21 de desembre Solstici de desembre / 1879 Una bona notícia / 1913 Primers mots encreuats

Avui és un dia especial: El solstici de desembre !  La nostra protagonista d’avui és la premsa perquè transmet notícies interessants i obre un nou gènere: l’entreteniment.

Avui a casa nostre comença l’hivern. Per nosaltres és el dia més curt i la nit més llarga però a l’hemisferi sud és al revés. Per ells comença l’estiu i és la nit més curta i el dia més llarg. Realment la diversitat apareix per tot arreu... i és que el món és molt gran...

En el solstici de desembre, especialment en les cultures romana i cèltica, es festejava el retorn del Sol. A partir d'aquesta data els dies començaven a allargar-se. Això s'atribuïa a un triomf del Sol sobre les tenebres, que es celebrava amb fogueres. Posteriorment l'Església catòlica va decidir situar en aquesta mateixa data, el 25 de desembre, la Nativitat de Jesucrist, atorgant-li el mateix caràcter simbòlic de renéixer de l'esperança i de la llum al món i corregint així al mateix temps el significat de la festivitat pagana prèvia, anomenada Sol Invictus. Actualment no coincideix la data de la celebració religiosa amb el solstici d'hivern a causa dels diversos ajustos de calendari realitzats però hi està molt a prop.

Tal dia com avui de 1879 va aparèixer una notícia que canvia ria el rumb de la Història en el New York Herald. Es va anunciar que Edison havia inventat l’enllumenat públic amb electricitat. Fins aquell moment  els carrers s’il·luminaven amb llums d’oli. Hi havia uns senyors que cada dia al vespre s’encarregaven d’encendre els llums i al matí d’apagar-los.  

L’any 1913 es van publicar els primers mots encreuats. Era en el diari New York World, l’anglès Arthur Wynne va publica els primers mots encreuats, un entretingut passatemps que havia inventat i que va obtenir un gran èxit. A dia d’avui tots els diaris tenen els seus mots encreuats. 

22 de desembre Arriba l'hivern i la Loteria de Nadal

Avui arriba l’hivern i és el dia de la Loteria! Com de l'hivern en sabem més cosa escriurem sobre la Loteria de Nadal.

Diuen que aquest any cada català s’ha gastat, de mitja, uns 57 euros en loteria. I com que molts no compren loteria alguns n’han gastat molt més i és que això de les estadístiques no ens explica la realitat de cadascú....

El seu origen es remunta a l'època de les Corts de Cadis, quan el ministre de la Cambra d'Índies va pensar en ella com un mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense exprémer amb impostos directes els contribuents. El primer sorteig es va celebrar el 18 desembre 1812.

Va rebre el nom de 'Loteria Moderna', per diferenciar-la de la 'Loteria Primitiva' iniciada pel Marquès d'Esquilache. El nom de 'Sorteig de Nadal' no va arribar fins al 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia impresa a les butlletes.

Des del primer sorteig, van ser els nens de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins a 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix utilitzant avui.

En l'actualitat el sorteig es fa el dia 22 de desembre i el premi màxim té un valor de 4 milions d'euros.

També es coneix aquest dia com el Dia de la Salut. Perquè tots aquells que no guanyen res diuen... almenys tenim salut...

Però els que acaben el 22 de desembre amb les mans buides encara tenen una data en la qual confiar: el 6 de gener, quan es juga la Loteria del Nen. Aquest sorteig va néixer el 1941, tot i que no va adoptar fins a 1966 el nom amb el qual se li coneix avui dia, derivat precisament de la coincidència amb la data de l'adoració al Nen dels Reis Mags d'Orient.

2 de febrer La Candelera: tradicions i refranys

Avui acabem definitivament el temps de Nadal. És el dia de treure el pessebre que vam posar el dia de Santa Llúcia.Molts hem de donar explicacions de tenir encara els pessebres posats perquè el nostre món comercial que els va posar ja al mes de novembre per preparar les vendes de Nadal van còrrer a treure les decoracions de Nadal per tal de començar les Rebaixes. I es van apagar els llums i tot tornava a ser com abans... però els que mantenim aquesta tradició hem hagut de respondre a molta gent que pensaven que ens havíem oblidat... a l'escola ho vam haver d'explicar tantes vegades... Però avui ja és el dia i el meu pessebre, i el de molts altres llocs, descansarà de nou fins la celebració de Santa Llúcia (alguns ja el posen per la Puríssima). 

Però a més de la festa de les Candeles, avui, 2 de febrer és un dia amb moltes mirades a la natura i ho veiem especialment en el refranyer: el fred, les flors, la lluna... la finalitat era confirmar si l’hivern amb el seu fred havia acabat o si encara calia esperar... fins i tot hi ha una connexió de l'ós amb el dos de febrer que la va incorporar el pagès per a poder predir el comportament de la Natura i d'aquesta manera poder determinar el comportament de la terra, del cicle agrari. 

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora, 

si la Candelera riu, el fred és viu" 

Aquest són els dos primers versos del refrany més popular en l'actualitat referit a la Candelera. Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és fer entendre que, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Així, s'entén que si el 2 de febrer és un dia plujós, el fred ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat, el fred encara durarà. 

Una segona interpretació d'aquest refrany, més assenyada, és la següent: si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu), s'interpreta que la Candelera plora. És llavors quan la primavera s'avança. Si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera riu, la qual cosa indica que la primavera tardarà més en arribar. 

Són els refranys més coneguts sobre la diada de la Candelera, de la que n'hi ha diverses versions, evidencien que aquest és un moment d'especial interès meteorològic, que s'ha utilitzat per a predir el temps que vindrà. A quaranta dies de Nadal, i mirant diversos elements de la Naturalesa (si plou o no, si hi ha lluna plena o no i si els ametllers han florit o no) es pot predir el temps que farà.

"Quan la Candelera flora, l’hivern fora. 

I si no flora, ni dins ni fora." 

Aquest refrany recull la relació entre la floració de l'ametller i la Candelera, i com, si s'observa aquests arbres pels volts del 2 de febrer, també es pot saber quin temps farà en els propers dies. Si per la Candelera l'atmeller és florit això vol dir que la primavera ja és aquí... 

"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera"

Aquest refrany prové d'una antiquíssima tradició europea que explica que el dia de la Candelera, l'ós surt del seu cau i mira el cel nocturn. Si hi ha lluna plena torna al seu refugi hivernal i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més. En canvi, si hi ha noviluni (lluna nova), surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat i ha començat la primavera. 

"La mare de Déu del Candeler, a dos dies de febrer"

Ens recorda el dia del calendari i que a pagès tots els dies eren iguals i de vegades calia recordar on érem.

"Per la Candelera, una hora entera" 

“Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera"

Aquests dos en la línia d’alguns que ja havíem comentat apunten que les hores de sol s'han allargat (“per Santa Agnès una hora més”, “Per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”...)