Avui parlarem
de handbol i de ciclisme adaptat i coneixerem esportistes nascuts tal dia com
avui.
L'handbol es va començar
a jugar a la fi del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp
també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir
aquest esport a Suècia en 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar
fins a 1966, quan l'handbol en pista coberta va començar a substituir a la seva
versió de camp. L'handbol de camp va fer el seu debut olímpic en els Jocs de
Berlín 1936 i va ser un esport de demostració en els Jocs de Hèlsinki 1952. La
versió en pista coberta va aparèixer per primera vegada en el programa olímpic
20 anys després, en els Jocs de Munic 1972. La primera competició femenina es
va celebrar quatre anys més tard, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976.
El 19 de setembre
de 1969 va néixer a Granollers en Jordi Núñez i Carretero. És un jugador
d'handbol català, ja retirat, guanyador de dues medalles olímpiques. Va
participar, als 27 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a
Atlanta (Estats Units), on va aconseguir guanyar la medalla de bronze amb la
selecció espanyola d'handbol en derrotar en el partit pel tercer lloc a la
selecció francesa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney
(Austràlia) revalidà aquesta medalla olímpica en derrotar la selecció de Sèrbia
i Montenegro. Al llarg de la seva carrera ha guanyat tres medalles en el
Campionat d'Europa d'handbol, dues d'elles de plata.
El 19 de setembre
de 1993 va néixer Alfonso Cabello Llamas. És un esportista espanyol que
competeix en ciclisme adaptat en les modalitats de pista i ruta. Va guanyar
cinc medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu en els anys 2012 i 2020.
El ciclisme adaptat, que
comprèn proves de pista i de carretera, s'ha consolidat com un dels esports més
populars del programa paralímpic. En els seus inicis només es practicaven en
tàndem, formats per un esportista cec i un pilot sense discapacitat. Però aviat
els avanços tècnics van permetre que aquesta disciplina s'obrís a ciclistes amb
altres discapacitats, fins a convertir-ho en el tercer esport més nombrós dels
Jocs Paralímpics. En aquest esport participen corredors amb discapacitat
visual, amb paràlisi cerebral, amputats o amb altres discapacitats físiques,
que competeixen en tàndems, bicicletes convencionals, bicicletes de mà o “hand-bikes”
i tricicles. Aquestes dues últimes només disputen les proves de carretera.
En ciclisme
adaptat, els esportistes es divideixen en tretze classes, representades per una
lletra que identifica el tipus de bicicleta que s'utilitza (B, C, H o T) i per
un número, en funció del grau de discapacitat. Com més baix és el número, major
és l'afectació funcional:
B: tàndems per a
corredors cecs i amb discapacitat visual acompanyats d'un pilot sense
discapacitat.
C1 a C5:
bicicletes convencionals per a ciclistes amb discapacitat física o paràlisi
cerebral.
H1 a H5:
bicicletes de mà per a esportistes amb lesió medul·lar o amputacions que no
poden utilitzar les cames per a pedalar.
T1 i T2:
tricicles per a ciclistes la discapacitat afecta dels quals al seu equilibri.
La modalitat de
carretera es va introduir en els Jocs Paralímpics de 1984, mentre que els
esdeveniments de ciclisme en pista formen part del programa paralímpic des
d'Atlanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada