La muntanya més
alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...
La muntanya
Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de
l'univers”, és la muntanya més alta del
planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està
localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca
la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse,
8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.
Els primers
esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per
muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell
temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del
costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a
l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de
1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada
que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant
el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a
l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui:
George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però
mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al
cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van
desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de
Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord.
Tal dia com avui
de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van
aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing
havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest
de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu
Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord
el 25 de maig de 1960.
Des de llavors
molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però l’any 2017 vam
conéixer una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.
Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.
Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/
“Jornet fa cim,
el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense
oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens,
que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de
velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.”
però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar
satisfet...
Però això no és
tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m)
per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni
cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet
repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera
vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada!
Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer
dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix
una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho
pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.
L'església dedica
el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare
de Déu. Avui és el torn de Nuestra Señora del Rosario de Chiquinquirá o Virgen
de Chiquinquirá, patrona de Colòmbia. La història explica que el 1560
Antonio de Santana, encomenador dels pobles de Suta i Chiquinquirá, li va
demanar una imatge de la Mare de Déu del Roser a l'espanyol Alonso de Narváez.
La imatge va ser posada en un capella amb sostre de palla, i ja el 1578 estava
molt deteriorada. Per això, un rector la va enviar a una finca a Chiquinquirá,
on davant els precs d'una empleada domèstica, un dia el llenç deteriorat pel
pas dels anys va recuperar el color de manera misteriosa el 1586. El papa Pius
VII la va proclamar patrona de Colòmbia el 1829. El seu dia a Colòmbia és el 9
de juliol.
