El desembre o
nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià
que té 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el desè (llatí decem = deu)
mes del primer calendari romà que començava al març, abans la reforma de Numa
Pompili. Els dies d’hivern posteriors al desembre no estaven inclosos com a
part de cap mes. Més tard, els mesos de gener i febrer es van crear al període
sense mesos i es van afegir al començament del calendari, però desembre va
conservar el seu nom.
L’1 de desembre
és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. És la jornada escollida per
recordar i donar a conèixer al món l’epidèmia global de la sida causada per la
extensió de la infecció pel VIH.
El llaç vermell
és el símbol d’aquesta lluita. Es fan moltes activitats amb aquest motiu
algunes ben originals. El Far de Calella s'il·luminarà de vermell però no serà
l’únic... Entre les 18h i la 1 de la matinada del dia 2, més d’una vintena
d’edificis es tenyiran de vermell a la ciutat de Barcelona: l’Ajuntament, el
Palau de la Generalitat de Catalunya, la Torre Agbar, la Sagrada Família, la
Pedrera, el Liceu, Caixafòrum, la Fundació Francisco Godia, la Fundació Suñol,
l’Hotel Majestic, l’Hotel Axel, Pedralbes Centre, El Molino, Gran Via 2, el
Poble Espanyol, El Palauet, l’Hotel Room Mate PAU, la Casa Batlló, el TNC,
l'Auditori, el CC Les Arenes, la Font Màgica de Montjuïc o l'Arc de Triomf,
entre d’altres.
Aquest Dia
Mundial de la lluita contra la Sida és més que un mer homenatge als assoliments de les
comunitats; és una crida a l'acció per a habilitar i fer costat a les
comunitats en els seus llocs de lideratge. En el Dia Mundial de la Sida 2023 es
destacarà tot el potencial del lideratge de les comunitats per a aconseguir la
fi de la sida.
Des de fa més de
30 anys, cada 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida. Persones de
tot el món uneixen esforços per fomentar la conscienciació en relació amb el
VIH/sida i mostrar solidaritat internacional. Aquest esdeveniment brinda a tots
els coparticipants, tant públics com privats, una de les oportunitats més
clares per donar a conèixer la situació i impulsar avenços pel que fa a la
prevenció i el tractament de la infecció en els països amb més prevalença i
també de la resta del món.
La desinformació
condueix a la discriminació, a l’empitjorament de la nostra salut i la dels
altres i a un empobriment com a societat. El dret a viure en un entorn lliure,
inclusiu i sense VIH, ve acompanyat del deure de treballar per aconseguir-ho .
Aprofitem aquesta commemoració per reflexionar i afegir-nos a un esforç conjunt
que ens doni respostes positives per a totes les persones.
Trobem informació
molt interessant al manual “La Dona i la infecció per l’HIV : manual per a
professionals sanitaris” que es va editar al 1999. El podeu trobar a la web de
Salut Pública. “Cal recordar que el coneixement de la història natural de la
infecció per l’HIV en la dona s’inicia molt més tard que en l’home, i durant
molts anys s’ha considerat que el comportament d’aquesta infecció no presentava
diferències de gènere ni formes clíniques específiques en la dona. (...) “Des de l’aparició del primer cas de sida, l’any 1981, i fins
al 30 de juny de 1998, a Catalunya s’han declarat 11.556 persones al Registre
de casos 7 8 de sida. D’aquestes, 2.143 (18,5 %) són dones, de les quals tan
sols n’hi ha 861 que siguin vives actualment. L’edat mitjana de les malaltes és
de 32 anys i la majoria tenen edats compreses entre els 25 i els 39 anys. La
proporció de dones amb sida no ha estat sempre constant. Des del 1985, en què
es va declarar el primer cas femení de sida, la importància de la dona dins de
l’epidèmia ha anat augmentant, i durant el període 1992- 1998 ha representat el
20% dels casos declarats”. Pàg. 7 i 8.
