Avui és festiu a Espanya. És una de les festes civils i es
celebra el Dia de la Constitució de 1978. Després de rebre 3.100 esmenes al
text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues
Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un
88,54% de vots afirmatius.
També recordem la festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia
5 o 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als
infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de Reis
a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al
Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del
Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a
diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central
(Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La
festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira, i el Santa Claus nord-americà
així com el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda.
De fet, 'Santa Claus' prové de 'Sinterklaas' en neerlandès. Les festivitats i
costums entorn d'aquesta festa difereixen segons les regions.
I per acabar la diada recordem dues publicacions que es van
estrenar tal dia com avui: l’Enciclopèdia Britànnica i la Revista Cavall Fort.
L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més
antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus
articles solen ser considerats rigorosos i fiables. Nascuda en el context de la
il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i
Charles Black al segle XVIII. Tal dia com avui de 1768 es va publicar la
primera edició de l’Enciclopedia britànica.Contràriament a l'enciclopèdia
francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora,
dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La
publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari
The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del
patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació
van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de
Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents. El 13 de març de
2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper
després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà
plenament operativa.
Tal dia com avui del 1961 a Barcelona s'hi publica el primer
número de la revista Cavall Fort. Cavall
Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català,
destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les
capçaleres que funcionen com a activitat comercial. Es va crear per estimular
la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En
Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. En els seus més de 1000
números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i
seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països
Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de
dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall
Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors
catalans. Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana
per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell...) i per a
adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig,
Tísner...), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que
s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol,
Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse
Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament,
amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies,
Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert
Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans... Ha estat dirigida per Josep Tremoleda
des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a
1997 i, des d'aleshores, n'és la directora Mercè Canela.
El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb
motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre
les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada
per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país. A través de vuit plafons,
l'exposició mostrava, d'una manera juganera i participativa, els diferents
tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta
fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a
Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana. Alguns dels plafons
conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així,
espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.
La imatge del dia és pel número dels 50 anys del Cavall
Fort. Des del “cultureta” li desitgem molts i bons anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada