11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 neix Pau Donés 2013 mor Maria de Villota

Els nostres protagonistes d’avui són esportistes i artistes. Tots ells han deixat una petjada inesborrable en el camp en el que s’han mogut.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en principi, fins al 2016.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013  per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.