dijous, 12 de setembre del 2024

12 de setembre 1913 Neix Jesse Owen 1920 Clausura dels Jocs Olímpics d'Anvers 1920 1996 Neix Joshua Kiprui Cheptegei

 

Avui parlarem de l’heroi de Berlin amb anècdotes que semblen molt llunyanes en el temps, i dels Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, recordant la seva clausura.


El 12 de setembre de 1913 va néixer, a un poble d'Alabama, James Cleveland Owens més conegut com Jesse Owens o l’heroi de Berlin. Va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. El 1936, Owens va viatjar a Berlín, Alemanya, per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler volia utilitzar aquests jocs per mostrar al món la gran Alemanya nazi. Hitler i altres membres del govern tenen grans esperances en què els atletes alemanys dominessin els jocs amb les seves victòries. La propaganda nazi promovia el concepte de la superioritat de la raça ària i considerava els individus d'origen africà com a éssers inferiors; els anomenaven bastards de Renània. Owens causà una gran commoció en guanyar quatre medalles d'or: el 3 d'agost als 100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe; el 4 d'agost en salt de llargada,(8,03m)després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany Luz Long; el 5 d'agost als 200 metres llisos; i el 9 d'agost, va aconseguir la seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres. Aquesta marca de quatre medalles d'or en unes olimpíades no va ser igualada fins al 1984 amb les  victòries de Carl Lewis. El primer dia, Hitler només va aplaudir amb les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que es va negar a donar la mà a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del previst. Els directius del Comitè Olímpic Internacional pressionaren Hitler perquè aplaudís a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler optà per la segona opció i no presencià les següents imposicions de medalles. Owens, en la seva autobiografia, conta com posteriorment Hitler el va saludar: “Quan vaig passar, el Canceller es va aixecar, em va saludar amb la mà i jo li vaig tornar el gest. Penso que els reporters van tenir mal gust en criticar l'home del moment a Alemanya” a  The Jesse Owens Story,de 1970. Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olímpic de Berlín i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autògrafs quan el veien pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava exclòs del dret a la ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix hotel que els blancs, cosa que en aquell moment no deixava de ser una ironia, ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets. El retorn als Estats Units ens pot semblar terrible vist amb ulls del segle XXI. Després d'una estada en la borsa de Nova York en honor seu, Owens recuperà el seu treball de grum a l'hotel Waldorf-Astoria. “Quan vaig tornar al meu país natal, després de totes les històries sobre Hitler, no vaig poder viatjar a la part davantera de l'autobús. Vaig tornar a la porta del darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estrènyer la mà de Hitler, però tampoc no vaig ser convidat a la Casa Blanca a una encaixada de mans amb el President”. El llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecció i temia les reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li honors a Owens. Aquest va comentar més tard que Roosevelt el va tractar amb brusquedat. Més endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva autopromoció va acabar eventualment convertint-lo en relacions públiques a Chicago, incloent una llarga temporada com a discjòquei de música jazz. El 1968, Owens rebé algunes crítiques per donar suport als turbulents aldarulls racials que van succeir durant els Jocs Olímpics de Mèxic d'aquell any. Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, morí d'un càncer de pulmó el 31 de març de 1980, als 66 anys, a Tucson, Arizona. Amb el temps va anar rebent diferents honors i distincions: El 1976, Jesse Owens va ser premiat pel president Gerald Ford amb la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA i el 28 de març de 1990 va rebre, a títol pòstum, la Medalla d'Or del Congrés de mans del president George H. W. Bush. El 1984, un carrer de Berlín va ser rebatejat amb el seu nom, igual com una escola secundària al districte de Lichtenberg. Podeu veure la seva història amb punts de ficció al cinema en la pel·lícula l’Heroi de Berlin.


Tal dia com avui de 1920 es van clausurar els Jocs Olímpics d’Anvers. Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, oficialment Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Anvers (Bèlgica) entre el 14 d'agost i el 12 de setembre de 1920. Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents. Recordem alguns fets dels Jocs d’Anvers:

Per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics es realitzà el jurament olímpic, s'enlairaren coloms com a símbol de pau i fou hissada la bandera olímpica.

 Així mateix els participants en els Jocs Olímpics només podien participar-hi com a representants dels seus Comitès Olímpics Nacionals.

En aquests jocs debutà l'atleta Paavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la competició.

Els contrincants a l’esgrima reben el nom de "tiradors", en castellà són “esgrimistas”. El tirador italià Nedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or, liderant així les victòries del seu equip.

El nedador Duke Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la guerra i, novament, Oscar Swahn es convertí en el medallista de més edat en uns Jocs Olímpics en aconseguir la medalla de plata en una de les proves de tir als 72 anys.


El 12 de setembre de 1996 neix Joshua Kiprui Cheptegei a Kapsewui, Uganda. És un corredor de fons ugandès. Actualment té el rècord mundial de 5.000 i 10.000 metres. És or olímpic en la categoria de 5.000 metres i plata olímpica en la de 10.000 metres, ambdues aconseguides a Tòquio 2020. El 2017 va guanyar la medalla de plata als 10.000 metres disputats al Campionat del Món de Londres. El 2018, va marcar un rècord mundial de la cursa de carretera de 15 km. i el 2019 es va convertir en campió del món de cros. Aquell any, al Campionat del Món de Doha, va guanyar una medalla d'or a la final masculina de 10.000 metres. El 2020, en una cursa per carretera a Mònaco, va establir un nou rècord mundial de 5 km. amb un temps 12:51 minuts, batent la barrera de 13 minuts de l'esdeveniment, a 9 segons del millor temps anterior, establert pel kenyà Sammy Kipketer l'any 2000. L'agost de 2020, a la trobada de la Lliga de Diamants de Mònaco, va establir un nou rècord mundial de 5.000 metres amb un temps de 12:35.36, batent el rècord mundial de 16 anys d'antiguitat de Kenenisa Bekele de 12:37.35, establert a Hengelo. El 7 d'octubre de 2020 va batre el rècord del món dels 10.000 metres a València amb un temps de 26:11.00, millorant per 6,53 segons l'anterior record mundial de Kenenisa Bekele. Va aconseguir el record olímpic a la cursa de 10.000 m a París 24.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada