19 de setembre 1893 Dret de vot femení a Nova Zelanda 1989 Mònica Verge i Magda Nos, escaladores, fan el cim del Cho Oyu

 

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i d’escalada perquè un dia com avui, de 1989, es va assolir el primer vuit mil femení estatal.  

Les dones no sempre han pogut votar. L’any 1893, Nova Zelanda va ser el primer estat del món que va atorgar el dret de vot a les dones.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès. Isabel II va ser reina de Nova Zelanda i la cap d'Estat del país, ara el seu fill Carles, i està representat per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tal dia com avui de 1989, al Nepal, les escaladores Mònica Verge i Magda Nos Loppe assoleixen el cim del Cho Oyu (8.201 m), el primer vuit mil femení estatal.

Mònica Verge Folia és una muntanyenca, escaladora, esquiadora i alpinista catalana. Durant la dècada del 1980 va ser precursora de l'escalada femenina a l'Estat Espanyol i algunes de les seves ascensions van ser les primeres femenines estatals. El 1984 fou membre de la primera expedició femenina de l'Estat espanyol al Kangtega (6.782 m), i al 19 de setembre de 1989 va assolir el cim del Cho Oyu (8.201 m) fent cordada amb Magda Nos Loppe i signant el primer vuit mil femení estatal. La Magda Nos Loppe és una escaladora i alpinista francesa, d'origen català, nascuda a l'exili. Amb 17 anys afronta la seva primera escalada. Ja als Estats Units inicia la seva aventura expedicionaria amb sortides i ascensions a Mèxic, Kenya, Andes i l'Índia, on va aconseguir pujar al cim del Nun Kun. Ha realitzat diverses expedicions a muntanyes de més de 8.000 metres, com el Yalung Kang (1987), que va intentar escalar en solitari, el Gasherbrum II (1991), l'Everest (1993), el Broad Peak (1994) i el Kanchenjunga (1995). El 1992 esdevingué la primera dona de l'Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central. L'any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l'educació infantil al Nepal. La seva residència es troba repartida entre Barcelona, Colorado i el Nepal.

El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del món. Està situada a l'Himàlaia, a uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.