9 de novembre 1940 s'estrena el "Concierto de Aranjuez" 1961 Neix l'Antoni Bassas 2014 Votació per la independència

Avui música per escoltar, una persona per pensar i una altra per riure...

Tal dia com avui de l’any 1940 s’estrena al Palau de la Música el “Concierto de Aranjuez” del Maestro Joaquín Rodrigo. És una composició musical per a guitarra i orquestra. El 1991, el rei Juan Carlos I d’Espanya dona al compositor el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.  El compositor i la seva esposa estan enterrats al cementiri d’Aranjuez en un mausuleu presidit per una guitarra cubista, obra de l’escultor Pablo Serrano.

Antoni Bassas és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. És un d’aquells periodistes que cal llegir... persona de seny. 

El nou de novembre del dos mil catorze no és un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... en la consulta sobre la independència de Catalunya, van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada. Moltes escoles es van omplir de gent que de manera molt disciplinada va fer cua als patis per poder dir la seva.

Per mi també va ser una data especial. Aquella setmana vaig rebre la darrera quimio del meu càncer de pit. Després va venir la intervenció i la radio.