24 de març 1935 Neix Peret 1949 Neix Joaquim Maria Puyal 1952 Neix Quim Monzó 2015 Desastre del Germanwings

En el dia d’avui coincideix el neixament d’un seguit de persones ilustres en el seu ram de casa nostra. També recordarem un accident aeri amb un desgraciat component personal.  

Pere Pubill i Calaf va neixer a Mataró el 24 de març de 1935. Va ser conegut amb el nom artístic de Peret. Cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Debutà als escenaris a la dècada del 1940 i va enregistrar 27 discos, sense comptar els recopilatoris, a més de participar en nou pel·lícules. Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer en romaní, per manifestar el seu compromís amb el poble rom, i en català.

Joaquim Maria Puyal i Ortiga va neixer el 24 de març de 1949 a Barcelona. És un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio. Va ser un pioner de la ràdio en català. El 5 de setembre de 1976 va ser el primer a reprendre les retransmissions en català d'un partit de futbol després de l'època republicana. Puyal va plantejar la proposta al director general de la Cadena SER, Manuel Terán, poc després de la mort de Francisco Franco, pensant que els nous aires de llibertat de després del franquisme ho permetrien, malgrat que encara no s'havia reinstaurat la democràcia. La Cadena SER li va aprovar el projecte de retransmetre en català per la ràdio FM gràcies al fet que el seu programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant vint anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona, retransmetent més de 2.000 partits de futbol al llarg de la seva carrera. Les seves locucions s'han convertit en un referent per als seguidors del Barça, sempre amb una cura exquisida per la llengua. Puyal ha donat a l'imaginari col•lectiu algunes frases, com aquell "Urruti t'estimo!", "escapolir-se de l'escomesa", "Pizzi, sos macanudo", "Ara ja em puc morir" o "Més i més i més..."!. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, va neixer a Barcelona el 24 de març de 1952. És un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà. La seva obra ha estat traduïda a més de 25 llengües. El 2018 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

El vol 9525 de Germanwings va ser un vol regular entre Barcelona i Düsseldorf de la companyia alemanya Germanwings que el 24 de març del 2015 s'estavellà a la població de Prats de Blèuna Auta, prop de la localitat de Barceloneta de Provença. L'avió que cobria el trajecte era un Airbus A320 i duia 144 passatgers, 2 pilots i 4 tripulants, la totalitat dels quals moriren en el sinistre. El copilot del Vol 9525 de Germanwings l'estavellà contra una muntanya i moren tots 150 ocupants, molts d'ells catalans. Es tracta del pitjor estavellament de l'aviació europea de la dècada del 2010 i el segon sinistre d'una aerolínia de baix cost a la Unió Europea. En resposta a l'accident i les seves circumstàncies, el fet que el copilot va estavellar l'avió deliberadament, les autoritats d'aviació del Canadà, Nova Zelanda, Alemanya i Austràlia van crear noves regulacions que obliguen a dues persones autoritzades a estar presents a la cabina del pilot en tot moment. Tres dies després de l'incident l'Agència Europea de Seguretat Aèria va emetre una recomanació temporal per a les companyies aèries per garantir que almenys dos membres de la tripulació, incloent almenys un pilot, fòssin presents a la cabina del pilot en tot moment del vol. Diverses aerolínies van anunciar que ja havien adoptat polítiques similars voluntàriament.

La imatge d'avui és pel record a les 150 víctimes del vol 9525 de Germanwings. En el poble de Prats de Blèuna Auta hi ha un monòlit en record d'aquestes víctimes.

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 apareix "The dark side of the moon"

Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. En aquests moments demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en " Els 500 millors àlbums de tots els temps ". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins... oi?