Avui recuperem el Dia d’Astúries que es va celebrar ahir i recordem una part de la història dels Estats Units.
El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.
Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries (en asturià, Principáu d'Asturies, en eonaviego, Principao d'Astúries), és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10 603,57 km², en el qual habiten 1.054.408 persones (INE, 2014) . Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.
El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.
Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España i el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta.
Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca o mongeta, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.
Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típic l'empanada asturiana.
La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.
Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, encara que Astúries no té cap denominació d'origen de vins.
El 9 de setembre de 1664 els vaixells del rei Carles II d'Anglaterra, obliguen a capitular a l'últim governador de Nova Holanda (EUA) i conquisten les colònies de Nova Amsterdam, Nova Jersey i Delaware. El sobirà britànic cedeix l'illa de Manhattan al seu germà, el duc Jacobo de York, que decideix canviar el nom de Nova Amsterdam pel de Nova York.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada