El 6 d’ocubre
de 1927 es va projectar al cinema Warner de Nova York la primera pel.lícula
sonora: El cantor de jazz.
The
Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) va ser el primer
llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigida per Alan Crosland.
Va ser
la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va
utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (enregistrament de so sobre un
disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, excepte
amb alguns directors de cinema nostàlgics d'un cinema mut que, segons ells, es
bastava a si mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.
L'obra
teatral El Cantor del Jazz havia estat un èxit a Broadway en la seva versió
original de 1925 protagonitzada per George Jessel, i va reviure en 1927 amb Al
Jolson com a protagonista. Però no va ser fàcil passar-la al cinema. Primer van
acudir a Jessel que volia més diners dels que li oferia la Warner Bros desprès
ho van intentar amb Eddie Cantor, a qui
tampoc li va semblar atractiva l'oferta i finalment se li va oferir a qui ja ho
feia en el teatre Al Jolson.
Suggeriment: heu vist alguna pel·licula muda?... és tota una experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada