Avui recordem
persones i esdeveniments de tres segles: XIX, XX i XXI.Comencem amb un
esgrimista italià, un gran ciclista espanyol, una atleta paralímpicas, una
gimnasta artística i l’inici de la Copa del Món de Futbol del 2006.
El 9 de juny de
1894 va neixer a Liorno en Nedo Nadi. Va ser un esgrimista italià, un dels més
destacats dels inicis del segle XX i guanyador de sis medalles olímpiques d'or.
No puc evitar que em sembli estranya la paraula “esgrimista”. Va ser germà del
també esgrimista i medallista olímpic Aldo Nadi. Va participar, als 18 anys, en
els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 celebrats a Estocolm (Suècia), on va
aconseguir guanyar contra tot pronòstic la medalla d'or en la final individual
de floret, així com finalitzar cinquè en la prova individual i per equips de
sabre. Després del parèntesi realitzat en la celebració dels Jocs Olímpics a
causa de la Primera Guerra Mundial, per la qual fou condecorat per la seva
valentia pel govern italià, participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920
realitzats a Anvers (Bèlgica), on aconseguí guanyar la medalla d'or en les
proves individuals de floret i sabre, així com en les proves per equips de
floret, sabre i espasa. Amb el seu èxit en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 es
convertí en l'únic esportista que fins al moment, que ha guanyat una medalla
d'or en cadascuna de les modalitats olímpiques d'esgrima. Així mateix, fins a
l'èxit de Mark Spitz en els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, on guanyà set
medalles d'or, fou l'esportista que més medalles d'or havia aconseguit en uns
Jocs Olímpics. Entre 1935 i 1940 fou president de la Federació Italiana
d'esgrima. Benito Mussolini va demanar a Nadi que entrenés l'equip d'esgrima
italià que havia de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, cosa que ell
acceptà.
El 9 de juny de
1945 va néixer a Priego en Jesús Luis Ocaña Pernía. Va ser un ciclista castellà,
la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973. Va
destacar per ser un corredor de contrarellotge i escalador. Va ser un dels majors
rivals esportius d'Eddy Merckx, El Caníbal. Encara que nasqué a Espanya, des
del 1957 va viure a Lo Mont, localitat situada a la Gascunya, d'aquí que rebés
el sobrenom de l'espanyol de Mont-Marsan. Va debutar com a professional l'any
1969, quedant segon a la Volta a Espanya. Un any després la guanyaria, quedant
tercer el 1971 i novament segon el 1973 i 1976. Després d'acabar en la posició
31 en el Tour de França del 1970, el 1971 va estar a punt d'evitar que Eddy
Merckx guanyés el seu tercer Tour consecutiu. Liderant la prova amb un
avantatge de set minuts sobre el ciclista belga, la segona setmana de la prova
va caure durant el descens del Col de Menté juntament amb el mateix Merckx. En
efecte, el ciclista belga va caure i Ocaña no el va poder evitar, de manera que
va quedar a terra, on Joop Zoetemelk el va atropellar. Com a conseqüència de la
topada, va ser evacuat en helicòpter i va haver d'abandonar. En record d'aquest
fet, Eddy Merckx no va portar el mallot de líder l'endemà. El 1972 el duel
entre ambdós corredors va tornar a ser notícia, ja que els atacs mutus se
succeïren. Malauradament, Ocaña s'hagué de retirar en l'etapa 15 per problemes
de cor i bronquitis.El 1973 finalment guanyà la prova, en què no va participar
El Caníbal, amb un avantatge de 15 minuts sobre el segon classificat, Bernard
Thevenet.Un cop retirat del ciclisme, es va dedicar a la viticultura. El 1979
va tenir un accident de cotxe en què quasi va morir. El 1994 es va suïcidar
d'un tir d'escopeta després d'un període de depressions.
El 9 de juny de
1985 va neixer Ngui una esportista ecuatoguineana, nacionalitzada espanyola,
que va competir en atletisme adaptat. Ngui, que pateix albinisme i deficiència
visual, va emigrar a Espanya quan tenia cinc anys. Va ser part del conjunt
femení d'atletisme espanyol que ha participat en diversos Jocs Paralímpics. Va
aconseguir dues medalles de bronze en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 en la
categoria T12 amb un temps de 12,58 segons en la prova de 100 m i amb 25,70
segons en la prova de 200 m. A més, va participar en els Jocs Paralímpics
d'Atenes 2004 i en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en totes dues ocasions
en els 100 m.
El 9 de juny de
2000 va neixer a New Brunswick, Nova Jersey, la Lauren Zoe «Laurie» Hernandez.
És una gimnasta artística americana. Va competir com a membre de l'equip de
gimnàstica femení d'els Estats Units, batejat com a Final Five (les cinc
finals) als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, on va resultar guanyadora de l'or en
la competició d'equips i de la plata en la barra d'equilibri. El 2016,
Hernandez va guanyar la temporada número 23 de Dancing With The Stars (ballant
amb les estrelles), on va tenir de company el ballarí professional Val
Chmerkovskiy. El juny de 2019, Hernandez va ser introduida al Hall of Fame
(saló de la fama) de Nova Jersey.L'1 de gener de 2020, Hernandez va ser Grand
Marshal de la Rose Parade de 2020.
El 9 de juny 2006
s'inaugura a Múnic (Alemanya) la Copa
del Món de Futbol de 2006. La Copa del Món de la FIFA Alemanya 2006™ (FIFA
Fußball-Weltmeisterschaft Deutschland 2006™, en alemany) és la XVIII edició de
la Copa del Món de Futbol disputada a Alemanya, fins el 9 de juliol de 2006. És
el segon cop que s'hi disputa un Campionat del Món de futbol, el primer cop fou
la Copa del Món de Futbol 1974 a la llavors Alemanya Occidental. Per a aquest
torneig, 197 seleccions (gairebé la totalitat de les pertanyents a la FIFA) van
participar en les rondes classificadores, arribant a un nou rècord històrics de
participants. D'aquests, 32 equips van participar en la fase final del
torneig.El campionat, que es va iniciar el 9 de juny al nou estadi de l'Allianz
Arena de Múnic, va estar compost de dues fases: en la primera, es van conformar
8 grups de 4 equips en cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de
cada grup. Els 16 equips classificats es van enfrontar en partits eliminatoris
fins que els equips d'Itàlia i França es van enfrontar en la final realitzada
en l'Estadi Olímpic de Berlín. Després d'empatar a 1 en el temps reglamentari,
es va realitzar la tanda de penals per a elegir al nou campió, fet que només
havia passat prèviament a la Copa del Món de Futbol 1994. En aquesta ocasió,
l'equip Italià va obtenir per quarta vegada el trofeu després de derrotar el
combinat gal per 5 a 3. El torneig que va ser seguit per més de 32 mil milions
de persones al llarg de 207 països el convertiren en un dels esdeveniments
mundials més vistos de la història, ha estat considerat com un dels millors de
tots els temps, no només a causa de l'organització del torneig sinó també a
l'ambient al voltant d'aquest, reflectint el lema: "El món entre
amics". En l'àmbit esportiu, aquesta edició de la Copa Mundial va
demostrar novament la supremacia dels equips europeus jugant en el seu
continent en depriment dels seus rivals sud-americans (solament a la Copa
Mundial de Futbol de 1958 un equip d'Amèrica va guanyar al Vell continent). El
torneig a més va presentar una de les taxes de gols més baixes en la història i
va trencar el rècord del Mundial amb més nombre de targetes grogues i
vermelles.
