Avui, Dia de
Difunts, recordem dues dones que han sabut treure partit del seu cos en el món
de la dansa i de les curses de muntanya.
Avui és el Dia de
Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre
cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres
vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents
ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una
altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la
seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.
Quan estem amb el
cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de
comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports
públics que ens hi poden portar.
Com que el dia 1
és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de
difunts és el dia 1, però no. El dia 2 és el dia de difunts però molta gent comença molt abans a preparar els
níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.
A Barcelona tenim
un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells,
el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots
és el de Montjuïc. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de
la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem
activitats especials.
Carmen Amaya Amaya
va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918. Va ser una ballarina i cantant
de flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona,
de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb
només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va
ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos
Montoya. Treballà en diverses pel·lícules. Formà el Trio Amaya amb els seus
pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. La creació “Bolero
de Ravel” va ser un dels seus millors espectacles on destacaren les seves
contorsions i la duresa d'expressió del rostre i del cos. El Centre de
Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva diferents peces sobre la
baillarina. El fons està format per fotografies, peces d'indumentària,
dibuixos, etc. Es troba a l'Escena Digital del MAE.
Núria Picas i
Albets va néixer a Manresa el 2 de novembre de 1976. És una esportista de
muntanya catalana (escala, fa curses de llarga distància i amb bicicleta...). Va
treballar com a bombera de la Generalitat però quan es va anar
professionalitzants com esportista va haver de demanar una excedència. Els
primers anys de la dècada del 2010 va guanyar desenes de curses de muntanya de
les més destacades. Viu a Berga i s'entrena per les muntanyes dels voltants del
Berguedà. Després d'acumular resultats destacats amb la selecció catalana de
curses de muntanya, l'any 2019 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi
"per la seva excel·lència esportiva com a corredora de curses de
muntanya". La imatge és per a ella, perquè veieu com li brillen els ulls quan està a la muntanya...
