dimecres, 11 de setembre del 2024

11 de setembre Diada de Catalunya 1960 Clausura dels Jocs Olímpics de Roma 1960 1983 Neix Vivian Jepkemoi Cheruiyot


Avui, Diada de Catalunya recordarem els Jocs Olímpics de Roma 1960.

L’11 de setembre  de 1960 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Roma de 1960, coneguts oficialment com a Jocs de la XVII Olimpíada, que es van celebrar a Roma, Itàlia. Roma ja havia estat seleccionada per a acollir l'organització dels Jocs Olímpics de 1908, però va haver de declinar i passar-li els honors a Londres. Altres ciutats que competien per a acollir aquesta edició dels Jocs van ser: Lausana, Detroit, Budapest, Brussel·les, Ciutat de Mèxic i Tòquio. Van participar-hi 5338 atletes (4727 homes i 611 dones) de 83 països. 

Veiem algunes peculiaritats d’aquests Jocs:

Són els primers Jocs que es van emetre en directe per televisió.

També va tenir lloc la primera edició dels Jocs Paralímpics.

La ucraïnesa Larisa Latynina conservà el seu regnat en la gimnàstica artística femenina, va aconseguir tres ors, dues plates i un bronze i va totalitzar dotze metalls. En els Jocs de Tòquio64 afegiria  sis medalles més i va establir el rècord de medalles olímpiques (18) fins que el nedador estatunidenc Michael Phelps la va superar en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

El regatista danès Paul Elvstrøm va guanyar la seva quarta medalla d'or seguida en classe Finn, sent el primer atleta a aconseguir aquesta gesta en una competició individual. Els altres dos atletes que també han aconseguit aquest fet són Al Oerter i Carl Lewis.

Els contrincants a l’esgrima reben el nom de "tiradors", en castellà són “esgrimistas”. El tirador  Aladar Gerevich d'Hongria va guanyar la seva sisena medalla d'or en l'esdeveniment de sabre per equips.

Wilma Rudolph, una antiga malalta de pòlio, va guanyar tres medalles d'or en competicions de velocitat en pista.

Abebe Bikila d'Etiòpia guanyà la marató descalç, i es va converteix en el primer Campió Olímpic negre africà.

El futur rei Constantí II de Grècia va portar a l'equip grec de vela a la medalla d'or.

Cassius Clay, més conegut com a Muhammad Ali, va guanyar la medalla d'or en boxa, en la categoria semipesat.

 L'equip de gimnàstica masculina japonès comença la seva sèrie de cinc victòries successives des d'aquí fins als Jocs Olímpics de Mont-real 1976.

Sud-àfrica apareix com a participant per darrera vegada sota el règim de l'apartheid. No se'ls permetria tornar fins a 1992, després de l'abandó de l'apartheid i durant la transició a un govern de majoria negra.

El piragüista suec Gert Fredriksson gana el seu sisè títol olímpic.

El remer soviètic Vyacheslav Ivanov guanya la segona medalla d'or, de les tres consecutives que obtindrà en els Jocs Olímpics.

El ciclista danès Knud Enemark es va desplomar durant la seva carrera sota la influència d'amfetamines, i més tard va morir a l'hospital. Va ser la segona vegada que un atleta mor en una competició olímpica, després de la mort del corredor de marató portuguesa Francisco Lázaro en els Jocs Olímpics de 1912.


L’ 11 de setembre de 1983 va néixer a Keiyo la Vivian Jepkemoi Cheruiyot. És una atleta keniana, especialista en carreres de mitjana distància, camp a través i marató. En la seva carrera esportiva ostenta títols olímpics i mundials en les carreres de 5000 m i 10 000 m, entre els quals destaca la medalla d'or dels 5000 m en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. També ha triomfat en dues ocasions en la marató de Londres. Però en els 5000 m, en la qual Ayana era la favorita per a alçar-se amb el triomf, va ser la keniana qui es va adjudicar la seva primera medalla d'or olímpica en finalitzar en 14.26,17 que a més es va convertir en rècord olímpic. En el 2017 Cheruiyot va debutar en les carreres de marató. Primer va participar el mes d'abril en la marató de Londres en la qual va ser quarta amb un temps de 2.23:50;16 i posteriorment, el mes d'octubre en la marató de Frankfurt, va triomfar amb un registre de 2.23:35.17. El 2018 va tornar a guanyar en la marató de Londres aquesta vegada amb un temps de 2.18:31.


dimarts, 10 de setembre del 2024

10 de setembre Basquet femení 1979 Neix Laia Palau

 

Avui parlem de basquet femení.

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) té una sensibilitat especial amb l'esport femení, en general. La dedicació i impuls del bàsquet femení per part de l’FCBQ ve de lluny; des de fa molts anys, el Bàsquet Català proposa diverses iniciatives, programes i competicions pensant en femení; ha creat projectes orientats a la promoció i el desenvolupament del bàsquet femení en diferents àmbits i moments com poden ser el Segle XXI (des de fa més de 30 anys, el centre d'alt rendiment del bàsquet femení a Catalunya, en col·laboració amb la SGEAF, el CSD i la FEB); la Capitalitat del  Bàsquet Femení o la creació explícita de la Comissió del Bàsquet Femení, de recent creació, i que vol donar una forta empenta a tots aquests programes i iniciatives. L’FCBQ vol, i ha de tenir, un paper transformador dels models i les relacions de gènere en la formació dels seus professionals. Per aconseguir-ho fomenta, en les seves intervencions, la incorporació, el desenvolupament i l’aplicació de la perspectiva de gènere. Per tot això, l’FCBQ desenvolupa projectes innovadors per tal de donar visibilitat a referents; recollir la història de les pioneres del Bàsquet Català; proporcionar formació i oportunitats a les entrenadores; o promocionar el bàsquet femení en l’edat escolar, entre d’altres propostes.

 

El 10 de setembre de 1979 va néixer a Barcelona la Laia Palau i Altés. És una exjugadora de basquetbol i dirigent esportiva catalana. Va ocupar la posició de base i va jugar a l'Uni Girona Club de Bàsquet. També va ser internacional absoluta amb la selecció espanyola entre 2002 i 2021, i amb ella es va proclamar campiona d'Europa el 2013 i subcampiona del món el 2014. La vida esportiva de molts esportistes d’elit passa per molts equips, molts canvis per poder anar avançant i la Laia no n’és una excepció. Va començar la pràctica del bàsquet a l'equip infantil del Club Joventut les Corts el 1991 i l'any següent jugà a la Sagrada Família-Claror Universitari també en categoria infantil. La temporada 1993-1994 va suposar l'ascens a la categoria Cadet amb l'equip C.I. Universitari en el qual va jugar durant dues temporades. La temporada 1995-1996 va suposar un altre ascens de categoria, encara que jugava en el mateix equip, ara era en categoria junior. Va jugar entre 1997 i 2002, en el Universitari de Barcelona de la Lliga Femenina, per després seguir jugant fins a 2004 en el CBF Universitari de Barcelona. Després de dues temporades en el CJM Bourges Basket de la lliga francesa, va tornar a en 2006, per incorporar-se a la plantilla del Ros Cassares València, en el qual s’hi va estar sis temporades, fins a la seva desaparició al juliol de 2012. La temporada 2012/13 va fitxar pel CCC Polkowice de Polònia, recalant en la 2013/14 en el USK Praga de Txèquia amb el qual es proclama Campiona de la Euroleague Women 2015. El 2018 s'anuncià el seu fitxatge per l'Uni Girona Club de Bàsquet. Va ser internacional absoluta amb la selecció espanyola entre 2002 i 2021, havent-hi disputat quatre Jocs Olímpics (una plata), quatre Mundials (una plata i un bronze) i set Europeus (dos ors, una plata i quatre bronzes). El 2019, dos anys abans de la seva retirada, ja era la internacional espanyola amb més medalles, per davant de les seves companyes de selecció Amaya Valdemoro, i Lucila Pascua, que tenen 7 medalles, i la tercera en campionats d'Europa , només per darrere d'Uliana Semiónova i Olga Sukhàrnova . El 8 de novembre de 2021 va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola, després de jugar 315 partits i guanyar dotze medalles en competicions internacionals. Per aquest motiu, dies més tard, el Govern espanyol li va concedir la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu, màxima distinció espanyola al reconeixement a nivell esportiu. El 18 de maig de 2022 va convocar una roda de premsa al Pavelló Municipal Girona-Fontajau, acompanyada dels seus pares, les jugadores del primer equip Maria Araújo i Laia Flores, i el president del Bàsquet Girona, Marc Gasol, entre d'altres, on va anunciar la seva retirada com a jugadora professional. En el mateix acte, el president de l'Uni Girona, Cayetano Pérez, va informar que retiraria la samarreta amb el dorsal número 3 de Palau i la penjaria al sostre del Pavelló de Fontajau com a homenatge de jugadora històrica de l'entitat. Després de la seva retirada, assumí el càrrec de directora esportiva del club gironí el juliol de 2022.


dilluns, 9 de setembre del 2024

9 de setembre 1958 Neix Ramon Besa Surf de neu 1977 Neix l'Iker Fernández


Comencem amb el segon periodista esportiu de la temporada. 

El 9 de setembre de 1958 neix en Ramon Besa i Camprubí, a Perafita. És un periodista català, redactor en cap del diari El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona. Amb anterioritat, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d'esports del diari Avui. És professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i dels Màsters de Periodisme de Les Heures. El 20 de juny de 2019 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat de Vic. Ha obtingut diferents reconeixements a la seva tasca: el 2000, el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme; el 2008, el Premi Quim Regàs de Periodisme i el 2009, Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán.


Avui, també, apareix per primera vegada en el nostre blog un esport d’hivern: el surf de neu.

El surf de neu (en anglès, snowboarding) és un esport en què es fa servir una planxa de neu i que sol compartir espai amb l'esquí alpí. Es pot practicar tant fora les pistes com en pistes especialitzades on es troben baranes, tubs, entre d'altres, per a poder fer salts i moviments més complicats.

El surf de neu masculí i femení va debutar en els Jocs Olímpics de Nagano, en 1998, amb les competicions de eslalon gegant i halfpipe. La disciplina va tenir un èxit immediat i va tornar a Salt Lake City, quatre anys després, amb les proves de eslalon gegant paral·lel i halfpipe. A Torí es va estrenar la disciplina de surf de neu cross. En aquesta prova, quatre riders competeixen en un recorregut replet de salts, sots i grans girs.

El 9 de setembre de 1977 va néixer l’Iker Fernández Roncal a Sant Sebastià. És un esportista que va competir en surf de neu, especialista en la prova de camp a través. Ha participat en tres Jocs Olímpics d'Hivern, ocupant el 19è lloc en Nagano 1998, el 23.er lloc a Salt Lake City 2002 i el 28è a Torí 2006.2 En 2002, va ser el banderer de la delegació espanyola en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Salt Lake City.

diumenge, 8 de setembre del 2024

8 de setembre Mares de Déu trobades 1962 Neix Sergio Casal Sant de la Meritxell Mas

 

Avui és el dia de les Mares de Déu trobades. Felicitem a les Meritxells, Núries, Miracle, Claustre, Queralt... Avui, també parlem de tennis masculí i de natació sincronitzada femenina.

El 8 de setembre de 1962 va néixer a Barcelona en Sergio Casal Martínez. Tennista català, ja retirat, especialitzat en dobles, que al llarg de la seva carrera guanyà tres títols del Grand Slam i una medalla olímpica d'argent. En el seu palmarès destaquen els tres títols de Grand Slam, dos dobles masculins i un de dobles mixts. Va acumular un total d'un títol individual i 47 en dobles masculins, gairebé tots al costat d'Emilio Sánchez Vicario. Això li va permetre arribar al tercer lloc del rànquing de dobles l'any 1991. També va guanyar una medalla olímpica d'argent en dobles als Jocs Olímpics de Seül (1988).L'any 1994 fou condecorat amb la Medalla de Plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports, i el 2017 va rebre el premi Philippe Chatrier per part de la Federació Internacional de Tennis (ITF) per la seva contribució al tennis. Va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on el tennis retornà a la competició oficial després d’anys d'absència. En aquesta competició aconseguí guanyar la medalla de plata en la competició de dobles masculines fent parella amb Emilio Sánchez Vicario, perdent la final olímpica davant la parella nord-americana Ken Flach i Robert Segus per 3–6, 4–6, 7–6, 7–6 i 7–9. En aquests mateixos Jocs participà en la competició individual, finalitzant en novena posició al perdre en tercera ronda davant el neerlandès Michiel Schapers. Participà, novament al costat de Sánchez Vicario, en la competició de dobles dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya). En aquesta ocasió finalitzaren cinquens, al perdre en quarts de final davant la parella alemanya formada per Boris Becker i Michael Stich, que finalment aconseguirien l'or.

Curiositat: El tennis s'ha disputat de manera esporàdica al llarg de la història dels Jocs Olímpics. Va ser un dels esports que es van disputar en la primera olimpíada moderna, celebrada a Atenes 1896. No obstant això, va ser retirat del programa després dels Jocs de 1924 a causa de disputes entre la Federació Internacional de Tennis sobre Herba i el Comitè Olímpic Internacional sobre com definir als atletes amateurs. Malgrat el seu retorn com a esdeveniment de demostració a Mèxic 1968 i Los Angeles 1984, el tennis no va tornar definitivament com a esport de medalles en els Jocs Olímpics fins a Seül 1988. Des de llavors, alguns dels millors tennistes del món han competit en cada edició dels Jocs. En els últims anys, s'han emportat la medalla d'or a casa estrelles com Rafael Nadal, campió olímpic en l'esdeveniment individual en 2008 i en dobles en 2016, Stan Wawrinka i Roger Federer, campions de dobles en 2008, així com Serena i Venus Williams, que han guanyat vuit títols olímpics entre les dues o aquest any a la final de París van obtenir l’or Novak Djokovic  en categoria individual masculina i Taylor Fritz en categoria individual femenina.

 Parlem de Meritxell Mas Pujadas perquè avui celebra el seu sant. (quines voltes he de donar amb els que neixen en temps de vacances escolars....) Va néixer a Granollers el 25 de desembre de 1994 i és una esportista  que competeix en  natació sincronitzada. Va començar en el  Club de Natació de Granollers, i actualment pertany al Club de Natació de Les Franqueses. Va guanyar set medalles en el Campionat Mundial de Natació entre els anys 2013 i 2024, i set medalles en el Campionat Europeu de Natació entre els anys 2014 i 2024. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, obtenint una medalla de bronze a París 2024 en la prova d'equip. Va rebre en 2017 la "Medalla Extraordinària al Mèrit Esportiu" atorgada per la Real Federació Espanyola de Natació.

dissabte, 7 de setembre del 2024

7 de setembre 1965 Neix Antonio Lobato 1952 Neix Ricardo Tormo 1998 Neix Cindy Ngamba 2000 Neix Ariarne Titmus

 

Comencem amb el primer periodista esportiu. En l'actualitat el relacionem amb el món del motor però ha treballat també en altres camps de l'esport.

El 7 de setembre de 1965 neix Antonio Lobato a Oviedo. Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 1987 treballa en el diari ABC en la secció d'esports. Més endavant començaria a treballar a la ràdio com a cronista esportiu. Fou contractat per Ràdio Nacional d'Espanya RNE i per Onda Cero. El 1991 començà a col·laborar en el programa "Campeones" de Tele 5, cadena en la que després s'hi quedaria a treballar, en els Informatius. Va cobrir la informació esportiva dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. El 1999 fou nomenat Subdirector d'Esports de Tele 5. El 2001 presentà un programa d'entrevistes i tertúlies esportives. Fins a l'any 2009, Lobato ha realitzat diferents càrrecs dins la secció esportiva de Tele 5 on s'especialitzà a seguir als pilots espanyols en diversos actes de la Formula 1. A partir del març de 2009 i al començar la temporada de Formula 1, Lobato treballaria per la cadena de La Sexta. Per la temporada 2012 de Fórmula 1, Lobato i el seu equip són contractats per Antena 3, ja que el canal adquireix el drets de retransmissió.

 

Avui, també, parlem d’un gran de les motos que va donar nom al Circuit de la Comunitat Valenciana i de la primera medalla de l’Equip Olímpic de Refugiats als Jocs Olímpics de Paris 2024 i natació femenina.

El 7 de setembre de 1952 va néixer a Canals, València en Ricardo Tormo.  Va ser un gran pilot  de motocicletes. Va ser dues vegades campió del Campionat del Món de Motociclisme de 50cc en 1978 i 1981, i tercer en 1977. En totes dues ocasions ho va fer amb una motocicleta Bultaco, encara que la segona vegada sense suport oficial de la marca i amb baix pressupost. Va obtenir un total de 19 victòries, 36 podis, 23 poles i 18 voltes ràpides en el campionat del món (50cc i 125cc). En 1994, va ser condecorat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i va editar, en col·laboració amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogràfic titulat "Jo Ricardo. Una vida per i per a la moto". Aquest gran campió va morir el 27 de desembre de 1998 a València afectat de leucèmia. En la seva memòria, porta el seu nom el circuit de la Comunitat Valenciana situat a Xest, on es realitzen els Grans Premis i altres carreres d'importància. La denominació oficial d'aquest traçat és "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".

El 7 de setembre de 1998 va neixer Cindy Winner Djankeu Ngamba, més coneguda com a Cindy Ngamba al Camerun. És una boxejadora amateur camerunesa. Va ser la primera integrant de la història de l'Equip Olímpic de Refugiats (EOR) en aconseguir una medalla oímpica, gràcies al bronze que va obtenir en la competició de boxa en categoria femenina de 75 kg als Jocs Olímpics d'estiu de 2024. Ngamba entrena amb la selecció nacional britànica, però no pot competir pel Regne Unit perquè no té passaport britànic.  

El 7 de setembre de 2000 va néixer a Launceston, Tasmània (Austràlia) Ariarne Titmus. És una nedadora australiana. Membre del club de natació internacional, els Cali Condors, Titmus va guanyar la medalla d'or el 26 de juliol del 2021 a la categoria dels 400m lliure femenins durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020, amb un temps de 3:56.69, vencent l'estatunidenca que tenia el rècord mundial, Katie Ledecky.

El Jocs Olímpics d'estiu de Tokio del 2020 no es van poder fer a causa de la pandèmia mundial del coronavirus. Va ser la primera vegada a la història que es posposaven uns jocs i finalment es van poder celebrar l'estiu següent per això Ariarne Titmus, i tots els altres participants que van obtenir medalla ho van fer l'estiu del 2021 enlloc de l'estiu del 2020. 

dijous, 5 de setembre del 2024

5 de setembre 1946 Neix Freddie Mercury 1972 Atemptat a les Olimpíades de Múnic

 

Avui, també, recordem dos fets que encara que estan relacionats amb l’esport no són gestes esportives.

Comencem amb el neixament de Farrokh Bulsara a Zanzíbar el 5 de setembre de 1946. Si aquest nom no us diu res, potser el coneixereu pel seu nom artístic: Freddie Mercury. Va ser un músic britànic, cantant del grup de rock Queen. Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals. Avui el recordem per haver posat, juntament amb Montserrat Caballé una cançó  com a representat dels Jocs Olímpics de Barcelona encara que no es va poder cantar perquè ell va morir uns mesos abans. Es tracta de “Barcelona” que encara que l’haguem sentit mil vegades ens continua emocionant als qui vam viure els Jocs de la ciutat comtal.

El segon fet que avui recordem  va tenir lloc l’any 1972 i va ser l’atemptat Olimpiada de Múnic Els Jocs Olímpics de Múnic 1972, o Jocs de la XX Olimpíada, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a Múnic, Alemanya Federal, entre el 26 d'agost i l'11 de setembre de 1972. Van participar-hi 7134 atletes (6075 homes i 1059 dones) de 121 països, competint en 23 esports i 195 especialitats. Els Jocs Olímpics de 1972 van ser enterbolits per un acte terrorista. El 5 de setembre, un grup terrorista palestí va assassinar a dos atletes israelians, i van prendre a altres nou com a ostatges, reclamant l'alliberament de més d'un centenar de presos. Després d'un frustrat intent de rescat, es va deslligar una massacre en la qual van acabar morts els nou ostatges i un oficial de la policia d'Alemanya Occidental, així com cinc dels vuit terroristes. Malgrat el que va passar, els jocs van seguir amb normalitat, després de ser suspesos per només vint-i-quatre hores. Alguns atletes van abandonar la vila olímpica de Múnic. Aqui teniu algunes curiositats d’aquests jocs: Van ser els primers Jocs Olímpics a adoptar una mascota: Waldi, un gos dachshund. Mark Spitz va aconseguir 7 medalles d'or en natació. Lasse Virén va aconseguir un doble en 5000 i 10000 metres llisos. L'URSS va vencer als Estats Units en la final de bàsquet (51-50) amb una canastra en l'últim segon. Van ser els primers jocs en els quals es va competir en handbol, en la seva categoria masculina.

6 de setembre 1984 Neix David Alegre

 

Avui hoquei sobre herba masculí.

El 6 de setembre de 1984 va néixer a Barcelona David Alegre i Biosca. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. És germà del també jugador d'hoquei i medallista olímpic Ramon Alegre. Membre del Club Egara de la ciutat de Terrassa va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició olímpica d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en la competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com quatre medalles en el Champions Trophy.