Avui és un dia de
sentiments barrejats. Un altre dia d’emocions barrejades. La vida porta això...
penes i alegries... Avui és el meu sant, i fa tretze anys que va morir el meu
pare. Alguns em feliciten per la diada i altres em pregunten com estic...
Dos
fragments de la pregària d’avui de l’Espai Sagrat m’han fet pensar...
“M'ha acompanyat
des de sempre, fins i tot des d'abans de néixer i existir. Ara em modela dia a
dia a través de moltes mans. Em mira a través de molts ulls. Em somriu a través
de molts rostres...” És cert. Jo em sento molt acompanyada a través de moltes
mans, molts ulls, molts rostres d’aquí i d’allà.
“Si et sents
perdut i necessitat de conversió/salvació deixa’t visitar per Jesús. No cal que
facis massa neteja de casa teva, tu només convida’l i deixa’l fer.” De vegades
ho vull fer tan ben fet que m’oblido que
Ell vol que el deixi entrar i li mostri la meva disponibilitat. És sempre més
senzill del que em penso. És sempre més senzill del que faig.
Bon diumenge a
tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada