15 de desembre 2005 s'aprova la Llei anti-tabac

Semblava que no podia ser... però ja parlem d’un llunyà 2005. Tal dia com avui del 2005 es va aprovar a les Corts Espanyoles la Llei anti-tabac. Alguns països com els Estats Units ja era habitual que no es pogués fumar als restaurants o als bars. Els més menuts no ho recorden però es fumava fins i tot a les escoles. I a les pel·lícules i a les sèries els actors fumaven...  Jo recordo, ja de gran, algun professor que es portava el cendrer en una bosseta de plàstic. I de la mà de la llei es va fer una gran inversió en programes per deixar de fumar. Aquest era el moment. La prohibició arribava als llocs de feina i també als de lleure. Fumar va ser possible només en espais oberts i, fins i tot això, s’ha anat restringint.I va desapareixer la publicitat de tabac...

Avui ningú s’estranya que hospitals, escoles, cinemes, bars, cafeteries... siguin llocs lliures de fum. Suposo que quan van aprovar aquesta llei estaven convençuts de que era necessària per la salut de tot l’estat, sobretot dels no fumadors o fumadors passius. A partir d’aquí hi ha hagut tot un seguit de mesures que han anat desplegant aquesta llei.

31 de maig Dia Mundial sense Tabac

El Dia Mundial Sense Tabac es celebra a tot el món el 31 de maig de cada any. Aquesta celebració anual informa al públic sobre els perills que suposa el consum de tabac, les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres, les activitats de l'OMS per lluitar contra l'epidèmia de tabaquisme, i el que les persones de tot el món poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana, i protegir les futures generacions.

En el segle XXI no cal donar moltes explicacions per confirmar que la vida sense tabac és més saludable per això i perquè ja fa anys que es celebra es va filant més prim i es van tractant diferents temes, aquest any

“Día Mundial Sin Tabaco 2015: Alto al comercio ilícito de productos de tabaco” (OMS)

Segons alguns estudis, i per la informació proporcionada per la comunitat duanera mundial, el mercat del tabac il·lícit podria suposar fins a una desena part dels cigarrets consumits en el món. En molts aspectes, el comerç il·lícit de productes de tabac és un important motiu d'inquietud a escala mundial, en particular pel que fa a la salut, el dret i l'economia, la governança i la corrupció. Cal que es ratifiqui el Protocol per eliminar el comerç il·lícit de productes de tabac, per respondre a les repercussions financeres, jurídiques i sanitàries del comerç il·lícit de productes de tabac.

Aquest ha estat el títol de campanyes anteriors:

2014 - Pujar els impostos al tabac

2013 - Prohibim la publicitat, la promoció i el patrocini del tabac

2012 - La Interferència de la indústria tabaquera

2011 - El Conveni Marc de l'OMS per al Control del Tabac

2010 - Gènere i tabac: la promoció del tabac adreçada a les dones

2009 - Advertències sanitàries antitabac

2008 - Joventut lliure de tabac

2007 - Ambients lliures de fum de tabac

Ara ja no fumem en espais tancats, ni a la feina, ni en llocs d’oci... però encara hi ha molta gent que fuma, massa. És una prioritat que deixin de fer-ho i que els menors no comencin. Les campanyes són importants però el convenciment personal és imprescindible.

15 de desembre 2005 S'aprova la llei anti-tabac

Sembla impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en sorties amb una pudor que no marxava amb res?...  Alguns més que recordar ho enyoren, perquè alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a l’oci, a les feines, a les escoles,  a la tele i a les pel.lícules,  fins i tot a les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre de terraces a l’hivern? 

Les lleis antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) ha suposat una reducció de les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els seus beneficis.

La veritat és que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem no aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva fins i tot les cortines han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog). 

De vegades és important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres ulls?