Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segon diumenge d'Advent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segon diumenge d'Advent. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de desembre del 2022

4 de desembre Santa Bàrbara Segon diumenge d'Advent

 

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real, ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

 

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

 

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

 

Trobem equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.


Aquest any aquesta festivitat coincideix amb el segon diumenge d'Advent. Avui encnem el segon ciri o espelma de la corona d'Advent. És un calendari visual que ens va recordant que el  


diumenge, 10 de desembre del 2017

10 de desembre Segon Diumenge d'Advent Dia dels Drets Humans.


Avui, Segon Diumenge d’Advent, se’ns demana que preparem el camí al Senyor. Ho va dir Isaïes i ho repetia Sant Joan Baptiste... prepareu-vos per l’arribada del Salvador. Aprofitem el temps d'Advent no només per comprar regals, decorar la casa i tenir els menus a punt... preparem el nostre cor i que les nostres accions siguin dignes del que ha d’arribar... Avui encenem la segona espelma!

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans.  Avui i sempre, hauria de ser el Dia dels Drets Humans.

La bella i intrigant cúpula de Miquel Barceló al Palau de les Nacions Unides de Ginebra va acollir per quart any consecutiu el Concert dels Drets Humans protagonitzat per primera vegada per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons. El concert, davant els més de 600 espectadors asseguts als pupitres de la sala de conferències, i retransmès per televisió i en 'streaming', va ser saludat amb nombrosos aplaudiments.


El concert va tenir un protagonista invisible, però molt present. Era Pau Casals, que era el punt d'unió entre l'orquestra del Liceu i Nacions Unides. Casals, a qui Pons va definir com un "patriota i un col·lega" i un músic que es negava a tocar en països que donaven suport règims feixistes, va ser durant sis mesos violoncel·lista solista d'aquesta orquestra al seu retorn dels seus estudis a París i va ser més tard el compositor de l'himne de l'ONU. El bis que va oferir l'orquestra va ser precisament l'himne en la seva versió orquestral que el públic va aplaudir al final posat en peu.