Avui, 10 de
juliol, es celebra Sant Cristòfol, patró dels automobilistes. Tindrem també dos persones que la història ha convocat el dia d’avui van lluitar amb l’espasa i amb la paraula i per això són recordats.. Rodrigo Díaz de Vivar i Joan Capri.
M’ha semblat
curiosa la història de Sant Cristòfol i us la resumeixo... diuen que el nostre sant era un gegant de proporcions enormes i amb un gran desig de
buscar Déu. Va ser un ermità qui li digué que per veure Déu, ajudés els
caminants a passar un riu fondo i així Déu li manifestaria el seu agraïment.
Cristòfol, instal·lat a la vora de l’aigua i amb un tronc d’un arbre que li
feia de bastó, ajudava els homes a travessar el riu. Una nit, mentre dormia
sentí una veu d’un nen que volia passar d’un costat a l’altre. Cristòfol cel
carregà a coll i notà que aquell infant pesava molt més del que hauria de pesar
per a la seva edat. Segons la llegenda, el nen era Jesucrist, que agraïa el
servei que Cristòfol feia transportant els viatgers duna part a l’altra del
riu. El Crist encara li digué: planta aquest tronc i demà el trobaràs convertit
en un gran arbre carregat de fruits, cosa que succeí, apareixent una gran
palmera plena de dàtils. En el dia d’avui (alguns ho han passat al proper
diumenge) té lloc la benedicció dels cotxes en record a aquest sant que ajudava a passar el riu.
Tal dia com avui
de l’any 1099 va morir a València Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid. El
Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar "el meu senyor") va
ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta
espanyola. Del Cid Campeador recordem la seva dona Jimena, les seves filles
doña Elvira i doña Sol, el seu cavall Babieca i les seves espases Tizona i
Colada. El Cantar de mio
Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els
últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es
tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una
llengua romanç, i destaca per l'alt valor literari del seu estil. Va ser escrit
–segons la gran majoria de la crítica actual– als voltants de l'any 1200 (segle
XIII). El Cantar de mio Cid és l'única cançó èpica de la literatura espanyola
conservada gairebé completa. Al cinema també trobem aquests personatge us
recomano la pel·lícula “El Cid”
(1961) dirigida per Anthony Mann, interpretada per Sophia Loren i Charlton
Heston, de coproducció italo-estatunidenca, i rodada en part a Peníscola. També
trobem “Ruy, el pequeño Cid” (1980), una sèrie d'animació de TVE, sobre la
infantesa del personatge.
El 10 de juliol de 1917 va néixer a Barcelona Joan
Camprubí i Alemany. Amb els anys es va convertir amb Joan Capri. Va ser actor, humorista i
monologuista català. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que
va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia
amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va
fer riure diverses generacions. Recordo quan jo era petita que els diumenges al
matí escoltàvem els discos d’en Capri on feia monòlegs sobre temes de vida
quotidiana: el sis-cents, el futbol, la moda, els pisos, la família... tenia
una gràcia especial molt allunyada d’altres humoristes de l’època. Més tard el
vam veure a la tele en el seu personatge del Doctor Caparrós en la versió de
Medicina General i de Metge de Poble amb un joveníssim Joan Pera que
començava... ja tenim una edat però el que hem viscut és història. Joan Capri
em torna a la infantesa a moments de riure junts de situacions ben
quotidianes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada