Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluna. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de novembre del 2021

19 de novembre 1963 Neix Carles Porta 1969 Trepitgen de nou la Lluna

 

Avui posarem llum a la foscor amb les espelmes d’aniversari del Carles Porta i anirem cap a la Lluna.


Carles Porta i Gaset va neixer a Vila-sana al Pla d'Urgell el 19 de novembre de 1963. És un periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio. Ha rebut el Premi Ondas de Ràdio aquest 2021 al Millor programa de radio per “Crims”, de Catalunya Ràdio. Carles Porta, n’és el director. És un programa que ha recuperat amb rigor periodístic, màxima qualitat i èxit, la narrativa radiofònica de la crònica negra. Ell sempre parla de posar llum a la foscor, avui la llum la posen les espelmes que ha de bufar.


Tal dia com avui de 1969 Charles "Pete" Conrad i Alan Bean es converteixen en el tercer i quart home que camina sobre la Lluna, en arribar-hi amb la missió Apollo 12.  Sempre parlem del primer però  aquests dos astronautes jo els desconeixia per complet. De fet, pensaba que en tota la cursa espaial nomès s’havia anat una vegada a la Lluna. Dons avui parlarem d’aquests dos homes “oblidats” o “desconeguts”.

Charles "Pete" Conrad Jr. va ser un astronauta nord-americà. Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat de Princeton l'any 1953, va aconseguir entrar a la Marina dels Estats Units d'Amèrica, on es va convertir en pilot de proves i més tard en instructor de vol. Va formar part del segon grup d'astronautes triats per la NASA el 1962 que trepitjaria la Lluna al novembre de 1969 bord de l'Apollo 12.

Pete Conrad allunitzà amb el "Intrepid" al novembre de 1969, convertint-se en el tercer home que va trepitjar la Lluna. Un cop va haver baixat del Mòdul lunar i realitzés el seu primer passeig en la superfície del satèl·lit, parlant amb Houston va dir una frase cèlebre que tothom va poder sentir des dels receptors de ràdio i televisió: «Whoopie! Home, aquest va ser un petit pas per a Neil (Armstrong), però ha estat un gran pas per a mi!»

El novembre de 1969, Pete i Bean van allunar a l'Oceà de les Tempestes, on van efectuar nombrosos experiments científics. Per un descuit de Bean amb la rudimentària càmera de televisió de l'època en enfocar directament al sol, cosa que la va fer malbé, es tenen molt poques imatges de vídeo de la missió Apollo 12 sobre la superfície de la lluna. La nostra imatge d’avui és per aquest tercer astronauta a la Lluna.



dilluns, 19 de desembre del 2016

19 de desembre 1931 vot de les dones 1965 Charles de Gaulle president 1972 torna l'Apol·lo XVII


Avui tenim tres històries ben diferents: el vot de les dones, l’elecció d’un president francès i la tornada de la lluna de l’Apolo XVII.

Encara que el 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la República que recull el dret a vot de les dones espanyoles, és Tal  dia com avui de 1933 quan poden exercir-lo per primera vegada en unes eleccions generals legislatives. Avui per a nosaltres és normal que les donens votin però aquesta va ser la primera vegada que van poder votar les dones a l’estat espanyol.

El 19 de desembre de 1965 Charles de Gaulle va ser reelegit president de França amb el 54% dels vots enfront del 46% de la Federació d'Esquerres que encapçala novament Mitterrand. Va haver de fer front al "maig francès" de 1968 i acabarà dimitint el 28 d'abril de 1969, retirant-se de la política. 

Tal dia com avui de 1972 va tornar amb èxit a la Terra la tripulació de l'Apol·lo XVII, formada pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apol·lo X, Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul llunar i geòleg, Harrison H . Schmitt i el pilot del mòdul de comandament Ronald E. Evans. Van  amarar a l'Oceà Pacífic, després d'una missió que ha durat 301 hores, 51 minuts i 59 segons i ha estat l'última del projecte Apol·lo (que ha aconseguit envíar a 12 homes a la Lluna) i també l'última missió tripulada al nostre satèl·lit en molt temps. L'objectiu inicial del projecte Apol·lo va ser portar a un ésser humà a la Lluna abans que ho fessin els soviètics, demostrant alhora la possibilitat d'establir bases lunars permanents alhora que s'instal·laven complexos instruments de mesura per a l'estudi de la lluna, alguns dels aparells encara continuaran prestant servei als científics durant molt de temps. Gene Cernan es va convertir, per tant, en l'últim ésser humà en trepitjar la superfície de la Lluna en el segle XX, a la zona de les Muntanyes Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mar de la Tranquil·litat i el Mar de la Serenitat.