Els protagonistas d’avui són dues persones excepcionals:
Sant Francesc Xavier i el Dr. Barnard, i l'inici d'un superpont.
Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc
Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 –) fou un
religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de
Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de
Xabier i va morir a l'illa de Sangchuan (Xina) el 3 de desembre de 1552. Fou
santificat per l'Església Catòlica amb el nom de Sant Francesc Xavier.
Francesc Xavier va ser un rellevant missioner jesuïta,
membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col·laborador
del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que
es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de
l'Apòstol de les Índies.
És copatró de Navarra, juntament amb sant Fermí de Pamplona
i se celebra l'onomàstica el dia 3 de desembre, l'aniversari de la seva mort.
Anualment, els primers dies de març, se celebra una massiva peregrinació en el
seu record al Castell de Javier, coneguda com la Javierada. Igualment, i en
homenatge al sant i a la seva llengua materna (l'euskera), la Societat d'Estudis
Bascos-Eusko Ikaskuntza va anomenar el 1947 el 3 de desembre com el Dia
Internacional de l'Èuscar. Així doncs, des d'aleshores se celebra en aquesta
data la festivitat del patró de Navarra i el dia internacional de l'euskera.
Christiaan Neethling Barnard va ser un cirurgià
cardiovascular sud-africà que va ser el primer a fer amb èxit un trasplantament
de cor entre humans.
El seu pare, Adam Barnard, fou un pastor de l'Església
Reformada Holandesa i la seva mare, Maria, tocava l'orgue a l'església.
Christiaan va ser un dels cinc fills del matrimoni. Tenien greus problemas econòmics.
Un dels seus germans, Abraham, va morir a l'edat de cinc anys a causa d'una
malaltia del cor. Molts anys més tard, el seu germà més petit, Marius, seria
nomenat com la seva mà dreta al Departament de Cirurgia Cardíaca de la
Universitat de Ciutat del Cap.
Es graduà en Medicina el 1953 a Ciutat del Cap. A l'hospital
Groote Schuur, de la mateixa localitat, va exercir com a cirurgià general. El
1955 obtingué una beca per especialitzar-se en cardiologia a Minnesota, als
Estats Units. La dotació de la beca era tan escassa que va haver de treure neu,
tallar gespa i rentar cotxes per poder arribar a fi de mes. Allà tingué professors
com el doctor O. H. Wangesteen i el doctor Shumway, que li van ensenyar la
tècnica de trasplantar cors d'animals.
De tornada al seu país, el 1962, fou nomenat cap de cirurgia
toràcica a l'hospital Groote Schuur. Va fer centenars de proves amb gossos i
per fi el 3 de desembre del 1967 realitzà el primer trasplantament de cor a
Louis Washkansky, a qui col·locà el d'una jove de 24 anys. El pacient, però,
morí 18 dies després a causa d'una pneumònia. El doctor va dir que aquell va
ser el dia més trist de la seva vida. El segon trasplantament fou el 1968 i
aquest cop el cor bategà durant 563 dies gràcies a l'ajut de fàrmacs com la
ciclosporina.
A causa d'una artritis hagué d'abandonar l'exercici
professional de la cirurgia, quan ja comptava amb més de 140 trasplantaments
realitzats. Posteriorment es dedicà a la recerca sobre l'envelliment dels
organismes. Al final de la seva vida es va comprometre en contra de la política
d'apartheid, també es va implicar en causes humanitàries. El 2001 va morir als
78 anys d'un atac d'asma, quan estava de vacances a Xipre.
Avui comença un superpont. Comença el cap de setmana i dilluns és la Festa de la Constitució i dimecres la Puríssima i dimarts molts fem pont. Això vol dir que hi ha cinc dies de festa. L'imatge és pel Pont del Petroli de Badalona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada