21 de setembre 1963 Neix Begoña Montmany

 

Avui recordem una esportista pionera, la seva implicació i feina va aconseguir fer possible el rugbi femení. Hi ha històries apassionats que han de sortir a la llum. Avui, per això; per molts i bons anys, Bego! Que siguis molt feliç, avui i sempre!

El 21 de setembre de 1963 va néixer la Bego Montmany. Va començar a jugar a rugbi per casualitat, després de participar per curiositat als entrenaments de post temporada, a l’estiu, quan van acabar les classes a l’institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. L’equip format en la seva totalitat per noies i alumnes, havia començat els primers entrenaments al gener del curs 78-79. Aquest equip va ser probablement el primer equip de rugbi femení escolar que es va formar tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol i posteriorment un dels primers equips de rugbi femení que va participar en torneigs i/o competicions a Catalunya i a España. Finalitzats aquests entrenaments es va quedar impactada no solament pel joc d’aquest esport sinó per la seva filosofia i esperit i va decidir incorporar-se com a jugadora plenament a l’equip.  Al curs següent 79-80 es va formar també a l’institut un equip de nois atès que molts alumnes veient que aquelles noies jugaven a un esport considerat fins a les hores solament apte per a mascles van demanar al professor d’educació física impulsor de l’activitat també jugar-hi.

La formació de dos equips a l’institut, va requerir la necessitat d’organitzar-se per realitzar els entrenaments, per participar en les competicions, per adquirir el material necessari per a desenvolupar les activitats (material esportiu i equipacions), per obtenir recursos econòmics, etc.. i per això es va decidir de forma coral organitzar-se com a club, constituint-se el “Club Deportiu Puig Castellar”. En la redacció dels Estatuts, en la creació de comissions de treball, en l’organització d’activitats per aconseguir diners com la venda de loteria i/o muntar un “chiringuito” d’entrepans i begudes (especialment cervesa) per a la Festa Major de la Ciutat, la Begoña va estar sempre implicada i en primera línia d’acció.

A part de participar en totes aquests accions socials i organitzatives en el club també es va implicar en la lluita i reivindicació per al reconeixement del rugbi femení dins dels estaments esportius. En aquell moment, les dones no podien obtenir fitxa o llicència federativa. Aquesta només acceptava jugadors homes. Les competicions de dones es tenien que organitzar en forma de tornejos amistosos pels mateixos clubs que comptaven amb equips femenins i ho feien sota una gran responsabilitat doncs el fet de no tenir llicència i/o fitxa federativa implicava no tenir cobertura mèdica esportiva. La Begoña, va participar amb altres companyes en una lluita per aconseguir tenir els mateixos drets (reunions amb les federacions catalana i espanyola, cartes, informes, etc.) fins que van aconseguir tenir la llicència, i per tant, assistència de la mútua esportiva i ser reconegudes com a esportistes dins de la Federació. Aquestes accions li van permetre conèixer el funcionament d’una federació que estava encara sorpresa per la incorporació de les dones en un esport que fins aquell moment era exclusiu dels homes. A partir d’aquest primer reconeixement, s’havia de seguir reivindicant. Era important que continués l'esforç per fer realitat accions compromeses en la promoció del rugbi femení i en l’organització de lligues i campionats pensades i adaptades a la realitat de les dones que hi participaven. La Begoña, ja abandonada la etapa com a jugadora, es va implicar en aquestes reivindicacions per provocar canvis en les normes i en les organitzacions esportives.

A la Federació Catalana de Rugbi va ser més fàcil, gràcies al llavors recentment elegit President, Juan Antonio Sancha, que ja des de l’INEFC, primer com a professor i després com a Director, va esdevenir una persona clau (formant un seguit de promocions d’alumnes en aquest sentit) en la defensa de la incorporació de la dona a l’esport i en la promoció i desenvolupament del rugbi femení i masculí, en igualtat de condicions. Durant la seva presidència , es va constituir per primer cop, dins de la Federació Catalana, un Comitè femení de rugbi del qual la Begoña era membre actiu, i es va formar per primera vegada una selecció femenina de la qual la Begoña va ser la delegada. Passat un temps, va ser la responsable d’aquest comitè i com a tal va viatjar a París per a constituir la Federació Internacional de Rugbi Femení, que anys més tard s’integraria en la “International Rugby Board “ organisme que regula a nivell mundial el rugbi.

Més endavant, va exercir durant 4 anys com a Vice-presidenta de la Federació Catalana. Durant aquest temps la Selecció femenina Catalana va disputar diversos partits amistosos amb altres seleccions com Gal·les, Itàlia i Nova Zelanda, i es va donar un fort impuls al rugbi femení amb la creació de nous equips.

A la Federación Española de Rugby (FER) les coses van ser més difícils i lentes. La Begoña, que ja s’havia guanyat el reconeixement de tot el rugbi femení tant en l’àmbit català com en la resta de l’estat, va aconseguir formar part de la FER com a delgada del rugbi femení a nivell estatal, i poc a poc, amb l’empenta i constància de la resta d’equips femenins i els seus clubs, van aconseguir que aquesta organitzés per primera vegada campionats estatals femenins, tant de clubs com de seleccions per autonomies. La gran inflexió va arribar amb l’organització per part de la Federació Internacional de Rugbi Femení del primer Campionat del Mon a Cardiff, l’any 1991. Gràcies a la insistència i determinació de la Begoña davant la Federació Espanyola, aquesta va acceptar participar com a país amb una selecció de la qual ella va ser anomenada “Team Manager”.

A partir d’aquí el rugbi femení va tenir el reconeixement que es buscava i es va consolidar e integrar dins dels organismes federatius. Part de la feina estava feta per la determinació, treball i esforç de jugadores, entrenadors, clubs i persones que com la Bego Montmany es trobaven en llocs i moments clau.