17 de febrer Tobogan 1983 Neix l'Ander Mirambell 1993 Neix Marc Màrquez

 

Avui descobrirem un esport nou, el tobogan pel nostre primer esportista nascut tal dia com avui. El nostre segon esportista és mundialment conegut i admirat. Avui tots dos de casa nostra. Han posat els seus esports i les seves poblacions: Calella i Cervera al mapa!

El nostre primer esportista ens introdueix en un esport força desconegut a les nostres contrades. És un esport olímpic d’hivern: el tobogan. Forma part de la família d'esports de descens en trineu, juntament amb el bob i el luge. El tobogan és la modalitat més antiga de totes tres. El tobogan va néixer a finals del segle XIX a la localitat suïssa de St. Moritz, quan un anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que recordava un esquelet humà i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès i que literalment, en català, vol dir esquelet. De forma oficial es començà a practicar al Club Alpí de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista de tobogan més antiga que existeix. Com al luge i al bob, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible. El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el pes cap a un o costat o l'altre. Com a esport olímpic debutà l'any 1928 a St. Moritz, Suïssa. Posteriorment desaparegué del programa de competició fins als Jocs de 1948, de nou a St. Moritz. Un cop més fou exclòs del programa olímpic, durant un període de 54 anys, retornà als Jocs de 2002 a Salt Lake City, repetint als Jocs de Torí 2006 i Vancouver 2010.

Aprofitem per recordar un esportista español que va morir en un entrenament en aquest esport d’alt risc. Es deia Luis López Solanes i era d’Osca. Va ser un atleta espanyol que va competir en les disciplines d'atletisme i bobsleigh, combinació força frequent. Es va iniciar en bobsleigh gràcies a la seva titulació en monitor d'educació física el que li va permetre entrar en el món dels esports d'hivern ja que va ser nomenat preparador físic de la selecció espanyola d'esquí. Va entrar en el bobsleigh com a preparador físic de l'equip i també com a suplent. El fatídic succés va succeir el 21 de gener de 1971, l'equip espanyol venia en gran estat de forma després d'aconseguir la plata en l'europeu de bobsleigh, l'equip es trobava a Cervina, en el circuit de Cortina d’Ampezzo preparat per a disputar els Campionats Mundials, i en els dies previs com era normal es van disputar els entrenaments en un d'ells va tenir lloc el tràgic succés. Al principi el recorregut anava d'allò més bé, amb l'equip espanyol batent rècords però en l'última corba a una velocitat de 130 km/h el bob es va sortir del circuit, i en Luis López Solanes es va estampar contra un arbre morint en el acte. El seu company d’equip va quedar ferit de gravetat.

El 17 de febrer de 1983 va neixer a Calella l’Ander Mirambell i Viñas. És un pilot de tobogán. Participà en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, essent el primer català a fer-ho en aquesta disciplina. Ander començà fent proves de skeleton la temporada 2005-2006 i competint en la 2006-2007. La seva primera idea era competir en bob, però va ser inviable i es decidí pel tobogan, ja que ho considerà més segur que competir en luge. El seu primer i principal patrocinador fou l'empresa Buff. L’Ander és seguidor del RCD Espanyol i del BAXI Manresa. Als Jocs Olímpics de 2010 finalitzà en el 24è lloc. La millor posició a la Copa del Món de skeleton va ser la 18a aconseguida a Whistler (Canadà) el desembre de 2010, a inicis de la temporada 2010-11. La temporada anterior havia aconseguit el 21è lloc a Innsbruck (Àustria) el mes de gener de 2010. En el passat Mundial de tobogan de Königsee (Alemanya), el 2024, va acabar en 20ena posició, amb el qual va millorar en dues posicions el lloc que va ocupar fa quatre anys a Saint Moritz (Suïssa).

El 17 de febrer de 1993 va neixer un nen a Cervera amb un talent especial i un somriure encomanadís i una humiltat inusual. És en Marc Márquez Alentà. Un gran pilot de motociclisme que competeix en MotoGP. Ha guanyat vuit títols del Campionat del Món de Motociclisme en tres categories diferents: 125cc (2010), Moto2 (2012) i sis vegades en MotoGP (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019). També va resultar subcampió de Moto2 en 2011 i tercer de MotoGP en 2015. Des de 2013 fins a 2023 va ser pilot de l'equip Repsol Honda, acumulant 59 victòries i 101 podis en més de 150 carreres disputades. En 2024 forma part de l'equip Gresini Racing al costat del seu germà Álex Márquez. El 5 de juny de 2024 es va confirmar el seu fitxatge per l'equip oficial Ducati Lenovo Team per a les temporades 2025 i 2026. En la seva primera temporada en la categoria reina, va aconseguir el Campionat del Món de Motociclisme, convertint-se en el pilot més jove a guanyar un campionat de la màxima categoria d'aquest esport (MotoGP), superant així el rècord de Freddie Spencer. És, a més, el pilot més jove de la història a ser bi, tri, tetra, penta i hexa campió de la categoria regna del motociclisme. És un dels quatre pilots a guanyar tres campionats del món en tres categories diferents, després de Mike Hailwood, Phil Read i Valentino Rossi. Té un germà tres anys menor, Àlex Márquez (n. 1996), que competeix també en la categoria de MotoGP i ha obtingut dos títols del Campionat del Món de Motociclisme. Marc i Àlex són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un Gran Premi. Segur que els pares porten el pitet sempre posat…

16 de febrer 1959 Neix John McEnroe 1973 Neix Catherine Freeman 1976 Neix Xavier Ribas 1979 Neix Valentino Rossi

 

Els protagonistes d’avui són un gran tennista, la primera atleta aborigen australiana, un jugador d'hoquei herba i una llegenda del motociclisme.

El 16 de febrer de 1959 va neixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental, en John Patrick McEnroe, Jr. És un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seva carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seva habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals. El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.

Catherine Astrid Salome Freeman que va neixer tal dia com avui de  1973. És una atleta australiana d'ètnia aborigen, especialista en proves de velocitat i que va ser campiona olímpica dels 400 m llisos en Sídney 2000. Amb només 16 anys va integrar l'equip australià de relleus 4 x 100 m que va guanyar l'or en els Jocs de la Commonwealth a Auckland, Nova Zelanda, en 1990.Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, sent la primera atleta aborigen a participar en uns Jocs.Convertida ja en una de les millors especialistes del món, en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 va guanyar la medalla de plata en els 400 metres llisos per darrere de la francesa Marie-Jose Perec. En aquesta carrera va fer la millor marca de la seva vida amb 48,63, però només li va permetre ser segona.En els anys següents va ser la gran dominadora d'aquesta prova. Va guanyar l'or en els mundials d'Atenes 1997 i Sevilla 1999.El moment més important de la seva carrera va arribar en els Jocs Olímpics de Sídney 2000, celebrats al seu país. En la cerimònia d'inauguració, va ser l'última portadora de la torxa olímpica i l'encarregada d'encendre el pebeter de l'estadi.En la final dels 400 m va guanyar la medalla d'or amb una marca de 49,11, la millor del món aquest any, per davant de Lorraine Graham (49,58) i Katherine Merry (49,72).Després dels Jocs es va convertir en una heroïna nacional, i pràcticament es va retirar de l'atletisme. Es va prendre sabàtic en 2001, i encara que va tornar en 2002, on va participar en els Jocs de la Commonwealth de Mánchester i en diverses competicions de segon nivell. Davant el discret dels seus últims resultats, el 16 de juliol de 2003 va anunciar en una roda de premsa la seva retirada definitiva de les pistes.A més dels seus triomfs atlètics, Cathy Freeman és una icona del poble aborigen australià. En diverses competicions, després de guanyar alguna prova es passejava embolicada en la bandera aborigen.

El 16 de febrer de 1976 neix a Terrassa en Xavier Ribas i Centelles. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en aquesta competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com dues medalles en el Champions Trophy.

I acabem el dia recordant un pilot de gran renom. El 16 de febrer de 1979 va neixer a Urbino, Itàlia, Valentino Rossi. És un expilot de motociclisme i pilot d'automobilisme italià que competeix en el Campionat Mundial de Resistència de la FIA i GT World Challenge Europe en 2024. Ha guanyat nou títols del Campionat del Món de Motociclisme en quatre categories: 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i ha estat hexacampeón de MotoGP (2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009). Ha participat en la màxima categoria, amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Fona, Yamaha i Ducati, sent des de 2013 i fins a 2020 pilot oficial Yamaha. El 2021 va vestir els colors del Petronas Yamaha SRT. És el pilot amb més podis (235) en la història del Mundial de Motociclisme, i a més ha aconseguit el major nombre de victòries (89), podis (199) i voltes ràpides (76) en MotoGP. És l'únic pilot en la història del motociclisme que ha guanyat el títol en quatre classes diferents: 125cc (1), 250cc (1), 500cc (1) i MotoGP (6), a més de ser l'únic pilot que ha guanyat el títol de la categoria reina en quatre tipus diferents de motocicletes, a causa del canvi de reglament en els anys: Fona de 500 cc de 2 temps, Profunda de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 800 cc de 4 temps.

15 de febrer 1952 Inauguració dels Jocs Olímpics d'Oslo 1972 Neix David Casinos 1976 Neix l'Oscar Freire

 

Els protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Oslo 1952 i dos esportistes: un atleta paralímpic de qui no en sabem res a pesar de les seves cinc medalles olímpiques i un ciclista excepcional.

El 15 de febrero de 1952 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Oslo 1952, oficialment coneguts com els VI Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Oslo, Noruega, del 15 al 25 de febrer de 1952. Oslo va començar a mostrar interès a organitzar una edició d'aquest esdeveniment en 1935 i va realitzar una candidatura per als Jocs de 1948; no obstant això, la Segona Guerra Mundial ho va fer impossible. No obstant això, la ciutat va aconseguir el dret a organitzar els Jocs de 1952, sobreposant-se a les propostes de Cortina d'Ampezzo, a Itàlia; i Lake Placid, als Estats Units. Totes les instal·lacions es trobaven a Oslo o la seva àrea metropolitana, a excepció de Norefjell, una muntanya situada a 113 quilòmetres de la capital en la qual es van disputar les competències d'esquí alpí. Amb la finalitat d'allotjar als participants, es van construir diversos hotels i apartaments, constituint així la primera vila olímpica en uns Jocs d'Hivern. La ciutat d'Oslo va cobrir totes les despeses del finançament amb la recaptació obtinguda durant el desenvolupament de l'esdeveniment. A aquests Jocs van acudir un total de 694 atletes —585 homes i 109 dones— provinents de 30 països, els quals van participar en 26 especialitats pertanyents a sis esports olímpics. El Japó i Alemanya van tornar a competir, després d'haver-los estat prohibida la participació en l'anterior edició a causa de la Segona Guerra Mundial, conclosa tres anys abans. El país germànic sol va ser representat pels atletes d'Alemanya Occidental, ja que Alemanya de l'Est no va acceptar la invitació de prendre part en la competició en un conjunt que inclogués a participants de tot el país. Tant Portugal com Nova Zelanda van fer la seva primera aparició en una edició hivernal. A més, va ser la primera ocasió en la qual se'ls va permetre a les dones participar en les competències d'esquí de fons. El conductor de camions noruec Hjalmar Andersen va ser l'atleta més condecorat d'aquests Jocs en aconseguir tres medalles de quatre possibles en els esdeveniments de patinatge de velocitat. Alemanya va demostrar el seu domini en bobsleigh amb les victòries en les modalitats de dos i quatre homes. Dick Button, dels Estats Units, va realitzar el primer triple salt en una competició internacional de patinatge artístic, la qual cosa va propiciar que obtingués el seu segon títol olímpic consecutiu. Va haver-hi un únic esport de demostració, el bandy, però només van participar tres països —tots escandinaus—. Pel que fa al medaller total, Noruega va ser la nació que més metalls va aconseguir, 16, set d'ells d'or. Aquestes olimpíades es van clausurar amb una cerimònia en la qual es va presentar una bandera que, segons l'acord que s'havia pres, passaria de la ciutat organitzadora a la següent. Aquesta bandera, que va passar a conèixer-se com la «bandera d'Oslo», ha estat exhibida durant els subseqüents Jocs d'Hivern. 

El 15 de febrer de 1972 neix a València en David Casinos Sierra. És un esportista que va competir en atletisme adaptat. Va guanyar cinc medalles en els Jocs Paralímpics d’Estiu entre els any 2000 i 2016. Guanya les medalles d’or de Pes a Sídney 2000, Atenes 2004 i Pekín 2008; i l’or de Disc a Londres 2012 i bronze de Disc a Río de Janeiro 2016. No és fácil obtener información d’esportistes paralímpics. De fet, crec que és el primer atleta paralímpic que apareix en el nostre blog en aquest 2025.

El 15 de febrer de 1976 neix a Torrelavega, Cantabria, l’Óscar Freire Gómez. És un ciclista retirat que fou campió mundial de fons en carretera tres cops (1999, 2001 i 2004), de tal manera que forma part del grup dels cinc ciclistes que ostenten el màxim número de guardons mundials (Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i Peter Sagan). A més, també s'imposà en tres ocasions a la Milà-Sanremo (2004, 2007 i 2010), un dels monuments del ciclisme i en quatre etapes del Tour de França i set de la Vuelta a Espanya. A més dels seus èxits en les proves d'un dia, Óscar Freire també va destacar en altres competicions, aconseguint victòries mai abans assolides per ciclistes espanyols. Alguns dels seus èxits inclouen el Giro de la Província de Lucca el 2003, la Tirrena-Adriàtica de 2005, Fletxa Brabançona el 2005, 2006 i 2007, la Vattenfall Cyclassics el 2006, la Gant-Wevelgem el 2008, el mallot verd del Tour de França de 2008 i la París-Tours el 2010. A més, va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics: Sídney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Es va retirar el 2012.

14 de febrer 1901 Neix Ricard Zamora 1934 Neix Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios 2002 Neix Caroline Marks

 

Els protagonistes d’avui són un porter mític que va jugar en tots els grans equips i ens mostrarà com ha canviat el món del futbol, un noble regatista i una super surfista olímpica.

El 14 de febrer de 1901 va neixer a Barcelona en Ricard Zamora, porter de futbol català. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Seleccions  En l'àmbit de seleccions, disputà nombrosos partits amb la selecció catalana de futbol, jugant dos d'aquests partits contra Espanya. Va ser, a més, 46 cops internacional amb l'espanyola (rècord en el seu moment, mantenint-lo durant 38 anys), destacant la seva participació en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers on guanyà la medalla d'argent. També participà en els Jocs Olímpics de 1924 de París i a la Copa del Món d'Itàlia 1934. El darrer partit amb la selecció espanyola el disputà l'any 1934 a Montjuïc. Després de deixar el futbol en actiu va ser entrenador de diversos clubs (entre ells l'Espanyol) i secretari tècnic, també va ser  seleccionador espanyol l'any 1952. Fora del futbol, protagonitzà el 1942 la pel·lícula “Campeones” on feia un paper protagonista, participà com a actor de repartiment a “Once pares de botas” juntament amb Josep Samitier. Va morir a Barcelona el 15 de setembre de l'any 1978 i obtingué la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a títol pòstum. El premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola porta el seu nom el (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català. El seu fill Ricardo Zamora De Grassa també va ser porter de futbol.

El 14 de febrer del 1934, a Màlaga, va neixer algú que va tenir més títols nobiliaris que esportius. Gonzalo Alfonso Fernández de Córdoba y Larios va ser IX duc d’Arión, III duc de Cánovas del Castillo, XII marquès de Mancera, XIII marquès de Malpica, XVII marquès de Povar, IV marquès d’Alboloduy, X marquès de Valero i IV marquès de Bay; va ser un “grande” d'Espanya, agroindustrial pioner de l'agricultura moderna i regatista espanyol. Va estar casat amb la princesa Beatriz von Hohenlohe-Langenburg e Yturbe, germana d'Alfonso de Hohenlohe-Langenburg, amb la qual va tenir tres fills: Marina, Joaquín i Fernando. Va obtenir la Medalla al Mèrit Agrícola. Com esportista va ser campió d'Espanya de la classe snipe en quatre ocasions (1958, 1959, 1961 i 1962) i medalla de bronze en el campionat del món (1961). Va competir en tres Jocs Olímpics: Roma 1960 (classe Finn), Mèxic 1968 (classe Flying Dutchman) en la cerimònia d'obertura de la qual va ser el banderer de la delegació olímpica espanyola, i Munic 1972 (Classe Dragon). En aquests últims, a Munic, era membre de la tripulació, juntament amb Félix Gancedo, del Dragon "Fortuna" patronejat pel rei Joan Carles, igual que en el Trofeu Sa altesa Reial Princesa Sofía de 1973, que van guanyar. També va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de 1955, en la classe Snipe.

El 14 de febrer de 2002 va neixer a Florida la Caroline Marks. És una esportista estatunidenca que competeix en surf. Aquesta és la biografia en la web dels Jocs Olímpics de Paris 2024.  Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla d'or a París 2024 en la prova femenina. Amb només 19 anys, Caroline Marks ja va ser la número 6 en el rànquing de la Lliga Mundial de Surf, a cinc posicions de Carissa Moore, a qui Marks considera la seva heroïna. Des que era petita, sent la tercera de sis germans, l'esport ha estat el centre de la seva vida. Nascuda a Florida, es va obrir camí en les ones de Melbourne, on va perfeccionar les habilitats que la portarien a fer història. Als 15 anys, es va convertir en la surfista més jove a classificar al Championship Tour femení. El seu debut la va portar a guanyar el “Novata de l'any” i ocupar el 7è lloc en el rànquing mundial.En l'esdeveniment inaugural del Championship Tour de 2019, Mark anava de debò i va complir. Vencent a la set vegades campiona del món Stephanie Gilmore i Carissa Moore, en aquell moment tres vegades campiona, va aconseguir la seva primera victòria en el tour en Boost Mobile Pro Gold Coast. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtener la medalla d’or.

9 de febrer 1921 Neix l'Agnes Keleti 1994 Neix Lucas Equibar 2002 Neix la Regan Smith

 

Els protagonistes d’avui són: una gimnasta que ha mort en aquest 2025 (però està aquí per la seva data de neixament), un esportista que practica el Surf de Neu i una nedadora americana.

El 9 de gener de 1921 va néixer l’Ágnes Keleti a Budapest. Va morir en començar aquest any, el 2 de gener de 2025 també a Budapest. Va ser una gimnasta artística i entrenadora húngaroisraelí, qui durant més d'una dècada va ser la medallista olímpica viva més gran.  Mentre representava a Hongria en les Olimpíades de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956,3 va guanyar 10 medalles olímpiques: cinc medalles d'or, tres medalles de plata i dues de bronze, i és considerada una de les atletes olímpiques jueva més important de tots els temps. Keleti té més medalles olímpiques que qualsevol altre individu amb ciutadania israeliana, i més medalles olímpiques que qualsevol altre jueu, excepte Mark Spitz. El 1957, Keleti va emigrar a Israel, on va viure abans de tornar a Hongria en 2015.

El 9 de febrer de 1994 va néixer en Lucas Eguibar Bretó a Donostia al Pais Basc. És un esportista que competeix en surf de neu. És el campió mundial de l'any 2021. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Surf de neu, or en 2021, en la prova individual, i dues de plata en 2017, en la prova individual i per equips (juntament amb Regino Hernández). Va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern, ocupant el setè lloc a Sotxi 2014, el 33è en Pyeongchang 2018 i el setè a Pequín 2022. El COE el va seleccionar per a ser el banderer de la delegació espanyola en els Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018.

El 9 de febrer de 2002 va néixer a Lakerville la Regan Smith. És una esportista estatunidenca que competeix en Natació. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint set medalles, tres a Tòquio 2020, plata en 200 m papallona i 4 × 100 m estils i bronze en 100 m esquena, i quatre a París 2024, or en 4 × 100 m estils i plata en 100 m esquena, 200 m esquena i 200 m papallona. Va guanyar nou medalles en el Campionat Mundial de Natació entre els anys 2019 i 2023, i una medalla de bronze en el Campionat Pa-Pacífic de Natació de 2018. Al juliol de 2019 va establir una nova plusmarca mundial en els 200 m esquena en piscina llarga (2.03,35). Al juny de 2024 va batre el rècord mundial dels 100 m esquena en piscina llarga (57,13).

8 de febrer 1984 Jocs Olímpics de Sarajevo 1991 Neix Genzebe Dibaba 1994 Neix Vivian Kong 1995 Neix Miguel Sánchez-Migallón

 

Hi ha paraules que em costa fer servir per manca d’ús. Sabies que esgrimista o esgrimidor és la paraula que defineix a la persona que practica l’esgrima? A mi em costa... Avui els protagonistes són uns Jocs Olímpics d’Hivern, un jugador d’handbol, una atleta etíop i una esgrimidora hongkoguesa. Tot lligat a la data d’avui. 

El 8 de febrer de 1984 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Sarajevo 1984, oficialment coneguts com els XIV Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, Iugoslàvia, entre el 8 i el 19 de febrer de 1984. En aquesta edició van participar 1.299 atleta homes i 274 dones— de 49 comitès olímpics nacionals, que van competir en 39 proves de 10 esports. La XIV Olimpíada d'Hivern va ser la primera organitzada en un estat socialista, sense comptar l'esdeveniment d'estiu a Moscou 1980. La majoria de competicions van tenir lloc a quatre estacions de muntanya dels Alps Dinàrics —Bjelašnica, Jahorina, Igman i Trebević—, mentre que a la capital bosniana hi havia l'estadi olímpic i els pavellons coberts. Tot i que les proves d'esquí van patir retards per culpa del mal temps, es considera que els JJ. OO. de Sarajevo 1984 van ser un èxit organitzatiu, a diferència del que va passar a l'edició anterior. A nivell esportiu, Alemanya Oriental va encapçalar el medaller amb 24 medalles —9 ors, 9 plates i 6 bronzes—, si bé la Unió Soviètica va obtenir un metall més (25). Hi va haver gestes com els tres ors de Marja-Liisa Hämäläinen en esquí de fons; la victòria de Michela Figini en esquí alpí amb tan sols 17 anys; la plusmarca mundial de Karin Enke en patinatge de velocitat, i l’exercici perfecte de Christopher Dean i Jayne Torvill a la final de patinatge sobre gel. A més, la selecció de l'URSS reprendria el domini mundial en hoquei sobre gel. El llegat dels Jocs Olímpics va servir per modernitzar Sarajevo, convertir els Alps Dinàrics en una destinació turística i desenvolupar els esports d'hivern a la península balcànica. No obstant això, vuit anys després de la seva celebració es va produir la dissolució de Iugoslàvia i l'esclat de la guerra de Bòsnia (1992-1995), per la qual bona part de les seus van resultar danyades. Els Jocs Olímpics van tenir un impacte positiu sobre Sarajevo L'ampliació de l'aeroport, la renovació de les estacions d'esquí, les noves xarxes de transport i la construcció d'hotels i restaurants van significar una millora en la qualitat de vida dels sarajevesos. A finals dels anys 1980, Sarajevo era la quarta ciutat més poblada de Iugoslàvia per darrere de Belgrad, Zagreb i Skopie. No obstant això, tots aquests èxits es van enfonsar vuit anys després, amb l'esclat de la guerra de Bòsnia. Durant els JJ. OO. res semblava presagiar un conflicte bèl·lic, tot i que després de la mort de Tito aflorarien alguns símptomes que després suposarien la dissolució de Iugoslàvia. La ciutat va quedar destruïda incloent les instal·lacions olímpiques: es va cessar el manteniment de gairebé totes les estacions d'esquí, les pistes de bobsleigh van ser utilitzades com a trinxeres, es van plantar mines antipersona als voltants d'Igman i tant l'estadi Koševo com el pavelló Zetra van patir danys estructurals. De fet, els terrenys annexos a Zetra es van convertir en un cementiri. En acabar la guerra, les autoritats de Bòsnia i Hercegovina van dur a terme la reconstrucció de l'estadi nacional, del pavelló Zetra i de les pistes d'esquí principals. No va passar el mateix amb els trampolins ni la pista de bobsleigh, la remodelació dels quals ha estat posposada per falta de diners. El 2019, Sarajevo i Sarajevo Oriental van organitzar l'edició d'hivern del Festival Olímpic de la Joventut Europea. Estava previst que hagués passat el 2017, però els bosnians van acordar intercanviar-se l'edició amb Erzurum per problemes econòmics.

El 8 de febrer de 1991 va néixer a Etiòpia la Genzebe Dibaba Keneni (en amàric: ዲባባገንዘቤ) és una esportista etíop que competeix en atletisme, especialista en les carreres de mig fons i fons. Va ser campiona mundial a l'aire lliure el 2015.Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, els anys 2012 i 2016, obtenint una medalla de plata a Rio de Janeiro 2016, en la prova de 1500 m. Va guanyar dues medalles al Campiona 2015 i cinc medalles de or al Campionat Mundial d'Atletisme de Pista Coberta entre els anys 2012 i 2018. En la modalitat de camp a través, va obtenir dues medalles de plata al Campionat Mundial de Camp a Través, els anys 2011 i 2017. Al llarg de la seva carrera va aconseguir batre el rècord mundial dels 1500 m a l'aire lliure (3:50,07), així com les plusmarques mundials a pista coberta dels 1500 m (3:55,17), 2000 m (5:23,75), 3000 m (8:16,60), 5000 m (14:18,86), la milla (4:13,31) i les dues milles (9:00,48). El 2015 va ser condecorada amb el Premi Laureus a la Millor Esportista Femenina Internacional de l'Any. Les seves germanes Tirunesh i Ejegayehu van competir també en atletisme.

El 8 de febrer de 1994 va néixer a Hong Kong la Vivian Kong (en xinès cantonès: 江旻憓). És una esgrimidora hongkonguesa especialitzada en la modalitat d'espasa. Ha participat en dues olimpíades, a Rio 2016 i Tòquio 2020. Ha guanyat 2 medalles de bronze en els Campionats del Món. La seva primera medalla, aconseguida en el Campionat del Món de Budapest 2019, va suposar-li ser la primera tiradora de Hong Kong en guanyar una medalla en aquest campionat. A més també ha aconseguit 12 medalles (3 d'or) en els Campionats d'Àsia.Kong va començar a practicar el Taekwondo de molt petita, tot i que amb 11 anys es va passar al món de l'Esgrima. És llicenciada en Dret per la Universitat xinesa de Hong Kong i se la coneix per la seva pràctica del ioga i defensa del veganisme. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual femenina d'espasa. Vivian Kong, va ser la primera campeona olímpica de Hong Kong en esgrima.

El 8 de febrer de 1995 va néixer en Miguel Sánchez-Migallón Naranjo, és un jugador d'handbol que ocupa les posicions de central, lateral esquerre i extrem esquerre al SL Benfica de l'Andebol. És natural de Ciudad Real. Va començar jugant a l'handbol al Club Handbol San Francisco Javier, gràcies al seu germà, que ja hi jugava. Va començar jugant de porter, on no va tenir gaire èxit, així que va decidir ser jugador de camp. Després de la desaparició del BM San Francisco Javier va passar a formar part del BM Pio XII ia partir de la temporada 2010/2011 jugaria amb les categories inferiors del BM Ciutat Real. Allà Talant Dujshebaev s'hi va fixar i amb només 17 anys va fitxar pel BM. Atlètic de Madrid. Aquella temporada va marcar 25 gols en 22 partits a la Lliga ASOBAL. Després de la desaparició de l'equip a l'estiu del 2013, va quedar alliberat del seu contracte. El 27 de juliol del 2013 el BM Aragón fa oficial el seu fitxatge. El 26 de desembre del 2013 abandona el BM. Aragó amb la carta de llibertat amb destinació al Naturhouse La Rioja. El 2021 fitxa pel Vive Kielce. El 2 de novembre de 2016, debuta a la selecció espanyola d'handbol, aconseguint la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio i la medalla de plata del Campionat Europeu d'handbol el 2022. A l’estiu de 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de París.

7 de febrer 1986 Neix Joey Mantia 1998 Inauguració Jocs Olímpics de Nagano 1998 Neix Anna Carulla

 

Avui parlem de velocitat amb un esportista nordamèrica i una futbolista del Martinenc i dels Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano.

El 7 de febrero de 1986 va néixer en Joseph Mantia –conegut com Joey Mantia–  és un esportista nord-americà que competeix en patinatge de velocitat va començar en patinatge sobre rodes i va acabar sobre gel buscant anar a uns jocs olímpics. Va anar escalant i millorant. Va obtenir 3 medalles d'or als Jocs Panamericans i 3 vegades seguides campió de l'American Speed ​​Skater Fins al 2010 mantenia diversos rècord mundials en carrera. Va obtenir el setè lloc a Sochi 2014 (persecució per equips) i el quart a Pyeongchang 2018 (1000 m). Va guanyar quatre medalles al Campionat Mundial de Patinatge de Velocitat sobre Gel en Distància Individual entre els anys 2017 i 2021.

Els Jocs Olímpics de Nagano 1998, oficialment coneguts com els XVIII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Nagano, Japó, entre el 7 i el 22 de febrer de 1998. En aquesta edició van participar 2176 atletes -1389 homes i 787 dones— de 72 comitès olímpics nacionals, que van competir en 68 esdeveniments de 14 esports. La XVIII Olimpíada d'Hivern va ser la segona organitzada al Japó després de Sapporo 1972, i la tercera cita olímpica si comptem l'esdeveniment d'estiu de Tòquio 1964. La majoria de proves van tenir lloc a quatre estacions de muntanya de la prefectura de Nagano, mentre que a la capital hi havia l'estadi olímpic i els pavellons coberts. Hi va haver dues noves incorporacions al programa olímpic: el curling —que havia debutat a Chamonix 1924— i el surf de neu, així com el primer torneig femení d'hoquei sobre gel. En el pla esportiu hi va haver actuacions destacades com les cinc medalles de la russa Larisa Lazutina en esquí de fons, esport en què també brillaria el noruec Bjørn Dæhlie amb tres ors. En hoquei sobre gel es va arribar a un acord perquè els jugadors professionals poguessin assistir a l'esdeveniment, amb victòria de la República Txeca sobre les grans favorites. L'austríac Hermann Maier es va sobreposar a una caiguda dura per guanyar dues medalles d'or en esquí alpí; el saltador d'esquí japonès Kazuyoshi Funaki va fer una puntuació perfecta en trampolí gegant, i la nord-americana Tara Lipinski es va convertir en la campiona olímpica més jove de la història amb només 14 anys va obtenir l'or en patinatge artístic. A més, les innovacions introduïdes en patinatge de velocitat van permetre batre fins a cinc plusmarques mundials. Alemanya va tornar a liderar el medaller tant en nombre de medalles com en ors, seguida per Noruega i Rússia. Els amfitrions van quedar en setena posició. Les males condicions climatològiques van obligar a endarrerir la celebració de nou proves, set d’esquí alpí. Tot i això, es considera que Nagano 1998 va resultar un èxit organitzatiu.

​​El 7 de febrer de 1998 va néixer a Barcelona l’Anna Carulla, “la Caru”. Quan va començar amb el futbol hi havia altres Annes a l’equip i es va quedar amb  “la Caru” i amb el número 31. És un exemple d'ADN 100% Futbol Club Martinenc. Mai ha jugat en un altre club, hi encadena ja 14 anys, sis a les categories de formació i està en la vuitena temporada al primer equip, on és protagonista habitual als onzes. En total ha disputat ja 200 partits oficials amb el primer equip amateur del Martinenc. Una jugadora ràpida i contundent. Tercera capitana de l’equip. Des de la línia de defensa anima i organitza l’equip. Gaudeix amb la pràctica del futbol. Però té dues vides més: és actriu de musicals, a la companyia "Las Jónicas", i és psicòloga. Superactiva, és molt valorada com a defensa central i la que sol celebrar els gols de l’equip amb la portera, sempre tan sola...