14 de novembre 2016 Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació pel Carles Capdevila

 

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.