Avui parlarem de dos fets terribles que van tenir lloc tal dia com avui: l’accident del Prestige a les costes gallegues i els atemptats de Paris.
El Prestige va
ser un petrolier monobuc de propietat liberiana, construït al Japó el 1976 que
es va acabar enfonsant davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002,
produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des
del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre
ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política.
D'aquesta mobilització en sortí la plataforma Nunca Máis. El vessament de
petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la
història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de
l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil. Les
investigacions van demostrar la falta de mesures de seguretat en la costa
atlàntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la
intenció que s'enfonsés en alta mar.
A les 15:10 del
13 de novembre de 2002, el capità va sentir un fort cop, com una explosió, i va
adonar-se que el vaixell començava a escorar ràpidament (25-40º al cap de deu
minuts), mentre observava la sortida de combustible a través de les escotilles
de coberta. Una via d'aigua afectava els dos tancs de llast d'estribord. Tement
que el vaixell s'enfonsés, a les 15:15 hores va demanar ajuda als serveis de
rescat espanyols, amb l'esperança de poder refugiar-se en un port. En aquest
moment les condicions climatològiques eren d'un fort temporal, vents d'entre 63
i 74 quilòmetres per hora —amb ràfegues de 90 km/hora— i onades de 6 a 8 metres
d'alçada. Quan el Centre de Rescat de Fisterra rep el missatge "Mayday,
Mayday" que emet el vaixell, es posa en marxa l'operatiu de rescat. El
problema és que el fort onatge dificultava considerablement l'operació de
rescat i no era possible enganxar i mantenir els cables dels remolcadors. Mentrestant,
el vaixell seguia perdent combustible i anava a la deriva cap a la costa, fins
a arribar aquesta matinada a les proximitats de Muxía. Es coneix com a
chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a
la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del
vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim
d'asfalt.
Els atemptats de
París del 13 i 14 de novembre de 2015 van ser un seguit d'atacs simultanis
contra civils succeïts durant la nit del 13 i 14 de novembre a París, en els districtes
10è i 11è (al restaurant Le Petit Cambodge, el bar Le Carillon, la plaça de la
República, la rue Bichat, el Bataclan, el boulevard Beaumarchais, i a la rue de
Charonne Faidherbe) i explosions a l'Stade de France a Saint-Denis. L'esdeveniment
més mortífer va tenir lloc a la sala de concerts de Bataclan, on els
terroristes van disparar contra la multitud que assitia a un concert i després
van prendre ostatges. Hi va haver vuit accions terroristes simultànies. L'Estat
Islàmic va reivindicar l'autoria dels atemptats.
En aquests temps
que estem treballant per aconseguir minimitzar els efectes negatius de la
petjada ecològica que estem deixant al món no podem oblidar moments terribles
contra el medi ambient i contra els homes i dones que no s’haurien de repetir
mai més. La fotografia d’avui és pels voluntaris que van anar a Galícia a
recollir chapapote perquè la costa es pogués recuperar el més aviat possible d’aquell
terrible accident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada