31 de març 1889 inauguració de la Tour Eiffel

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al·lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

29 de març Diumenge de Rams

Aquesta data la podem escriure per quest any però no per tots... hi ha festes fixes com Nadal que sempre és el 25 de desembre però la setmana Santa es va bellugant en el calendari perquè el Triduum Pasqual Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua han de caure després de la primera lluna plena de Primavera. Per sixò hi ha un moviment de màxim vint-i-nou amb cinquanta tres dies que és el cicle lunar.

El Diumenge de Rams és el dia de la Palma. Uns dies abans es celebren les Fires del Ram a diverses poblacions com a Vic o a la Rambla de Catalunya de Barcelona o n es poden trobar tot tipus de palmes, palmons, rams de llorer o olivera. Tradicionalment es fa la benedicció de palmes i palmons en les esglésies i es celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem. És l’inici de la Setmana Santa que culminarà diumenge vinent amb el Diumenge de Pasqua amb celebració de la Ressurecció de Jesús.

Hi ha una frase que sempre m’ha agradat que és aquella que parla de “no fer Pasqua abans de Rams”. Però ara s’ha perdut perquè dues setmanes abans ja podem trobar mones per tot arreu i en molts casos ha quedat només la llaminadura sense referir-se al fet religiós. Però aquesta frase sense connotacions religioses també la podem fer servir referint-nos a no avançar el que ens agrada al deure o el que ens agrada a la obligació. 

28 de març 1954 primera pedra del Camp Nou

Tal dia com avui de l’any 1954 es va posar la primera pedra del Camp Nou. Avui és un dels espais més visitats de la ciutat de Barcelona per on han passat els millors jugadors de futbol del món.   

El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Es va fer una gran remodelació de l’estadi per acollir el Mundial de futbol del 82, el del Naranjito. L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, el concert d'Amnistia Internacional o el per la Llibertat són alguns exemples).

Tant si t’agrada el futbol com si no... és tota una experiència estar a l’estadi en el moment que surten els jugadors i es sent l’himne en un partit important i ple de gent... és impressionant.

27 de març Dia Internacional del Teatre

Quan s’obre el teló per un segon s’atura tot. Els llums en marquen on és la realitat que viurem durant una estona. El teatre ens porta a veure i viure altres situacions, altres temps, altres móns... a veure el món amb altres ulls que no són els nostres... el teatre ens obre al món.  Veure’l és fantàstic però viure’l ens deixa sense paraules perquè si el moment d’obrir el teló és màgic quan els llums s’apaguen i es tanca el teló ens queda l’escalf dels aplaudiments, la complicitat amb el públic i la satisfacció de la tasca ben feta. D’una tasca d’equip en la que tots des dels tècnics de llums i so fins la part de perruqueria, maquillatge o sastreria passant pels actors que són els qui donen la cara... el teatre és una gran tasca d’equip amb el director com a cap de sala.

Avui Dia Internacional del Teatre vull recordar dues persones que m’han fet estimar el teatre. El meu pare que va viure el teatre amateur des d’Els Pastorets fins a la sarsuela al Centre Moral del Clot. Encara avui puc tancar els ulls i sentir el monòleg de “La Vida es Sueño”... 

"Yo sueño que estoy aquí

de estas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños,( amb una pausa molt ben posada...) sueños son.”

L’altra persona és la Srta. Mª Teresa Pous, mestra amb majúscules de l'Escola del Carme, de Cultura i de Menéndez Pidal. Amb ella he compartit tants temps de bambalines en les seves adaptacions personals de tants clàssics des d’ “Antígona” o “Lisitrata” fins “El Petit Princep” o el “Fill meu, estàs despatxat” passant per les diades de Sant Jordi recordant Darwin, la literatura, les activitats per la Pau o els pregons del Carnaval. Molts dels seus alumnes hem sortit amb el cuquet del teatre i recordem aquell minut de glòria sobre l’escenari que ens va fer comprendre que l’esforç era necessari per l’èxit i que sols potser arribaríem lluny però no tan bé com acompanyats dels nostres companys de viatge.

Gràcies a tots els que feu teatre perquè ens seguiu mostrant el món per un forat. Visca el Teatre!  

26 de març 1827 mor Beethoven 1985 censurat Stevie Wonder a Sud-Àfrica

Novament un dia dedicat a la Música amb dos noms propis: Ludwig van Beethoven i Stevie Wonder.

Tal dia com avui de l’any 1827 va morir Ludwig van Beethoven. Va ser compositor, director d'orquestra i pianista alemany. Potser no coneixem massa noms de compositors clàssics però aquest el coneix tothom... El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical.

És considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o Escola de Viena (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.

L’any 1985 les emissores de ràdio de Sud-àfrica van censurar els discs d’ Stevie Wonder. El motiu era que la nit anterior en rebre l’Oscar a la millor cançó per “I Just Called to Say I Love You” el va dedicar a Nelson Mandela, encara empresonat en aquest país. Com canviarà tot... Aquell presoner arribarà a ser president del país i enlloc de predicar l’odi contra els que l’havien empresonat durant 27 anys va fomentar el perdó i la concòrdia. Va fer el més difícil... però el millor.

25 de març L'Anunciació 1947 neix Elton John

Avui es celebra en l’església catòlica el dia de l’Anunciació. L’àngel Gabriel que anuncia a Maria, una noia jueva de quinze anys, que tindrà el goig i la responsabilitat de ser la mare de Jesús. La seva resposta marca la possibilitat del naixement, de la vida, mort i resurrecció que celebrarem ben aviat en la Setmana Santa. Aquest episodi ha estat molt representat en la història de l'art sobretot pels pintors del renaixement. Ara en temps de Quaresma és temps de reflexió i de veure quina resposta donem nosaltres a les crides que ens venen d’àngels ben propers... Hi ha una plana interessant on un equip de 200 mossens de tot el món comenten l’evangeli del dia... evangeli.net

Tal dia com avui de 1947 va néixer Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Anglaterra. Segur que aquest nom no us diu res... a mi tampoc... Però el seu nom artístic és Elton John, reconegut cantant, pianista i compositor. Va prendre el seu nom fent homenatge a dos musics que admirava: el cantant John Baldry i el saxofonista Elton Dean. Ha tingut una dilatada carrera musical amb l’obtenció de cinc Grammys i d’un Oscar. Té un look ben especial i llampant del que destaquen les seves olleres. Un bon dia per sentir alguns dels seus títols com el seu primer èxit “Your song” de l’any 1970, o el que va escriure per la mort de la seva amiga la Princesa Diana de Gales “Candle in the Wind” l’any 1997...

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 apareix "The dark side of the moon"

Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. En aquests moments demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en " Els 500 millors àlbums de tots els temps ". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins... oi?