contactes, la seva popularitat i la seva feina per lluitar contra la leucemia treballant amb els millors professionals i fent campanyes per visibilitzar aquesta necessitat. La fotografia és pel seu somriure que sempre m’ha atrapat potser tant com la seva veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada