Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.
Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.
En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».
Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...
La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada