Avui és Sant
Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”.
Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!
La sardana és una
dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa
col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana,
i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla.
El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que
habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general
consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments
(tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els
altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn).
La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a
música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser
escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per
a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues
coses alhora.
Juli Garreta i
Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat
com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb
valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa
sense parió amb cap altre autor sardanista.
En Juli Garreta
amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i
participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració
per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les
obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure
moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”,
“Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi
d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski,
d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben
meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més
Garreta...».
Normalment no
solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data
de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va
morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat
el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no
forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem,
el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut
mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap
d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment
determinat o en què invertíem el nostre temps...
La nostra imatge
avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les
danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya
de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc
d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de
l'alcalde".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada