Joan Oró, neix a Lleida tal dia com avui de 1923. Fill
d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel
paper de la humanitat a l'univers. Oró es llicencià en Ciències Químiques a la
Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956
es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955
ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic.
La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits
animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents
en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.
A
partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de
la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres
de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un
instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la
superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i
bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que
s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. Va
participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de
Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració
espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional
en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.
Va
tornar a Catalunya l'any 1980 per col·laborar en els nous plans de
desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser
diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en
temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li
oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins
a la jubilació, el 1994.
Entre altres
reconeixements, Joan Oró va ser investit doctor Honoris Causa per les universitats
de Granada (1972), Houston (1998) i Lleida (1999); guardonat amb la Medalla
Narcís Monturiol al mèrit tecnològic i científic (Barcelona, 1982), la Cruz de
la Orden Civil de Alfonso X el Sabio (Madrid, 1983), la Creu de Sant Jordi
(1991), la Medalla d’Or de la Fundació Catalana per a la Investigació (1996),
la Medalla del President Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la
Generalitat (2004).
Diuen
que quan era petit i ajudava al seu pare al forn, entre fornada i fornada tenia
una estona i sortia a observar el cel. A partir d’aquí aquella mentalitat
científica i curiosa va seguir evolucionant i avançant. I va arribar molt i
molt lluny de la seva Lleida natal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada