Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris euro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris euro. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de març del 2023

1 de març 2002 Ja no circulen pessetes 2009 Mor Pepe Rubianes

 

Comencem el mes de març amb dos protagonistes: les pessetes i Pepe Rubianes.

L’euro va començar a circular l’u de gener del 2002 però durant els dos primers mesos de l’any van conviure les dues monedes: la pesseta i l’euro. A partir de l’u de març del 2002 les monedes i bitllets de pesseta van deixar de circular. L'euro es va convertir en aquesta data en l'única moneda de curs legal a l'Estat Espanyol.


Ja fa catorze anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques.

Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt, o gens.

Desprès de la seva mort un grup d’amics es van autoproclamar “vidues de Rubianes” per perpetuar el seu record. 

L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, alcalde de la ciutat, va comunicar que si tot anava com estava previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixeria una plaça que portaria per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla. Finalment va ser un carrer de la seva estimada Barceloneta que es va convertir en el carrer Pepe Rubianes, va ser el 15 d’abril del 2018 amb l’alcaldessa Ada Colau.




dijous, 3 de setembre del 2020

3 de setembre 301 Es crea la República de San Marino 2005 Concert d'Elton John

Els protagonistes d’avui són: la República de Sant Marino i un concert d’Elton John.

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món. Està completament envoltada per la República Italiana. Es va fundar l’any 301.

La ciutat de San Marino és la capital judicial i administrativa d'aquest petit estat independent, situat al nord-est de la península Itàlica. San Marino té una població total de 32.471 habitants, 4.214 dels quals viuen a la capital. El municipi on viu més gent és Serravalle, amb 10.571 habitants, i inclou la població de fet més gran, la frazione de Dogana. La part més alta d'aquest petit estat és el mont Titano, amb una alçada total de 740 m. L'idioma oficial n'és l'italià, però cal dir que, a San Marino, la llengua autòctona és l'emilià-romanyol. El Parlament de la República és escollit pels ciutadans sanmarinesos cada cinc anys. Un cop elegit el Parlament, serà aquest el que triarà els dos capitans regents per un període de sis mesos. Aquests dos capitans regents més el consell de ministres formen el poder executiu de l'estat. En canvi, el poder judicial està format pel Consell Gran i General.

Malgrat que la república no és un membre oficial de l'Eurozona, es va permetre a San Marino usar l'euro com a moneda nacional en virtut d'acords amb el Consell de la Unió Europea, i el país pot estampar el seu propi disseny nacional a la cara corresponent. Abans de l'euro, la moneda era la lira sanmarinesa, que era intercanviable amb la italiana. Tant la lira com l'euro del país, en ser emesos en petit nombre, són molt cotitzats en el mercat dels col·leccionistes.

Si hi aneu, us heu de fixar amb els vestits dels guàrdies urbanos que són molt originals i en el cartell del camp de futbol que hi ha abans de pujar a la capital amb tot el que està prohibit entrar. Es digne de veure. La imatge és de la bandera de Sant Marino.

Tal dia com avui de l’any 2005, Elton John va congregar a més de 300.000 persones en un concert al Colisseu de Roma. Tot un rècord. Elton John es va posar a la butxaca al públic des dels primers acords de de la seva versió d’el Pinball wizard de The Who, amb la que va començar el concert. Després d’aquest tema va tocar altres temes clàssics del cantant com  “Your song”, “Candle in the wind”, “Rocket man” o “Crocodile rock”, amb referències al seu darrer disc, “Peachtree road”.




diumenge, 1 de març del 2020

1 de març 2002 l'euro 2009 mor Pepe Rubianes


Comencem el mes de març amb dos protagonistes: l’euro i el Pepe Rubianes.

L’euro va començar a circular l’u de gener del 2002 però durant els dos primers mesos de l’any van conviure les dues monedes: la pesseta i l’euro. A partir de l’u de març del 2002 les monedes i bitllets de pesseta van deixar de circular. 

L'euro es va convertir en aquesta data en l'única moneda de curs legal a l'Estat Espanyol. 


Ja fa onze anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques. 

Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt, o gens. 

Desprès de la seva mort un grup d’amics seus es van autoproclamar “viudes de Rubianes” per perpetuar el seu record.  

L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, alcalde de la ciutat, va comunicar que si tot anava com estava previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixerà una plaça que portarà per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla. Finalment va ser un carrer de la seva estimada Barceloneta que es va convertir en el carrer Pepe Rubianes, va ser el 15 d’abril del 2018 amb l’alcaldessa Ada Colau.


dijous, 1 de febrer del 2018

1 de febrer 1850 apareixen els segells 2002 només l'euro

Avui, primer de febrer parlarem de diners.... i més

El primer de febrer de 1850 a Espanya entra en vigor el nou sistema de Correus, mitjançant el qual és el remitent, gràcies als nous segells adhesius, el que paga el cost del franqueig. Ai caram! Ara que tot és virtual recordem el sistema de Correus. Durant molt de temps una carta era la única manera de tenir notícies dels que estaven lluny. El telèfon, les conferencies per Skype, el what's app,... tot això és supernou. Quan intentem refer el passat moltes vegades una de les fonts són les cartes que la gent s'escrivia. El que en diem el gènere epistolar. Tenien un temps diferent de la immediatesa dels nostres correus o xats però portaven tota la intensitat de la vida.


Les monedes i bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 als 12 estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE. Durant el mes de gener van conviure les dues monedes i a partir de l’1 de febrer ja va desaparèixer definitivament la pesseta, antiga moneda espanyola, tot i que encara te la poden canviar a euros en el Banc d’Espanya.

A l’actualitat l'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE. Aquests 19 Estats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, i Portugal. A més, 4 microestats europeus tenen acords amb la UE per a l'ús de l'euro com a moneda: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, i Sant Marino. D'altra banda, l'euro ha estat adoptat de manera unilateral per Montenegro i Kosovo. La fan servir més de 337 milions d'europeus. Tot i això, cal recordar que hi ha nou països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia. S'espera que, segons es vagin consolidant les economies dels nous estats incorporats en les últimes ampliacions, aquests països vagin unint-se a la zona euro gradualment.

Avui tenim un doble suggeriment:

Per una banda us proposem que investigueu com es deien les monedes dels estats que ara fan servir l’euro.


Per una altra us suggerim donar una alegria a algú... Us agradaria rebre una carta? Us agradaria escriure a algú? Sembla que només rebem factures i cartes del banc... Sovint les nostres comunicacions són efímeres però les de les cartes... queden. Pot ser un detall escriure a algú... tota una sorpresa de les que no valen diners i es recorden sempre...


dimarts, 1 de març del 2016

1 de març 1983 entra en vigor l'estatut d'autonomia de Balears i Comunitat de Madrid 2002 L'Euro única moneda de curs legal a Espanya


Tal dia com avui de 1983 va entrar en vigor l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Aquest dia en el seu record es celebra la Diada de les Illes Balears o Dia de ses Illes Balears. És la festa oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que se celebra cada any l'1 de març, en commemoració de la data en la qual es va publicar al BOE l'Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut d'Autonomia de 2007.

El mateix dia de 1983 va entra en vigor, també, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid. Però en canvi , en aquest cas, la data no dona lloc al Dia de la Comunitat de Madrid. Aquest es celebra el 2 de maig, la festa regional d'aquesta comunitat autònoma d'Espanya. Amb ella, es commemora l'aixecament del 2 de maig de 1808, en el qual el poble madrileny es va aixecar en armes per rebel·lar-se contra l'ocupació francesa de Madrid i per expulsar aquest exèrcit, el qual estava prenent gran part de la Península Ibèrica. Aquest esdeveniment, va ser el primer de la Guerra del Francès o Guerra de la Independència.

L’euro va començar a circular l’u de gener del 2002 però durant els dos primers mesos de l’any van conviure les dues monedes: la pesseta i l’euro. A partir de l’u de març del 2002 les monedes i bitllets de pesseta deixen de circular. L'euro n'és l'única moneda de curs legal. Però les pessetes, encara avui, es poden bescanviar al banc d’Espanya.

dilluns, 1 de febrer del 2016

1 de febrer 1850 neixen els segells 2002 l'euro està sol


Avui, primer de febrer parlarem de diners....

El primer de febrer de 1850 a Espanya entra en vigor el nou sistema de Correus, mitjançant el qual és el remitent, gràcies als nous segells adhesius, el que paga el cost del franqueig. Ai caram! Ara que tot és virtual recordem el sistema de Correus. Durant molt de temps una carta era la única manera de tenir notícies dels que estaven lluny. El telèfon, les conferencies per Skype... tot això és supernou. Quan intentem refer el passat moltes vegades una de les fonts són les cartes que la gent s'escrivia. El que en diem el gènere epistolar. Tenien un temps diferent de la immediatesa dels nostres correus o xats però portaven tota la intensitat de la vida.

Les monedes i bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 als 12 estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE. Durant el mes de gener van conviure les dues monedes i a partir de l’1 de febrer ja va desaparèixer definitivament la pesseta, antiga moneda espanyola, tot i que encara te la poden canviar a euros en el Banc d’Espanya.

A l’actualitat l'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE. Aquests 19 Estats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, i Portugal. A més, 4 microestats europeus tenen acords amb la UE per a l'ús de l'euro com a moneda: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, i Sant Marino. D'altra banda, l'euro ha estat adoptat de manera unilateral per Montenegro i Kosovo. La fan servir més de 337 milions d'europeus. Tot i això, cal recordar que hi ha nou països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia.


Suggeriment: us agradaria rebre una carta? Us agradaria escriure a algú? Sovint les nostres comunicacions són efímeres però les de les cartes... queden. Pot ser un detall escriure a algú... tota una sorpresa de les que no valen diners i es recorden sempre... 

dijous, 1 de gener del 2015

1 de gener 1850 1r The Times 1863 neix Coubertin 1982 darrer concert d'ABBA 2002 neix l'euro


El dia 1 de gener és famós pel Concurs de Salts d’esquí, pel Concert d’Any Nou des de Viena amb la cèlebre Marxa Radesky per acabar, perquè comencem el matí amb molta son desprès de la festa de Cap d’Any... però també ho és per més coses...

L’u de gener de 1788 a Londres (Anglaterra) es va publicar el primer exemplar del diari The Times. És el diari de més tirada al Regne Unit i continua augmentant el nombre de lectors. És el  Times original i no l’hem de confondre amb l’americà New York Times. És, a més, el creador del tipus de lletra Times New Roman, desenvolupada originalment per Stanley Morison del The Times en col·laboració amb la Monotype Corporation.

L’u de gener de 1850 va entrar en vigor a Espanya un nou sistema de facturació de Correus amb el qual a través dels novedosos segells adhesius pagava el cost el qui enviava la carta o el paquet. 

L’u de gener de 1863 va néixer a París (França), Pierre de Coubertin, pedagog i humanista francès, conegut internacionalment per ser el promotor dels Jocs Olímpics de l’Era Moderna.

L’u de gener de 1982 va tenir lloc el darrer concert d’ABBA a Estocolm (Suècia). Un temps més tard, el quartet suec va anunciar la seva separació definitiva. ABBA va arribar a la fama internacional al guanyar el Festival d’Eurovisió a Brighton (Regne Unit) l’any 1974 amb la cançó Waterloo. 

L’u de gener del 2002 va entrar en circulació l’euro como moneda única en 12 paisos de Europa. Vam viure tot el procés de la creació de monedes i bitllets, a les escoles van ensenyar a fer-les servir. I a partir d’avui ja eren de curs legal tot i que van compartir uns mesos amb les pessetes. Als bancs et donaven les monedes en una bossa on hi havia una mica de cada... i ens vam passar una bona temporada fent el canvi i preguntant... en pessetes quant és? Un euro es va canviar a 166, 386 pessetes.

... i les que vindran...

dijous, 2 de gener del 2014

1 de gener 1850 els segells i 2002 l'euro



L’u de gener és un dia d’inicis. És una data especial que es fa servir per iniciar sobretot processos oficials. I sembla que comencem l’any parlant de col.leccionisme... monedes i segells.

Tal dia com avui de l’any 2002 es va posar en marxa l’euro a 12 països. Tot i que a Espanya l’euro va conviure amb la pesseta fins a final de febrer va ser la gran novetat. La pesseta va ser la unitat monetària d’Espanya des del 19 d’octubre de 1868 fins l’any 2002. Es van fer lots que canviaven els bancs amb un pack de monedes que estaven dins d’una bosseta de plàstic. Quin goig feien aquelles monedes tan noves.... com brillaven. A les escoles aquell curs havíem fet classes per aprendre a comptar amb euros i amb cèntims. Amb les pessetes teníem monedes d’us corrent d’una pesseta, de dues, de cinc –el famós “duro”-, de deu, de vint-i-cinc, cinquanta, cent, i de cinc centes  i bitllets de cent, cinc-cents, mil, dos mil, cinc mil i deu mil. El primer canvi es va fer a un euro equivalia a  166.386 pessetes. A alguns els va costar fer el pas, sobretot a les persones grans que encara avui, onze anys desprès han de passar-ho a pessetes per fer-se la idea de quin és el preu d’un producte. Van aparèixer calculadores que feien el canvi de pessetes a euros i a l’inrevés. Amb l’arrodoniment van pujar molt els preus. Aquell primer estiu amb l’arribada dels estrangers vam poder tenir a la butxaca euros francesos, italians, alemanys… en moltes cases es van fer petites col.leccions de monedes de curs legal d’altres països. Totes tenien una cara igual i l’altre era pròpia de cada país.

L’any 1850 va entrar en funcionament un nou sistema pel qual el remitent era qui pagava el cost del franqueig d’una carta gràcies a uns novedosos segells adhesius. Avui hi ha segells de tota mena i trobem molts col.leccionistes i filatèlies on podem trobar exemplars antics i excepcionals. D’un objecte aparentment  tan senzill moltes persones n’han fet la seva gran afició i alguns la seva fortuna.