Avui tenim tres històries ben diferents: el vot de les dones, l’elecció d’un president francès i la tornada de la lluna de l’Apolo XVII.
Encara que el 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la República que recull el dret a vot de les dones espanyoles, és Tal dia com avui de 1933 quan poden exercir-lo per primera vegada en unes eleccions generals legislatives. Avui per a nosaltres és normal que les donens votin però aquesta va ser la primera vegada que van poder votar les dones a l’estat espanyol.
El 19 de desembre de 1965 Charles de Gaulle va ser reelegit president de França amb el 54% dels vots enfront del 46% de la Federació d'Esquerres que encapçala novament Mitterrand. Va haver de fer front al "maig francès" de 1968 i acabarà dimitint el 28 d'abril de 1969, retirant-se de la política.
Tal dia com avui de 1972 va tornar amb èxit a la Terra la tripulació de l'Apol·lo XVII, formada pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apol·lo X, Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul llunar i geòleg, Harrison H . Schmitt i el pilot del mòdul de comandament Ronald E. Evans. Van amarar a l'Oceà Pacífic, després d'una missió que ha durat 301 hores, 51 minuts i 59 segons i ha estat l'última del projecte Apol·lo (que ha aconseguit envíar a 12 homes a la Lluna) i també l'última missió tripulada al nostre satèl·lit en molt temps. L'objectiu inicial del projecte Apol·lo va ser portar a un ésser humà a la Lluna abans que ho fessin els soviètics, demostrant alhora la possibilitat d'establir bases lunars permanents alhora que s'instal·laven complexos instruments de mesura per a l'estudi de la lluna, alguns dels aparells encara continuaran prestant servei als científics durant molt de temps. Gene Cernan es va convertir, per tant, en l'últim ésser humà en trepitjar la superfície de la Lluna en el segle XX, a la zona de les Muntanyes Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mar de la Tranquil·litat i el Mar de la Serenitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada