L'Òpera Metropolitana de Nova York (Metropolitan Opera House, també conegut simplement com el Metropolitan o el Met) és una companyia i un teatre d'òpera situat en el Lincoln Center de Nova York.
És un dels més
importants de l'òpera mundial, amb un elenc d'estrelles nord-americanes i
internacionals.
El Met és la
major institució de música clàssica dels Estats Units, i anualment ofereix unes
220 representacions d'òpera. La seva seu es considera un dels principals
teatres d'òpera del món, i un dels majors. Cada temporada del Met s'estén des
de setembre fins a maig, i presenta al voltant de 27 òperes en un programa de
repertori rotatiu, amb set representacions setmanals de quatre títols
diferents. De dilluns a dissabte les representacions s'ofereixen a la nit, amb
una funció extra els dissabtes, generalment a les dues de la tarda.
La Metropolitan
Opera va ser fundada a l'abril de 1880. La seva primera seu va estar en el 1411
de Broadway, entre els carrers West 39th i West 40th, en el Garment District de
Manhattan. L'edifici, al qual es recorda actualment com "the old Met"
(el vell Met) va ser dissenyat per l'arquitecte J. Cleaveland Cady, i va obrir
les seves portes el 22 d'octubre de 1883, amb una representació de “Faust”. Va
ser destruït per un incendi el 27 d'agost de 1892. La temporada es va suspendre
mentre es reconstruïa l'edifici.
El 1903
l'interior del teatre es va renovar completament, inclosos els elements
característics que va mantenir fins al seu tancament, com l'auditori daurat, el
candeler, el prosceni corbat i el teló de domàs daurat. Aquest tros de la
història em recorda al Gran Teatre del Liceu. El 1940 es va crear la
Metropolitan Opera Association, a la qual es va traspassar la propietat del
teatre des de les famílies que ostentaven la propietat de les llotges. Es van
suprimir les llotges del segon pis i es van substituir per files de butaques,
mantenint-se només les llotges del primer pis. Des de llavors, l'aforament del
teatre va ser de 3.625 butaques i 224 places dempeus.
El teatre es
distingia pel seu excel·lent acústica i el seu elegant interior, mentre que les
instal·lacions escèniques eren clarament insuficients per a una companyia
d'òpera de la categoria del Met. Era normal veure els decorats i escenaris del
Met al carrer 39, on havien d'emmagatzemar-se entre representacions. Durant
diversos anys, es van posar en marxa diversos projectes per a la construcció
d'una nova seu per a la companyia, en diferents localitzacions a Nova York.
Finalment, amb el desenvolupament del Lincoln Center en el Upper West Side es
va trobar l'oportunitat per a la construcció d'un teatre d'òpera modern.
El Old Met va
tancar el 16 d'abril de 1966 amb una emotiva gala de comiat, en la qual van
participar tots els artistes de la companyia. La soprano Zinka Milanov, per
tant de temps unida a la companyia, va fer la seva última aparició en el Met
aquella nit. Malgrat una campanya per a preservar l'edifici i conservar-lo com
a monument, el old Met va ser demolit en 1967, i reemplaçat per un modern
edifici d'oficines.
L'actual teatre
de l'Òpera Metropolitana va ser dissenyat per l'arquitecte Wallace K. Harrison
i és l'auditori més gran del seu tipus en el món, amb un aforament de prop de
3.975 localitats (3.800 seients més 175 places dempeus). L'escenari presenta
una embocadura quadrada de 16 metres d'ample per 16 d'alt, amb una profunditat
de 24 metres i una torre escènica de 33,5 metres d'altura sobre el sòl de
l'escenari. El teatre té la tecnologia necessària per a substituir diàriament
l'escenari de l'òpera que es representa, utilitzant un complex sistema
d'escenaris, tramoies i cicloramas. Aquesta qualitat permet que en el
Metropolitan hi hagi funcions gairebé tots els dies de l'any.
Va ser inaugurat
el 16 de setembre de 1966, amb l'estrena de l'òpera “Antonio i Cleopatra” de
Samuel Barber protagonitzat per Leontyne Price i Jess Thomas en producció de
Franco Zeffirelli.
En el rebedor
s'exhibeixen dos immensos murals creats especialment per a l'espai per Marc
Chagall: "The Triumph of the Music" i "The Sources of the
Music". També hi ha escultures de Aristide Maillol i Wilhelm Lehmbruck, i
els llums del vestíbul i de l'auditori van ser construïdes per la signatura J.
& L. Lobmeyr de Viena.
El Met ofereix un
servei de transmissió radiofònica en directe. La primera transmissió es va
realitzar el 25 de desembre de 1931, amb una producció de l'òpera Hansel i
Gretel de Engelbert Humperdinck.
Ha incorporat el
servei de subtítols a sis idiomes enfront de cada seient.
També es fa
servir com a sala de concerts en ocasions especials, Vladimir Horowitz, Daniel
Barenboim i James Levine són alguns dels artistes que ho han utilitzat com a
sala de concert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada