Cap de setmana del 6 al 8 de desembre

Serà el segon diumenge d'Avent, temps de preparació pel Nadal.

Ja ha començat la temporada de Pastorets i Pessebres Vivents. En trobareu per tot arreu fets amb molta passió. Avui parlem dels Pastorets d’Olesa de Montserrat, de Vic, de Valls i de Molins de Rei. Consulteu les dates de representació i poseu-les al calendari familiar... A Barcelona han posat un gran estel a la Plaça Sant Jaume però el pessebre està a l’Ajuntament. No us el podeu perdre! Hi ha també la Fira de Santa Llúcia, la Fira de la Sagrada Família i la Fira de Via Júlia.

Us proposem activitats arreu de Catalunya:

La Setmana de l’Art a Catalunya té com a objectiu principal apropar l’art modern i contemporani a la ciutadania, oferint una plataforma que aglutini una àmplia varietat d’activitats: inauguracions, debats, tallers, performances, visites a estudis d’artistes, rutes artístiques, entre d’altres, que es duran a terme  a  galeries d’art, museus, fundacions i entitats culturals. En aquesta nova edició, es busca fomentar la col·laboració entre institucions públiques i privades amb un objectiu comú: impulsar les arts visuals a tot Catalunya i atraure nous públics. L’associació Galeries d’Art de Catalunya (GAC) impulsa el certamen, que es projecta com un festival de l’art i que aconsegueix sumar esforços dels sectors privat i públic. Podeu consultar la programació completa al següent enllaç: Web de la Setmana de l'Art de Catalunya

Durant el cap de setmana de la Puríssima, Vic es converteix en el marc idoni per recrear l'època medieval, amb expositors repartits per tot els carrers propers al centre històric. Al Mercat Medieval de Vic s'hi poden trobar articles de decoració, joieria, cremes, herbes medicinals, complements de roba, embotits, formatges, pastisseria, conserves, i xocolates, entre d'altres productes. L'oferta comercial i cultural del Mercat Medieval es complementa amb múltiples activitats lúdiques: activitats infantils, música, balls, recreació d’oficis i espectacles de carrer omplen durant aquests dies els carrers propers al centre històric. Per a informació més detallada consulteu la web de l'Ajuntament de Vic.

La Fira de l'Avet d'Espinelves presenta en un centenar de parades les diferents varietats d'avets conreats a la població osonenca per tal que els visitants els puguin adquirir com a arbre de Nadal. També s'hi pot trobar una gran varietat de productes naturals i artesanals. A més, la Fira ofereix diferents espectacles diaris, exposicions, la mostra d'arts i oficis i altres propostes. Consulteu tota la informació detallada al web de l'Ajuntament d'Espinelves.

Trobareu la Fira d'Artesans de Nadal a Vic a les voltes de la Plaça Major de Vic. La Fira compta amb més de 30 expositors que comercialitzen peces elaborades de forma artesanal. S'hi poden trobar productes molt diversos com encens i espelmes, roba i complements, pintura artística, titelles, joieria, vidre, peces de fusta, cuir i ceràmica, etc. La fira s'inicia coincidint amb el pont de la Puríssima i, posteriorment, es torna a instal·lar durant les festes de Nadal. Un esdeveniment que convida a viure l'esperit nadalenc de la ciutat. Més informació al web Vic Fires.

I la 78a Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat. Aquesta fira, d’origen agrícola i ramader, és l’esdeveniment de l’any que més gent concentra a Sant Boi. Avui dia és un gran aparador de la vida comercial i social del municipi. El recorregut firal ocupa un bon nombre de carrers, que van des del nucli antic fins a la Muntanyeta. Informació més detallada al web de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Realment qui es queda a casa.... és perquè vol....

3 de desembre Sant Francesc Xavier 1996 Neix Ewa Pajor 2021 Lituania anuncia boicot als Jocs d'Hivern de Pequín del 2022

Avui felicitem a tots els nois que es diuen Xavier perquè celebren el seu sant en record del navarrès Sant Francisco Javier.

Avui, també, recordem una futbolista polonesa, ara molt propera, i parlarem dels Jocs d’Hivern de Pequín que van ser molt controvertits.

El 3 de desembre de 1996 va néixer la Ewa Pajor. És una futbolista polonesa que juga de davantera al FC Barcelona i a la selecció de Polònia. Va començar la seva formació de futbol als 8 anys a Orlęty Wielenin. Amb 15 anys i 133 dies, es va convertir en la jugadora més jove a jugar a l'Ekstraliga. En el seu debut, va marcar dos gols.

Avui parlarem dels Jocs d’Hivern de Pequín del 2022. El 3 de desembre de 2021, Lituània va anunciar un boicot diplomàtic dels Jocs. Els Jocs Olímpics de Pequín 2022 (en xinès simplificat, 第二十四届冬季奥林匹克运动会), van ser un esdeveniment multiesportiu internacional entre el 4 i el 20 de febrer de 2022 en les ciutats de Pequín i Zhangjiakou. Van ser els tercers  Jocs Olímpics consecutius celebrats a l’Asia, desprès de Pieonchang 2018 i Tokio 2020. Al  celebrar els Jocs Olímpics de 2008, Pequín es va convertir en la primera ciutat en celebrar uns Jocs d’estiu i d’hivern.

A més és la ciutat més gran a celebrar els JJOO d'hivern. Van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats a la Xina i els segons Jocs Olímpics, després de Pequín 2008, duts a terme en aquest país. Com ja sabem les ciutats aprofiten per plantejar la modernització en aquest cas es va fer la millora de les xarxes carreteres i autopistes, la creació d’un nou tren interurbà, l’expansió del metro de Pequín i la creació del seu segon aeroport internacional.

Els Jocs, però van ser políticament controvertits. En una carta del 30 de juliol de 2020, el Congrés Mundial Uigur va instar el COI a reconsiderar la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022 a Pequín a causa del genocidi uigur. Algunes organitzacions de drets humans van demanar un boicot diplomàtic que significaria que els països no enviarien als seus caps d'Estat o oficials d'alt rang als Jocs Olímpics, però així i tot enviarien atletes. Tretze membres del Parlament canadenc van signar una carta demanant que els jocs es traslladessin fora de la Xina. Tres líders de partit van donar suport a la reubicació dels jocs, i una líder fins i tot va declarar que secundava que els jocs es traslladessin al Canadà. Al març de 2021, l'esquiadora alpina estatunidenca Mikaela Shiffrin va dir que no hauria d'haver de triar entre la seva moral i el seu treball degut a les qüestions de drets humans plantejades durant els jocs. El COI va declarar que resta neutral en tots els assumptes polítics globals i que el premi a l'organització dels jocs no significa que el COI estigui d'acord amb l'estructura política, les circumstàncies socials o els estàndards de drets humans al país en el qual es troba. Van assegurar: "Ho hem dit repetidament: el COI no és responsable del govern. Només dona els drets i l'oportunitat per a la realització dels Jocs Olímpics. Això no significa que estiguem d'acord amb tota la política, totes les qüestions socials o de drets humans al país. I no significa que aprovem totes les violacions als drets humans d'una persona o poble". Es va fer, per part de molts països un boicot polític però no esportiu. Els següents països van confirmar un boicot diplomàtic als jocs: Lituània, Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Canadà, Kosovo, Bèlgica, Estònia, Letònia, Japó, India. A més, Àustria, Nova Zelanda, Suècia, els Països Baixos, l'Índia i Suïssa van declarar que no enviarien funcionaris governamentals a causa de la pandèmia de COVID-19, però van afirmar que "no era un boicot diplomàtic". I un altre punt calent va ser el seu impacte ambiental. El Comitè Organitzador de Pequín 2022 va afirmar que aquests serien els "jocs més ecològics" de la història, una afirmació molt criticada per alguns experts fora de la Xina. S'estima que s'utilitzaran 49 milions de galons d'aigua per a crear neu per a les diverses competicions, “aquests podrien ser els Jocs Olímpics d'Hivern més insostenibles mai celebrats”, va dir la professora Carmen de Jong, geògrafa de la Universitat d'Estrasburg. “Aquestes muntanyes pràcticament no tenen neu natural”. En resposta, el COI va assenyalar que “s'havien posat en marxa una sèrie de dissenys de reciclatge i conservació d'aigua per a optimitzar l'ús de l'aigua per a la fabricació de neu, el consum humà i altres fins”.

2 de desembre 1898 Neix Franz Platko 1899 Neix Bella Dutton 1933 Neix Ignasi Macaya 1948 Neix Antonín Panenka 1973 Neix Mònica Selles 1973 Neix Jan Ullrich 1993 Neix en Jordi Xammar 1999 Neix Kelvin Kiptum

 

Avui recordarem esportistes del segle XX i del segle XXI amb sis esports diferents que coincideixen que van néixer tal dia com avui: futbol, tennis, hoquei herba, ciclisme, vela i marató.

El 2 de desembre de 1898 va néixer a Budapest en Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador. Aquells temps, el Barça tenia la necessitat de trobar un porter que substituís al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i quedà tan impressionat amb l'actuació de Platko que decidí oferir-li un contracte. Ràpidament es convertí en un mite al club, on en set anys guanyà sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en què el Barça derrotà la Reial Societat després de tres partits, Rafael Alberti li dedicà el poema “Oda A Platko” en honor seu, impressionat per la seva actuació. Platko finalitzà la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko va ser sis cops internacional amb la selecció de futbol d'Hongria.

El 2 de desembre de 1899 va néixer la Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons a Les Cayes, a Haití. Va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.

El 2 de desembre de 1933 va néixer l’Ignasi Macaya Santos de Lamadrid a Barcelona. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba. Era cosí dels també jugadors d'hoquei sobre herba i medallistes olímipics Eduard Dualde i Joaquim Dualde. Ja em vist en nombroses ocasions que l’hoquei és un esport molt familiar. Va ser membre del Club Deportiu Terrassa i del Reial Club de Polo de Barcelona i va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma, on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la prova masculina d'hoquei sobre herba en representació de la selecció espanyola d'aquesta disciplina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina.  

El 2 de desembre de 1948 va néixer a Praga, Txecoslovàquia; l’Antonín Panenka. Va ser un futbolista txecoslovac, famós per la seva forma de convertir el penal que donà la victòria a la selecció de Txecoslovàquia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976. El penal a l'estil Panenka, és una forma d'execució d'un tir penal en el futbol i que consisteix a donar una puntada suau a la pilota per la seva cara inferior, intentant fer que entri per sobre del portera, mitjançant una vaselina.

El 2 de desembre de 1973 va néixer Mónica Seles (en serbi: Моника Селеш). Va néixer a Novi Sad, llavors República Federal Socialista de Iugoslàvia, actualment part de Sèrbia. És una tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa. El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. Seles es va retirar del circuit durant dos anys i després del retorn va aconseguir alguns èxits més, però no va poder recuperar el seu millor nivell tennístic. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.     

El 2 de desembre de 1973 va néixer l’alemany Jan Ullrich. És un ciclista professional, especialista en contra-rellotge i guanyador del Tour de França en una ocasió. Va debutar professionalment l'any 1994. Es va donar a conèixer al Tour de França de 1996, on finalitzà segon per darrere del seu company d'equip Bjarne Riis. L'any següent va vèncer la prova i fins a l'any 2005 ha estat un total de cinc cops segon a la classificació final de la ronda francesa (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), un cop tercer (2005) i un quart (2004). A més el seu brillant palmarès compta amb una Volta a Espanya (1999), dos campionats del món contra-rellotge i dues medalles (or i plata) als Jocs Olímpics del 2000 de Sydney. L'any 2002 va donar positiu en un control antidòping a causa de la ingestió d'amfetamines, que va prendre durant una festa nocturna. El seu caràcter difícil i inconstant, han portat a qüestionar la seva professionalitat, essent acusat sovint de no dur una bona preparació física i de tenir hàbits poc saludables en vers l'esport. Tot i això, el seu brillant palmarès el converteixen en un dels millors ciclistes del món de la dècada 1995-2005. A principis de 2012 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va sancionar el ciclista amb l'anul·lació dels resultats de l'1 de maig de 2005 a l'1 de maig de 2007 a conseqüència de les investigacions de l'Operació Port.

El 2 de desembre de 1993 va néixer a Barcelona en Jordi Xammar Hernández. És un esportista català que competeix en vela en la classe 470. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de bronze a Tòquio 2020, en la classe 470 (juntament amb el gallec Nicolás Rodríguez), i el 12è lloc a Rio de Janeiro 2016 en la mateixa classe. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 2018 i 2021, i tres medalles en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 2017 i 2021.

El 2 de desembre de 1999 va néixer el kenyà Kelvin Kiptum. Va ser un gran corredor de fons. Va ser el corredor de marató més ràpid de la història amb un temps de 2 hores i 35 segons en la Marató de Chicago el 8 d'octubre de 2023. Va córrer el debut de marató més ràpid de la història a la Marató de València de 2022, convertint-se en el tercer home de la història a trencar la marca de dues hores i dos minuts. Kiptum i el seu entrenador, el ruandès Gervais Hakiziman, van morir l'11 de febrer de 2024 en un accident de cotxe, mentre anaven d'Eldoret a Kaptagat.

1 de desembre Dia Mundial de Lluita contra la Sida Sida i esport

 

Avui arreu del món es celebra el Dia de la Lluita contra la Sida. I parlarem d’esportistes de primera línia i Sida. Aquest col·lectiu també s’ha vist afectat per aquesta malaltia. A l’inici era una condemna de mort i ara, amb els avenços mèdics, en molts casos es pot cronificar i els malalts poden tenir un bona qualitat de vida. L’estigma que suposava aquesta malaltia també es va veure modificat quan personatges públics van anar informant de que ells patien aquesta malaltia. 

Magic Johnson (bàsquet)

El 7 de novembre de 1991, Earvin Magic Johnson va fer un anunci que va commocionar el món: estava infectat amb el virus del VIH. Encara que en un principi es va retirar, la malaltia no va impedir que jugués el All Star de la NBA d'aquell any ni que formés part del Dream Team de Barcelona 1992. Des que va anunciar estar contagiat, Magic, que ara té 62 anys, ha dut a terme una infinitat d'iniciatives per a conscienciar sobre el sexe segur, així com la prevenció, la lluita i la convivència amb la malaltia.

Greg Louganis (salt de trampolí)

Gregory Efthimios Louganis és història dels salts de trampolí. Entre els Jocs de Los Angeles 1984 i Seül 1988 va conquistar quatre ors olímpics, dos en trampolí de tres metres i dos en plataforma de 10, disciplina en la qual ja s'havia penjat la plata a Montreal 1976. També va guanyar cinc ors olímpics. En 1994 va fer públic que era gai i que era portador del VIH, com després va comptar en la seva autobiografia. Als seus 61 anys, després de la seva retirada va participar en diversos projectes de teatre i televisió.

Gareth Thomas (rugbi)

Gareth Thomas és una llegenda del rugbi gal·lès, el primer a arribar a les 100 internacionalitats amb els Dracs, amb els quals va conquistar el Sis Nacions de 2005. També va guanyar la Copa de Campions, la Champions del rugbi, amb l’Stade Toulousain entre altres assoliments. En 2009 es va convertir en el primer jugador de rugbi que va fer pública la seva homosexualitat. En 2019 va anunciar que era portador del VIH i l'endemà va participar en un Ironman. Als seus 47 anys, ha estat analista de rugbi en la televisió, en la qual també ha participat en altres programes.

Arthur Ashe (tennis)

Una llegenda del tennis nord-americà i mundial que va arribar a ser el número dos del món i guanyador de tres Grand Slams (Wimbledon, Open els EUA i Open d'Austràlia), alhora que va ser un jugador negre en un esport que semblava reservat per als blancs (ja no per a jugar, en alguns clubs fins i tot per a ser espectador) també el va convertir en un símbol contra el racisme. En 1992, un any abans de la seva defunció, va fer públic que portava la malaltia. Un anunci que al costat de la de Magic van ajudar a desestigmatizar la malaltia.

Eduardo Esidio (futbol)

Eduardo Esidio de 51 anys, el seu nom estarà lligat per sempre a la Lliga peruana. Sobretot en les files de l'Universitario, l'equip amb més títols del país, però el seu fitxatge també va comportar una notícia que canviaria la seva vida: es va detectar que era portador asimptomàtic del VIH. Allò va fer que l'obliguessin a deixar el club, encara que després va poder tornar una vegada que es va demostrar que no hi havia risc de contagi per jugar al futbol. En la seva tornada va marcar 13 gols i va guanyar el campionat. Va tenir una temporada de 37 punts, rècord al Perú.

Ji Wallace (gimnàstica)

Aquest gimnasta australià que ara té 44 anys va arribar a ser campió del món i plata olímpica a Sidney en la prova de trampolí. També va arribar a marcar un rècord olímpic en aquesta disciplina. Des de 2005, que va fer pública la seva homosexualitat, es va convertir en una icona de la comunitat gai. Va competir fins a 2007 i després va arribar a formar part del Circ du Soleil. En 2012, en una carta publicada en un mitjà, va anunciar que era portador del VIH. Actualment realitza labors d'entrenador.

Tommy Morrison (boxa)

La trajectòria de Tommy Morrison, un púgil dels pesos pesants amb molta fama en els 90 que va arribar a ser campió de la OMB, sempre va quedar relacionada amb el virus VIH, encara que la seva història és una de les més rocambolesques. En 1996 va ser detectat amb la malaltia, la qual cosa el va obligar a deixar la seva carrera, encara que deu anys més tard ell mateix va declarar que mai havia tingut la malaltia. Va morir en 2013 als 44 anys sense que aquella qüestió s'acabés d'aclarir totalment.

Rudy Galindo (patinatge) 

Rudy Galindo és una figura del patinatge artístic nord-americana que també és vist com una icona en la lluita pels drets de la comunitat homosexual. Que parlés obertament de la seva condició sexual va comportar que fos objecte d'escrutini públic, el que va afectar la seva carrera en el patinatge, en la qual va arribar a ser campió mundial júnior. Als seus 52 anys segueix vinculat al seu esport.

Jerry Smith (futbol americà)

Va ser tight end (tight end TE o ala tancada) és una posició en el futbol americà i canadenc que forma part de la línia ofensiva. La seva presencia es opcional, hi formacions que no en tenen i altres que n’inclouen fins a tres. En Jerry Smith de gran èxit universitari va ser reclutat pels Washington per al football professional, franquícia amb la qual va arribar a disputar la SuperBowl 1972-1973. De gran habilitat en la recepció, va registrar grans marques d'anotació en la seva posició. Va morir en 1986 per complicacions de la SIDA, sent un dels primers esportistes d'èxit que va morir als EUA per aquesta malaltia que mai va ocultar.

30 de novembre Sant Andreu 1994 Neix Nyjah Imani Huston 2016 Debuta Ferran Solé

 

Avui és Sant Andreu i felicitem a tots els Andreus i Andrees. També a totes les poblacions o barris que el tenen com patró, que a Catalunya són moltes: Sant Andreu de Llavaneres al Maresme, Sant Andreu de la Barca al Baix Llobregat, Sant Andreu de Socarrats a la Vall de Bianya; esglésies com Sant Andreu de Gurb a Osona, Sant Andreu de Baltarga a Bellver de Cerdanya,  Santa Andreu de Castellcir al Vallès Oriental... El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022). Va ser un dels municipis independents del pla de Barcelona; el nucli principal fou l'actual barri de Sant Andreu de Palomar, que donava nom al municipi.

També parlarem de la Federació Catalana de Futbol, d’un skater i d’un jugador de handbol.

El futbol català és gestionat per la Federació Catalana de Futbol, que va ser constituïda el 30 de novembre de 1900, amb seu a Barcelona. Des de la seva fundació fins al 1940 fou l'encarregada d'organitzar el Campionat de Catalunya. Actualment organitza totes les lligues regionals per sota del Grup V de la Tercera Divisió així com la Copa Catalunya i la selecció nacional. En futbol femení, organitza totes les lligues regionals per sota de la Preferent Femenina Catalana, a més de la Copa Catalunya femenina i la selecció femenina. Del 2009 al 2013 també va ser l'encarregada d'organitzar el Trofeu Catalunya Internacional. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

L'11 de novembre de 1900 es funda la Foot-ball Associació, primera federació futbolística a Catalunya i a Espanya, embrió de la Federació Catalana. En fou president Eduard Alesson i n'eren membres el FC Barcelona, l'Hispània, el Català i l'Espanyol. De totes maneres aquesta fundació no reeixí.Les incipients competicions que es començaven a disputar va portar al convenciment de crear un organisme superior als clubs, que evités rancors i organitzés les competicions amb responsabilitat. L'abril de 1902, Thomas Shields, president del comitè organitzador de la Copa Macaya, senyalà la necessitat de crear un organisme encarregat de recollir fons per adquirir un trofeu anual que es disputessin tots els clubs. El 12 de novembre de 1902, es va constituir l'Associació Clubs de Foot-ball amb el FC Barcelona, Hispània AC, Català FC, Universitari SC, Irish FC, FC Catalonia, Ibèria SC, Salut SC, Rowing FC i Club Catalunya. No trigaren a acudir-hi Club Espanyol i FC Internacional, principals integrants de la Federació Gimnàstica Espanyola, creada el 1898 a Barcelona.El 1902 es crea el Col·legi Oficial d'Àrbitres, sota la presidència d'en Hamilton, de l'Hispània.El 1907 l'ACF es reanomena com a Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. El primer president en fou Isidre Lloret, de l'X Sporting Club.El novembre de 1909 es constitueix el Col·legi d'Àrbitres depenent de l'Associació de Clubs de Futbol. La temporada 1912-13 el FC Barcelona se separa de la Federació Catalana i funda la Foot-ball Associació de Catalunya, a la que també s'integraren Català, Avenç, Badalona, Gimnàstic (de l'Ateneu Enciclopèdic Popular), Palamós, Sparta, T.B.H., Catalunya, Sarrià, Athletic, Vilassar, Manresa, FC Mataró, Catalonia i Olot Deportiu. L'estiu de 1913 els dos organismes es fonen, celebrant-se el 30 d'agost un partit de reconciliació, entre el Barcelona i l'Universitari. El 15 d'octubre de 1915 es funda de forma definitiva el Col·legi Català d'Àrbitres, el més antic d'Espanya.El 1916 la FCCF es rebatejà com a Federació Catalana de Futbol Associació. El 4 d'octubre de 1930 neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya. El 1926 es funda la Federació Balear. En els seus inicis aquesta federació depenia de la catalana i els seus campions podien participar en el Campionat de Catalunya de Segona Categoria (però no en el de primera).La temporada 1949-50 neix el Col·legi d'Entrenadors. El 2001, encapçalats per la Gramenet i l'Hospitalet es crea l'Associació de Clubs de Futbol de Catalunya que té com a missió la d'afavorir els equips modestos i de base. L'any 2012, a més de la Copa Catalunya va crear la Supercopa de Catalunya de futbol limitada a la participació dels equips catalans de la primera divisió. La primera edició, però, no es va arribar a jugar mai, ja que el Futbol Club Barcelona tenia previst alinear només jugadors de l'equip filial.

El 30 de novembre de 1994 va néixer en Nyjah Imani Huston. És un skater professional nord-americà que ha estat campió general de l'Street League Skateboarding els anys 2010, 2012, 2014, 2017 i 2019. També és el patinador més ben pagat del món. Huston va néixer a Davis, Califòrnia i es va criar a San Lorenzo, Puerto Rico. Va començar a patinar quan tenia quatre anys a l'estil goofy (amb el peu dret a la part davantera de la taula) influït pel seu pare. El 2006, Huston va guanyar el primer Kentucky Unbridled Spirit Award for Action Sports. El 2012, va guanyar tres premis de la revista Transworld Skateboarding: Millor segment de vídeo (per Rise & Shine), Premi New Era del lectors i Premi Best Street. Les marques Element i DC Shoes tragueren taules i quets amb el seu nom, respectivament. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova masculina de monopatí en la modalitat de carrer. 

Al novembre de 2016 debuta amb la selecció absoluta Ferran Solé Sala (Sant Quirze del Vallès, 25 d'agost de 1992) és un jugador d'handbol català, que ocupa la posició d'extrem dret.Format a l'Handbol Sant Quirze, posteriorment es va incorporar a les categories inferiors del BM Granollers. Va debutar amb al primer equip la temporada 2010-11 de la ma de Manolo Cadenas. El 2016 va marxar al Fenix Toulose francès i l'estiu del 2019 va fitxar pel poderós Paris Saint-Germain, incorporació que no es va produir a l'equip parisenc fins a la temporada següent. Amb la selecció espanyola absoluta va debutar el novembre de 2016. Ha guanyat dos medalles d'or (2018, 2020) als Campionats d'Europa i una medalla de bronze al Campionat del món de 2021.

29 de novembre 1899 Fundació del Barça 1930 Neix Candido Cannavó 2023 Confirmades Olimpíades d'Hivern 2030 als Alps francesos i 2034 a Salt Lake City

 

Avui recordem la fundació del Barça, un periodista esportiu i la confirmació dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 i 2034.

El Futbol Club Barcelona, conegut popularment com el Barça, és una entitat poliesportiva amb seu a Barcelona. Va ser fundat com club de futbol el 29 de novembre de 1899 i registrat oficialment el 5 de gener del 1903.

El 29 de novembre de 1930 va néixer a Catània en Candido Cannavò. Va ser un periodista i escriptor italià que fou director de La Gazzetta dello Sport. Era el pare del també periodista Alessandro Cannavò, editor en cap del Corriere della Sera. L'any 1996 fou guardonat amb l'Ordre Olímpic i dos anys després va rebre el premi Ischia de periodisme. El president italià li va concedir el 2002 la distinció de Grand'Ufficiale dell'Ordine al merito della Repubblica Italiana. El 2008 li van atorgar el Premi Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu.

El 29 de novembre de 2023 el COI va confirmar que l'única candidatura que analitzarà i per tant seria l'opció a confirmar seria la candidatura francesa, dels Alps francesos, és a dir, que de no presentar-se cap contratemps, al juliol de 2024, previ a la inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu a París, el COI anunciarà a les regions franceses d'Alvèrnia-Roine-Alps i Provença-Alps-Costa Blava com la seu regional en conjunt d'aquests jocs, un fet inèdit en l'elecció i organització de les seus olímpiques. La candidatura francesa hauria estat preferent donat el compromís de les autoritats franceses en tots els nivells de govern i l'ampli suport popular entre els francesos, però principalment pel fet que la infraestructura per als jocs ja existeix, ja que en 2030 es farien servir les instal·lacions dels jocs olímpics de Chamonix 1924, Grenoble 1968 i Albertville 1992. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, oficialment coneguts com els XXVI Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional que es durà a terme entre el 8 i el 24 de febrer de 2030 als Alps francesos.

El 29 de novembre de 2023 el COI a més de confirmar la candidatura francesa com l'opció predilecta per als jocs d'hivern de 2030, confirma a més que Salt Lake City, els Estats Units seria la candidatura triada per als Jocs Olímpics d'hivern de 2034, i que donarien espai a Suïssa per a madurar i afinar la seva proposta per a albergar les olimpíades hivernals de 2038. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2034, oficialment coneguts com els XXVII Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional programat per a realitzar-se a Salt Lake City, Utah, els Estats Units, del 10 al 26 de febrer de 2034. Salt Lake City va ser triada en la 142a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) a París el 24 de juliol de 2024, dos dies abans de l'inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024. Seran els cinquens Jocs Olímpics d'Hivern i els dècims en general organitzats pels Estats Units. Salt Lake City anteriorment va ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.

28 de novembre Llançament de disc 1972 Neix Anastasia Kelesidu

 

Avui parlarem del llançament de disc, d’una gran llançadora grega i d’un rècord llarguíssim.

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc, el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC. Forma part del decatló. El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones. Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.

Aquesta és la tècnica de llançament: l'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part de darrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle. Es considera un llançament nul quan: Es toca amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle, quan es surt per la part de davant del cercle, quan es surt abans que es produeixi la caiguda del disc, quan el disc cau fora del sector o quan es produeix un retard en l'execució del llançament. Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.

El 28 de novembre de 1972 va néixer a Hamburg, Alemanya, l’atleta grega Anastasia Kelesidu (en grec: Αναστασία Κελεσίδου), especialista en llançament de disc, que va competir durant la dècada de 1990 i del 2000. Durant la seva carrera esportiva va establir set rècord nacionals de disc, sent el millor llançament 67,70 metres aconseguit el 1999. Va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va fou eliminada en la ronda de qualificació de la prova femenina de llançament de disc. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va aconseguir guanyar la medalla de plata, un fet que repetí en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia). Al llarg de la seva carrera ha guanyat tres medalles en el Campionat del Món d'atletisme, dues d'elles de plata; una medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme i una medalla d'or en els Jocs del Mediterrani.

Jürgen Schult és un atleta alemany, ja retirat, especialista en llançament de disc, dues vegades medallista olímpic i posseïdor del rècord del món de l'especialitat (74.08 metres) des de 1986. Va néixer l'11 de maig de 1960 a la ciutat d'Amt Neuhaus, població situada en aquells moments a l'estat alemany de Mecklenburg-Pomerània Occidental (República Democràtica Alemanya) i que avui dia forma part de la Baixa Saxònia (Alemanya). Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) pel boicot polític organitzat pel seu país i el Bloc de l'Est, el 6 de juny de 1986 realitzà en una prova atlètica realitzada a Neubrandenburg (RDA) un tir de 74.08 metres, establint un nou rècord mundial de llançament de disc, un rècord que s’ha mantingut llargament imbatut. Va participar, als 28 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova masculina de llançament de disc en representació de la República Democràtica Alemanya (RDA), establint un nou rècord olímpic amb un tir de 68.82 metres. Favorit per repetir l'èxit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), en aquesta ocasió sota l'Alemanya reunificada, s'acontentà amb la medalla de plata en la competició olímpica en veure's superat pel lituà Romas Ubartas, que havia estat segon en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on fou sisè i vuitè respectivament, guanyant així diplomes olímpics.

Mykolas Alekna ha batut la plusmarca mundial de llançament de disc, la més antiga en la taula de rècords masculins, amb un millor intent de 74,35 m en el míting de Ramona, a Oklahoma. Alekna va superar per 27 centímetres (74,08 m) el rècord de l’alemany Jurgen Schult, vigent des del 6 de juny de 1986.