Avui parlarem
de l’heroi de Berlin amb anècdotes que semblen molt llunyanes en el temps, i dels
Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, recordant la seva clausura.
El 12 de setembre de 1913 va néixer, a un poble d'Alabama, James Cleveland Owens més conegut com Jesse Owens o l’heroi de
Berlin. Va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment
destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín. Allà va
assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en
els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de
l'equip de relleus 4x100 metres. El 1936, Owens va viatjar a Berlín, Alemanya,
per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler
volia utilitzar aquests jocs per mostrar al món la gran Alemanya nazi. Hitler i
altres membres del govern tenen grans esperances en què els atletes alemanys
dominessin els jocs amb les seves victòries. La propaganda nazi promovia el
concepte de la superioritat de la raça ària i considerava els individus
d'origen africà com a éssers inferiors; els anomenaven bastards de Renània.
Owens causà una gran commoció en guanyar quatre medalles d'or: el 3 d'agost als
100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe; el 4 d'agost en salt de
llargada,(8,03m)després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany
Luz Long; el 5 d'agost als 200 metres llisos; i el 9 d'agost, va aconseguir la
seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres. Aquesta marca de
quatre medalles d'or en unes olimpíades no va ser igualada fins al 1984 amb
les victòries de Carl Lewis. El primer
dia, Hitler només va aplaudir amb les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma
que es va negar a donar la mà a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara
que segons el portaveu de Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del
previst. Els directius del Comitè Olímpic Internacional pressionaren Hitler
perquè aplaudís a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler optà per la
segona opció i no presencià les següents imposicions de medalles. Owens, en la
seva autobiografia, conta com posteriorment Hitler el va saludar: “Quan vaig
passar, el Canceller es va aixecar, em va saludar amb la mà i jo li vaig tornar
el gest. Penso que els reporters van tenir mal gust en criticar l'home del
moment a Alemanya” a The Jesse Owens
Story,de 1970. Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olímpic de
Berlín i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autògrafs quan el veien
pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava exclòs del dret a la
ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de
1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix
hotel que els blancs, cosa que en aquell moment no deixava de ser una ironia,
ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets. El retorn als
Estats Units ens pot semblar terrible vist amb ulls del segle XXI. Després
d'una estada en la borsa de Nova York en honor seu, Owens recuperà el seu
treball de grum a l'hotel Waldorf-Astoria. “Quan vaig tornar al meu país natal,
després de totes les històries sobre Hitler, no vaig poder viatjar a la part
davantera de l'autobús. Vaig tornar a la porta del darrere. No podia viure on
volia. No vaig ser convidat a estrènyer la mà de Hitler, però tampoc no vaig
ser convidat a la Casa Blanca a una encaixada de mans amb el President”. El
llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la
Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecció i temia les
reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li
honors a Owens. Aquest va comentar més tard que Roosevelt el va tractar amb
brusquedat. Més endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un
promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva
autopromoció va acabar eventualment convertint-lo en relacions públiques a
Chicago, incloent una llarga temporada com a discjòquei de música jazz. El
1968, Owens rebé algunes crítiques per donar suport als turbulents aldarulls
racials que van succeir durant els Jocs Olímpics de Mèxic d'aquell any. Owens,
fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, morí d'un càncer de pulmó el
31 de març de 1980, als 66 anys, a Tucson, Arizona. Amb el temps va anar rebent
diferents honors i distincions: El 1976, Jesse Owens va ser premiat pel
president Gerald Ford amb la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA i el
28 de març de 1990 va rebre, a títol pòstum, la Medalla d'Or del Congrés de
mans del president George H. W. Bush. El 1984, un carrer de Berlín va ser
rebatejat amb el seu nom, igual com una escola secundària al districte de
Lichtenberg. Podeu veure la seva història amb punts de ficció al cinema en la pel·lícula
l’Heroi de Berlin.
Tal dia com avui
de 1920 es van clausurar els Jocs Olímpics d’Anvers. Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920,
oficialment Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat
d'Anvers (Bèlgica) entre el 14 d'agost i el 12 de setembre de 1920. Hi van
participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van
competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents. Recordem alguns fets dels
Jocs d’Anvers:
Per primera
vegada a la història dels Jocs Olímpics es realitzà el jurament olímpic,
s'enlairaren coloms com a símbol de pau i fou hissada la bandera olímpica.
Així mateix els participants en els Jocs
Olímpics només podien participar-hi com a representants dels seus Comitès
Olímpics Nacionals.
En aquests jocs
debutà l'atleta Paavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la
competició.
Els contrincants
a l’esgrima reben el nom de "tiradors", en castellà són
“esgrimistas”. El tirador italià Nedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or,
liderant així les victòries del seu equip.
El nedador Duke
Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la
guerra i, novament, Oscar Swahn es convertí en el medallista de més edat en uns
Jocs Olímpics en aconseguir la medalla de plata en una de les proves de tir als
72 anys.
El 12 de setembre
de 1996 neix Joshua Kiprui Cheptegei a Kapsewui,
Uganda. És un corredor de fons ugandès. Actualment té el rècord mundial de
5.000 i 10.000 metres. És or olímpic en la categoria de 5.000 metres i plata
olímpica en la de 10.000 metres, ambdues aconseguides a Tòquio 2020. El 2017 va
guanyar la medalla de plata als 10.000 metres disputats al Campionat del Món de
Londres. El 2018, va marcar un rècord mundial de la cursa de carretera de 15
km. i el 2019 es va convertir en campió del món de cros. Aquell any, al
Campionat del Món de Doha, va guanyar una medalla d'or a la final masculina de
10.000 metres. El 2020, en una cursa per carretera a Mònaco, va establir un nou
rècord mundial de 5 km. amb un temps 12:51 minuts, batent la barrera de 13
minuts de l'esdeveniment, a 9 segons del millor temps anterior, establert pel
kenyà Sammy Kipketer l'any 2000. L'agost de 2020, a la trobada de la Lliga de
Diamants de Mònaco, va establir un nou rècord mundial de 5.000 metres amb un
temps de 12:35.36, batent el rècord mundial de 16 anys d'antiguitat de Kenenisa
Bekele de 12:37.35, establert a Hengelo. El 7 d'octubre de 2020 va batre el
rècord del món dels 10.000 metres a València amb un temps de 26:11.00,
millorant per 6,53 segons l'anterior record mundial de Kenenisa Bekele. Va
aconseguir el record olímpic a la cursa de 10.000 m a París 24.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada