Comença la setmana d'escalfament el Carnaval. Realment comença el Dijous Gras però moltes escoles que fan festa pròpia dilluns vinent ho celebren divendres. Aquest any, amb la pandèmia per aquí no sé quina una s'empescaran per fer un Carnaval segur però de ben segur que alguna cosa ens proposaran....
Avui dos noms propis en àmbits ben diferents: la literatura i la química.
Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes, el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.
És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.
Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.
Va escriure 55 novel·les, aquí en teniu algunes d’elles: Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus) (1863), Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra) (1864), De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna) (1865), Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant) (1867-68), Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí) (1869-70), Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies) (1873), Michel Strogoff (Miquel Strogoff) (1876), Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys) (1878), L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons) (1882), Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (en rus: Дмитрий Иванович Менделеев) va néixer a Tobolsk, Imperi Rus el 8 de febrer del 1834 va ser un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculats.
Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals, tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units.
Fou nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Malgrat el seu prestigi internacional, mai fou admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química fou rebutjada dues vegades (1905 i 1906).
Avui podem veure un segell on es recorda la seva aportació sobre la taula periòdica, la ordenació dels elements químics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada