Avui la nostra
protagonista pertanyia al món del motor però tenia una llum especial l'amor a
la vida i una gran resiliència en les dificultats.
No solc fer
servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de María
de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove
després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va
ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria
va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting.
Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de
Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr.,
que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va
debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies
a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir
al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada
2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia,
després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la
superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb
Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El
3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford
(Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per
al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després
d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques
seu estat va passar de molt greu a greu. Va tornar a la “vida normal”. La María
va morir l’octubre del 2013 per causes
naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu
llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada