Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escala de duresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escala de duresa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de novembre del 2022

30 de novembre Sant Andreu 1773 Neix Friedrich Mohs

 

Avui tota l’església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems.

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de posar nom, de separar per característiques, de controlar...

Això que és molt bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó convivència pacífica.



dimecres, 29 de gener del 2020

29 de gener 1773 Neix Friedrich Mohs


Avui el protagonista del dia és un geòleg i mineralogista alemany: Friedrich Mohs. Va nèixer tal dia com avui del 1773 a Gernrode, actual Alemania. És recordat perquè va crear una escala per mesurar la duresa dels minerals i va ser utilitzada com a referència per comparar la solidesa dels minerals amb el talc i el diamant en els seus extrems.

L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou. Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials. El mètode de comparar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (77 dC).

L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.

L'escala de Mohs és purament ordinal.

1             Talc        Mg3Si4O10(OH)2
2             Guix       CaSO4·2H2O     
3             Calcita    CaCO3 
4             Fluorita   CaF2     
5             Apatita   Ca5(PO4)3(OH–,Cl–,F–)               
6             Ortosa    KAlSi3O8            
7             Quars     SiO2     
8             Topazi    Al2SiO4(OH–,F–)2          
9             Corindó   Al2O3  
10           Diamant  C     

       

dilluns, 29 de gener del 2018

29 de gener 1773 neix Friedrich Mohs


Avui el protagonista del dia és un geòleg i mineralogista alemany: Friedrich Mohs. Va nèixer tal dia com avui del 1773 a Gernrode, actual Alemania. És recordat perquè va crear una escala per mesurar la duresa dels minerals i va ser utilitzada com a referència per comparar la solidesa dels minerals amb el talc i el diamant en els seus extrems.

L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou. Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials. El mètode de comparar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (77 dC).

L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.

L'escala de Mohs és purament ordinal.

1             Talc        Mg3Si4O10(OH)2
2             Guix       CaSO4·2H2O     
3             Calcita    CaCO3 
4             Fluorita   CaF2     
5             Apatita   Ca5(PO4)3(OH–,Cl–,F–)               
6             Ortosa    KAlSi3O8            
7             Quars     SiO2     
8             Topazi    Al2SiO4(OH–,F–)2          
9             Corindó   Al2O3  
10           Diamant  C   

   
    

divendres, 29 de gener del 2016

29 de gener 1773 neix Friedrich Mohs 1860 neix Anton Txèkhov 1867 neix Vicente Blasco Ibañez


Avui proposem tres noms propis: un del món de les ciències Friedrich Mohs i dos escriptors que van saber retratar la seva època: Anton Txèkhov i Vicente Blasco Ibáñez.

L’any 1773 a Gernrode, actual Alemanya, neix Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en els seus extrems.

L’any 1860 a Taganrog, Rússia, neix el metge, escriptor i dramaturg rus Anton Txèkhov. Enquadrat en el corrent naturalista, es convertirà en un mestre del relat curt que serà magníficament acollit per escriptors i crítica. Entre les seves obres dramàtiques més conegudes potser es trobin “Oncle Vania”, “Les tres germanes” i “La gavina”.

L’any 1867 a València, neix l'escriptor, polític republicà i periodista espanyol Vicente Blasco Ibáñez, autor d'obres que descriuen fidelment la vida a la seva ciutat natal com "La barraca", "Cañas y barro", "La Catedral" y "Arroz y tartana". Però la seva obra més coneguda serà "Los cuatro jinetes del Apocalipsis".


Suggeriments: si voleu aprofundir en l’escala de Mohs és interessant i veureu que tot i ser la més coneguda no és la única escala de duresa. Si voleu entrar en la part més literària podeu acostar-vos als llibres dels autors o a les seves adaptacions cinematogràfiques o televisives on, com sempre, es prenen certes llicències que s’allunyen dels originals creant una nova obra.