Els protagonistas d’avui són dues persones que han deixat un
llegat important.
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace; coneguda com Ada Lovelace, va neixer a Londres
el 10 de desembre de 1815. És la primera programadora en la història dels
ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una
màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la
màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot
el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara
es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina.
És per això que se la considera la primera programadora. Encara que patia d'una
salut fràgil i estava malalta contínuament no va abandonar la seva educació.
L'obsessió insana de la mare perquè la noia no heretés cap dels gustos del pare
van ser uns dels motius pels quals es va dedicar a estudiar matemàtiques. Va
tenir diversos tutors i tutores com ara Augustus De Morgan. Més o menys a
partir dels 11 anys les seves habilitats matemàtiques es van començar a
manifestar molt notablement, i l'estima i interès per aquestes va dominar durant
quasi tota la seva vida. Tot i així l'Ada sempre va sentir també una forta
atracció per les lletres, la lectura i la poesia. Va heretar una mica el talent
i l'amor per les lletres del seu pare, Lord Byron. Ada mai conegué personalment
el seu pare, però sempre la van fascinar les seves obres.
El dia d'Ada Lovelace (Ada Lovelace Day en anglès,
corresponent a les sigles ALD) és una jornada internacional dedicada a la
participació de les dones en la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les
matemàtiques (STEM). Pretén visibilitzar, reconèixer i donar suport a les dones
que treballen en algun d'aquests àmbits així com als seus descobriments i
invencions, introduir noies joves dins el món de la ciència i la tecnologia per
tal d'augmentar la presència de dones en aquests àmbits i crear nous referents
femenins en les diferents àrees STEM. L'ALD se celebra el segon dimarts
d'octubre de cada any, des que l'escriptora i periodista Suw Charman-Anderson
ho va proposar el 2009. L'esdeveniment més representatiu d'aquest dia és
l'anomenat Ada Lovelace Day Live! i se celebra a la ciutat de Londres, al Regne
Unit. En aquest, dones que treballen en l'àmbit STEM fan petites xerrades sobre
el seu treball dins l'àmbit científic o sobre dones que les varen inspirar a
fer allò que ara fan. Entre les conferències, s'intercalen interludis musicals
i còmics relacionats amb l'STEM. El conjunt d'activitats s'anomena science
cabaret («cabaret de ciències» en anglès). Durant l'ALD també s'organitzen
esdeveniments diversos a tot el món. Inclouen conferències, viquimaratons,
concursos, crides a la participació de nenes i dones de totes les edats, etc.
El 2015 va ser un dels dies ALD de més èxit fins aleshores, amb més de 150
esdeveniments organitzats de forma independent en 82 ciutats d'un total de 25
països. A Catalunya, des de l'Oficina de Dinamització de la Xarxa Punt TIC, la
Generalitat proposa la possibilitat que els dinamitzadors/es organitzin
activitats de diferents tipus (tallers o xerrades, per exemple) relacionades
amb les STEM per tal de formar part d'aquesta jornada.
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred
Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de
premiar les persones la labor de les quals hagi estat excel·lent al llarg de
la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al
Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la
seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria
productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però
també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós
testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer
transcendir el seu nom en morir.
La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va
celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com
avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més
del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica
més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les
preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor
els seus futurs treballs. Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en
donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de
l'enorme potencial publicitari per al país. Els premis es concedeixen en una
cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, a continuació té lloc el
banquet a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El
lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels
premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i
institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.
Els diversos camps en què es concedeixen premis són els
següents:
- Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
- Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
- Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska)
- Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca)
- Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec)
El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. Tampoc hi ha Premi Nobel de Matemàtiques.
La fotografia d’avui és per la medalla commemorativa que
reben els homes i les dones que reben el Premi Nobel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada