Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museo del Prado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museo del Prado. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de juny del 2023

6 de juny 1599 Neix Velázquez 1944 Dia D Desembarcament de Normandia


Avui els protagonistes són coneguts i reconeguts per la Història. Una persona brillant en el seu camp i un fet que va acostar el final de la Segona Guerra Mundial.


Si aneu a Madrid al Museo del Prado, no us podeu perdre veure les seves obres, veure-les en directe és tota una experiència.

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va néixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.


Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre.

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueixen prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquell mateix any.

L'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial va marcar el començament de la fi del nazisme. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.



dissabte, 6 de juny del 2020

6 de juny 1599 neix Velázquez


Avui un nom propi: Velázquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado, virtualment no us podeu perdre veure les seves obres, i quan hi poguem anar presencialment veure-les en directe és tota una experiència. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.




dijous, 8 de desembre del 2016

8 de desembre La Puríssima


Aquest curs estic intentant que les publicacions es facin de dilluns a divendres i respectar els festius però amb la Puríssima no me’n puc estar perquè té una tradició molt poc coneguda que m’agradaria que coneguéssiu.

A pagès fa molts anys tal dia com avui després de dinar es sentia un soroll molt fort i a continuació “apareixien” els torrons i s’explicava que era la Mare de Déu qui els havia portat.


La Mare de Déu té dues festes importants al llarg de l'any: la d’agost i aquesta que celebrem avui: la Puríssima, la Immaculada Concepció. Per això les Maries celebren el seu sant a l’agost i les Immes, Puris i Contxis el celebren avui. Felicitats a totes elles !  

La imatge és un quadre de Bartolomé Esteban Murillo  que representa la Immaculada Concepció i va ser pintat al 1660. Es pot admirar al Museo del Prado de Madrid.

  

divendres, 5 de febrer del 2016

5 de febrer Santa Àgueda/Àgata, patrona de les dones 1852 s'obre al públic l'Ermitage


Els protagonistes d’avui són la tradició i l’art.

Avui és Santa Àgata o Agueda, patrona de les dones.

Us presentem la Festa de les dones, de “las Águedas” a Zamarramala (Segovia). Els orígens de la festa estan relacionats amb la conquesta de l'Alcàsser que va suposar una sèrie de privilegis per a aquest poble i les seves dones, a les quals es va concedir el privilegi de manar un cop l'any. Ha d'entendre que quan les nostres avantpassades participaven en la festa la seva situació era diferent i per tant, per a elles, aquesta era a més d'un moment de diversió, un acte lúdic, era l'ocasió de reunir-se, d'alliberar-se del paper que exercien quotidianament com a dona casada i mare de família, depenent de l'autoritat masculina i de les normes socials vigents. Manar les dones durant dos dies havia de suposar alguna cosa molt diferent fa molts anys.


El cinc de febrer de 1852 es va obrir al públic la col·lecció de l’Ermitage de Sant Petersburg.

L'Ermitage de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Ermitage ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.


El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, inclou des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca està considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món.

dissabte, 6 de juny del 2015

6 de juny 1599 neixament de Velàzquez


Avui un nom propi: Velazquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado no us podeu perdre veure les seves obres en directe. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.