Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?
Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra. Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.
Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Va néixer tal dia com avui del 1949. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. Durant molts anys demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.
Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.
També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en "Els 500 millors àlbums de tots els temps". Per mi també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins de Rei... oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada