CAP DE SETMANA 22-23 DE MARÇ

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants...

Activitats destacades

El dissabte 22 de març tenim un repte: Cap butaca buida. Tenim una cita al calendari i un gran repte col·lectiu: aconseguir que s'omplin les platees dels teatres d'arreu de Catalunya per homenatjar com mai les arts escèniques. Un sold out massiu, inèdit al món, i amb un protagonista principal destacadíssim: tu. Només has de triar la teva butaca, seure i gaudir de l’espectacle. La resta serà història.

Aquest cap de setmana arriba el FLIC Barcelona amb una programació carregada de diversió, creativitat, art i literatura! Consulta la programació dels tres espais del Festival segons l'edat dels infants.

Activitats tradicionals destacades

Aquesta setmana, a mitja setmana tenim un dels actes tradicional més coneguts arreu del món, les Falles de Valencia. Ja han plantat les falles que cremaran el dia de Sant Josep, 19 de març a la nit. Fins llavors València és el centre del món.

La Colla Gegantera de la Llagosta celebra diumenge al matí la 14a Trobada Gegantera de la Llagosta. Els gegants llagostencs estaran acompanyats de les colles de Blanes, Ca n'Oriol + El Pinar (Rubí), el Serrallo (Tarragona), Fraga (Osca - Aragó), Lliçà de Vall, Sant Cugat del Vallès, Sant Jaume (Barcelona), Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Teià, i Vila-seca. Com a novetat, aquest any s'habilita un "Espai de calma", zona reservada per a que les persones amb diversitat funcional puguin gaudir de la Passejada Gegantera sense música.

Fira de Sant Josep de Mollerussa. Nova edició de la Fira catalana de la maquinària agrícola. És un certamen de caràcter internacional que esdevé trobada ineludible per al sector agrícola. S'hi presenten productes per a l'agricultura i la ramaderia, també adobs, farratges, llavors i plantes, automoció, agroalimentària, a més de serveis industrials i de construcció. També hi té lloc el Saló de l'Automòbil, el més important de vehicle nou que hi ha a Catalunya, tant pel volum de vehicles exposats, el nombre de visitants, com pel volum de negoci que genera. Des del Dia de Sant Josep fins diumenge de 10 a 20h. Si ja esteu a Mollerussa no us perdeu la visita al Museu dels vestits de Paper!

Ja estem en temps de Passió. Són molts els pobles i ciutats que, amb la gent del poble, representen la Passió de Crist. Ja estan en marxa a Olesa de Montserrat, Cervera i a Esparraguera. Consulteu dates i horaris.

Activitat natural destacada

Activitat familiar a MónNatura al Delta de l’Ebre fins el 5 d’abril ens proposen la “Missió dels Ous de Pasqua”. Un flamenc femella del Delta una mica despistada ha post diferents ous i ara no recorda on són. Troba els ous amagats i decora'ls, supera els reptes i descobreix els secrets del Delta! Places limitades, Cal reserva prèvia. Dissabtes i diumenges a les 12. Durada una hora. Preu 6 euros adults, 9 euros infants.

13 de març 1995 Neix Maitane López 1997 Neix Bryony Pitman 1998 Neix Henna Viljanen 2024 S'estrena "Las Nadadoras"

 

Les protagonistas d’avui són quatre dones dones: una futbolista, una arquera , una tiradora i una nedadora.

El 13 de març de 1995 va neixer a Águilas, provincia de Múrcia la Maitane López, futbolista espanyola. Sol jugar de migcampista en el NJ/NY Gotham F. C. de la NWSL dels Estats Units. És internacional absoluta amb Espanya des de 2021, campiona d'Europa sub-17 i subcampiona d'Europa sub-19. També ha jugat de central i davantera. Va guanyar la Copa de la Reina amb l'Atlètic de Madrid en 2023.

El 13 de març de 1997, a Brighton va neixer la Bryony Pitman, arquera britànica. Competeix en tir amb arc, en la modalitat d'arc recorb. Va guanyar una medalla de bronze en el Campionat Mundial de Tir amb Arc a l'aire lliure de 2019 i una medalla de plata en el Campionat Europeu de Tir amb Arc a l'aire lliure de 2024. En els Jocs Europeus va obtenir dues medalles, or a Minsk 2019 i or a Cracòvia 2023, totes dues en la prova per equip. A més, va aconseguir una medalla de plata en els Jocs Mundials de 2022.

El 13 de març de 1998 va neixer la Henna Viljanen, una esportista finlandesa que competeix en tir, en la modalitat de rifle. Va guanyar una medalla de plata en el Campionat Mundial de Tir de 2022 i dues medalles de bronze en el Campionat Europeu de Tir, en els anys 2021 i 2022.

El 13 de març 2024 es va estrenar “Impacte: Sara Mardini. Nedadora de fons”, un documental sobre l’exnadadora Sarah Mardini, refugiada siriana i activista dels drets humans. Es va fer famosa quan el 2015 va fugir de la guerra civil siriana amb la seva germana, la nedadora olímpica Yusra Mardini, cap a Alemanya i la precària bassa amb la qual van creuar la mar Mediterrània al costat d'altres refugiats va amenaçar amb enfonsar-se per excés de pes. Les germanes es van llançar a l'aigua, van empènyer l'embarcació durant més de tres hores i van salvar als passatgers arribant a Lesbos. En 2022 la seva història va ser retratada en la pel·lícula “Les nedadores”. Mardini va ser arrestada per les autoritats gregues en 2018 al costat d'altres 23 membres de ERCI, una ONG que prestava auxili a refugiats en Lesbos. Després de passar més de 100 dies en la presó, es troba en llibertat sota fiança. El seu judici va començar el 10 de gener de 2023. Actualment està en llibertat sota fiança.

11 de març 2004 11-M 1964 Neix Juantxo García-Mauriño 1966 Neix Beatriu Ferrer-Salat 1978 Neix l'Albert Luque 1983 Neix Cristian Malmagro

 

L’11 de març és una data que va lligada a un moment horrorós de la nostra historia. L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. En l'atac van morir 191 persones i es calcula que en total 2057 van patir lesions.

Però també recordem a diferents esportistes que van neixer tal dia com avui: un jugador d’hoquei sobre herba, una amazona de doma clàssica, un futbolista i un jugador de hándbol.

L'11 de març de 1964 va neixer a Barcelona en Juan de Dios García-Mauriño Sánchis, conegut com a Juantxo García-Mauriño. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Ha estat membre del Reial Club de Polo de Barcelona i posteriorment del Amsterdamsche Hockey & Bandy Club (AH&BC). Va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, va aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè en aquesta competició. Finalment, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla de plata en ser derrotat a la final per l'equip neerlandès.

L’11 de març de 1966 va neixer a Barcelona la Beatriu Ferrer-Salat Serra di Migni. És una amazona catalana de doma clàssica, guanyadora de dues medalles (de plata i de bronze) als Jocs Olímpics d'Atenes 2004. És filla de l'ex president del CEOE i del Comitè Olímpic Espanyol, Carles Ferrer i Salat, i ella és principalment coneguda per la seva reeixida carrera en el món de l'hípica, en concret en la seva especialitat, la disciplina de la doma clàssica. A més està diplomada en traducció.

L'11 de març del 1978 va neixer a Terrassa l’Albert Luque Martos és un futbolista profesional. Ocupava la posició de davanter i va treballar al gabinet de Luis Rubiales a la Reial Federació Espanyola de Futbol. Es formà a les categories inferiors primer del CD Can Parellada i després del FC Barcelona, d'on passà al RCD Mallorca i posteriorment al Deportivo de La Coruña. L'any 2005 fitxà pel Newcastle anglès i el 2007 per l'Ajax d'Amsterdam. Ha estat internacional amb la selecció catalana de futbol i amb la selecció espanyola (18 partits i 2 gols). Va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i participà en la Copa del Món de Futbol de 2002 i en l'Eurocopa 2004.   

L'11 de març de 1983 va neixer a Granollers en Cristian Malmagro Viaña. És un jugador d'handbol de la Lliga ASOBAL. Jugador esquerrà amb marcat caràcter individual, destaca per la seva tècnica en l'aspecte ofensiu del joc. Malmagro estava predestinat a destacar en aquest esport i en el seu club, perquè l'handbol corre per les seves venes. El seu avi, Alexandre Viaña, va ser un pivot internacional del Granollers a principis dels seixanta, i el seu oncle, Alex Viaña, un dels centrals de l'equip dels noranta i posteriorment ajudant de l'entrenador Manuel Montoya. El tècnic bosnià Seado Hasanefendic el va fer debutar a la Lliga ASOBAL amb 17 anys. A poc a poc ha anat abandonant el lloc d'extrem pel lateral. Amb 1,91 metres i una gran tècnica s'ha erigit en el millor golejador no estranger de la Lliga i el màxim realitzador des dels set metres, una especialitat que cultiva des de jove però que va depurar al costat de Patrik Čavar. El 2007 va finalitzar el seu contracte amb el BM Granollers i va fitxar pel Portland San Antonio. Per passar unes quantes temporades a l'equip navarrès a l'estiu del 2010, es va confirmar el seu traspàs a l'equip danès de AG Kopenhagen per a tres temporades.  

9 de març 1947 Fundació de la UE Lleida 1957 Neix Manuel Soler 1974 Neix Santi Denia 1992 Neix Núria Vilarubla Descens d'aigües braves 1994 Neix l'Héctor Cabrera

 

Els nostres protagonistes són la UE Lleida, un pilot de trial, un jugador i entrenador de futbol, una piragüista d’aigües braves i un atleta paralímpic.  

El 9 de març de 1947 va tenir lloc a Lleida la fusió del CD Leridano i el Lérida Balompié per formar la UE Lleida. La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el futbol català. Després d'estar en llei concursal, el club va entrar en procés de liquidació, però el jutge del Mercantil de Lleida va adjudicar la Unitat Productiva de l'extinta UE Lleida al grup de Sisco Pujol que n'és l'actual president. El club hereu de la UE Lleida és el Club Lleida Esportiu.

El 9 de març de 1957 va neixer a Barcelona en Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979. Manuel Soler era fill de Joan Soler i Bultó (nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a la península Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador de Bultaco i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial. Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó. Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i després Mymsa i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar. Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat. El 1974, amb 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades), títol que revalidaria els següents tres anys fins que Toni Gorgot el va vèncer el 1978. El 1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat. El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia, esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial.

El 9 de març de 1974 va neixer a Albacete el Santiago Denia Sánchez, més conegut com a Santi, és un exfutbolista castellanomanxec. Format a les categories inferiors de l'Albacete Balompié, va arribar al primer equip el 1992 després de destacar a l'Albacete Atlético. Debuta a la màxima divisió en la campanya 92/93, en la qual ja es va fer un lloc titular en la defensa manxega, jugant 31 partits. Santi va ser una peça indiscutible del formatge mecànic en els tres anys que hi va romandre a l'equip blanc. Va jugar a l'Atlètic de Madrid i a l'Albacete. Com a entrenador de la Selecció espanyola sub-17 va guanyar el Campionat d'Europa sub-17 al 2017. Com entrenador de la Selecció espanyola sub-19 va guanyar el Campionat d'Europa sub-19 al 2019 i finalment, l’any passat amb la Selecció espanyola sub-23 va guanyar la Medalla d'or en els Jocs Olímpics de Paris 2024.

El 9 de març de 1992 va neixer a la Seu d'Urgell, a Alt Urgell, la Núria Vilarrubla Garcia, piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves. Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, va començar a competir internacionalment l'any 2009. En categoria sub-23, va assolir dos campionat d'Europa (K1 i C1 per equips) i dos campionats del Món (C1 i C1 per equips). En categoria absoluta, es va especialitzar en la modalitat C1 i C1 per equips, aconseguint una medalla d'argent i una de bronze als Campionats del Món i sis medalles, dues d'or, una d'argent i tres de bronze, als Campionats d'Europa. També va aconseguir triomfs a diverses proves de la Copa del Món i va competir als Jocs Olímpics de Tokio 2020.

El descens d'aigües braves és una disciplina esportiva aquàtica. Es tracta d'una branca competitiva del piragüisme que consisteix a realitzar, en caiac o en canoa, un tram de diversos quilòmetres de riu natural amb el menor temps possible. En aquesta disciplina els homes competeixen en caiac o en canoa monoplaça o biplaça (C-1, C-2), les dones tan sols ho fan en caiac. Hi ha dos tipus de proves: de llarg recorregut i "Ràpid Racing"; a les primeres es competeix en distàncies superiors als 3 quilòmetres mentre que al "Ràpid Racing" els recorreguts oscil·len entre els 600 i els 800 metres. També es realitzen competicions per equips de tres embarcacions que s'anomenen patrulles. La piragua que s'utilitza sol ser molt ràpida però poc maniobrable.

El 9 de març de 1994 va néixer l’Héctor Cabrera Llácer. És un esportista espanyol que competeix en atletisme adaptat. Va guanyar una medalla de bronze en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 en la prova de llançament de javelina F13.

8 de març Dia Internacional de la Dona 1983 Neix Poliana Okimoto

 

El 8 de Març se celebra a tot el món, excepte els països mulsulmans, el Dia Internacional de la Dona. Parlarem d’accions en l’entorn de la dona i l’esport i recordarem el neixament d’una nedadora brasilera.

La Dona és present en el món de l’esport i en tots els esports. S’ha fet general en el primer món intentar tenir hàbits saludables i en ells s’integra el fer exercici i practicar esport a més de cuidar l’alimentació, hidratar-nos i cuidar el descans.

En aquests segle XXI diferents entitats fan polítiques inclusive en questió de gènere. Queden encara per definir alguns serrells… els esportistes trans i els que estan canviant de gènere en quina lliga han de competir?

L'Ajuntament de Barcelona aposta fermament per la plena igualtat a l'esport i, per això, a travès de l'Institut Barcelona Esports (IBE), ha creat un Gabinet d'Equitat de Gènere. Aquest gabinet té dos grans objectius; promoure i fomentar la participació sense desigualtats en l'esport, tant pel que fa a la pràctica esportiva com en l'organització i la gestió dels òrgans de decisió i tècnics, i incorporar, de forma transversal, la perspectiva de gènere en tots els àmbits del esport, des de la pràctica esportiva i disseny d'instal·lacions fins a la planificació, execució i avaluació de plans, programes i projectes.

Es tracta d'un nou recurs que neix amb la voluntat d'evitar qualsevol desigualtat de gènere tant a nivell intern, dins de la pròpia organització, com a nivell extern, al conjunt d'entitats esportives col·laboradores, per sensibilitzar la societat de la importància d’un esport plenament igualitari.

Per aconseguir aquests objectius, el Gabinet va treballar en aquesta línea amb un Pla d’actuació 2021-2023 amb 25 actuacions segon 6 línies de treball establertes per l’IBE:

Grup treball d’equitat de gènere del CME.

Disseny i gestió de les instal·lacions de pràctica esportiva amb visió de gènere.

Esport a l’espai públic: gènere i seguretat.

Sostre de vidre en el sistema esportiu.

Promoció i esdeveniments en clau de gènere.

Sensibilització de gènere a l’IBE.

Podeu contactar amb el Gabinet d’Equitat de Gènere a través del correu electrònic: genereiesport@bcn.cat

El 8 de març de 1983 va neixer a Sao Paulo la Poliana Okimoto. És una exnedadora de llarga distància brasilera. Amb la seva medalla als Jocs Olímpics de 2016 es va convertir en la primera dona brasilera a guanyar una medalla olímpica de natació. Poliana és sergent 3a de l'Exèrcit del Brasil.

7 de març 1891 Neix Félix Mendizábal 1947 Neix Aurelio García 1948 Neix Narcís Margall 1960 Neix Ivan Lendl 1961 Neix Luis Doreste 1985 Neix Núria Ventura corfbol 1985 Neix Gerwyn Price, 2021 President Laporta

 

El 7 de març és una data en la que coincideixen el neixament de deportistas diversos: un atleta velocista, un jugador de bàsquet, esquiadors, tennistes, regatistes de vela, una jugadora de corfbol i fins i tot un jugador de dards i rugby (curiosa combinació). Donem informació sobre el corfbol i acabarem amb un president del Barça que va arribar a la seva segona presidència tal dia com avui.

El 7 de març de 1891 va neixer a Donostia en Félix Mendizábal Mendiburu. És considerat com un dels millors velocistes espanyols de la primera meitat del segle XX. Va ser 7 vegades campió d'Espanya en proves de 100 i 200 metres llisos i va batre el rècord d'Espanya de l'hectòmetre en 9 ocasions. Va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers 1920 i en els Jocs Olímpics de París 1924 en les proves de 100 metres, 200 metres i relleus 4 x 100. En els Jocs d'Anvers 1920 va arribar a semifinals de la prova de 100 metres litres després d'haver-se classificat 2n en les dues rondes anteriors. No va poder passar a la final en ser 5è en el seu semifinal. Aquest és el millor resultat que ha obtingut fins al moment un atleta espanyol en la prova dels 100 metres llisos en uns Jocs Olímpics. En les prova de 200 metres llisos i relleus 4 x 100 va ser eliminat en la primera ronda eliminatòria. A París 1924 (no 2024) va ser capaç de superar una ronda dels 100 metres llisos, caient en primera ronda en les altres dues proves que va disputar. 

El 7 de març de 1947 va neixer a Madrid l’Aurelio García Oliver. És un esquiador espanyol retirat, especialista en la modalitat d'esquí alpí. Amb 20 anys, va ser el banderer olímpic de la delegació espanyola en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968, celebrats a la ciutat francesa de Grenoble. Va participar en les proves de Descens, on va obtenir un 32è lloc, Gran Eslalom, acabant en 42a posició, i Eslalom. També va competir en els esdeveniments de Gran Eslalom i Eslalom dels Jocs Olímpics de Sapporo 1972, finalitzant en vint-i-cinquena i dotzena posició, respectivament. 

El 7 de març de 1948 neix a Malgrat de Mar en Narcís Margall Tauler. És un exjugador de bàsquet català. Prové d'una saga de germans jugadors de bàsquet. Ell i els seus germans Enric i Josep Maria van jugar molts anys al Joventut de Badalona, i van ser més de 100 vegades internacionals amb la selecció espanyola. A diferències d'ells, en Narcís no va arribar a vestir la casaca vermella d'Espanya a causa de la gran competència que tenia en el seu lloc amb jugadors com Wayne Brabender, José Luis Sagi Vela o Nino Buscató, entre d'altres. Als 14 anys s'inicià al juvenil del SPR Malgrat, arribant a jugar al primer equip l'any següent. En la temporada 1965-66 fitxa pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins al 1975, i on guanyaria una Lliga i una Copa del Generalíssim. Després jugaria a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, de la primera divisió estatal. Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins al 1979. També va jugar a la UE Mataró, on es va retirar de la pràctica activa del bàsquet amb 31 anys, club en el qual també exercí com a entrenador (1985-91).

El 7 de març de 1960 neix a Txecoslovàquia l’Ivan Lendl. És un tennista professional txec, posteriorment naturalitzat estatunidenc, que durant molts anys ha estat considerat el millor jugador del món d'acord amb els estàndards de l'ATP ja que fou un dels tennistes dominants de la dècada de 1980. Després de la seva retirada fou entrenador de diversos tennistes, entre d'ells va destacar Andy Murray, a qui va ajudar a madurar i aconseguir els dos primers títols de Grand Slam. Va guanyar vuit títols individuals de Grand Slam d'un total de dinou finals disputades. Destaca el fet que va disputar vuit finals del US Open consecutives, en tres de les quals es va emportar el títol. D'aquesta forma va igualar la marca de Bill Tilden com a rècord absolut d'aquest torneig. Va guanyar un total de 94 títols individuals i sis més de dobles, i va acumular 1279 victòries, només superat en aquell moment per Jimmy Connors. Va formar part de l'equip txecoslovac de Copa Davis fins que va traslladar-se als Estats Units l'any 1986, llavors la federació del país va deixar de comptar amb ell perquè el considerava un desertor. Va conduir l'equip al seu únic títol d'aquesta competició en l'edició de 1980.   

El 7 de març de 1961 neix a Las Palmas de Gran Canaria en Luis Doreste Blanco. És un esportista espanyol que va competir en vela en les classes 470, Flying Dutchman i Soling. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or, a Los Angeles 1984 en la classe 470 (juntament amb Roberto Molina Carrasco) i a Barcelona 1992 en la classe Flying Dutchman (amb Domingo Manrique), el tretzè lloc a Seül 1988 (Flying Dutchman) i el vuitè a Atlanta 1996 (Soling). Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Flying Dutchman, or en 1987 i bronze en 1991, i cinc medalles en el Campionat Europeu de Flying Dutchman entre els anys 1987 i 1992. També va obtenir dues medalles en el Campionat Mundial de Soling, or en 1995 i bronze en 1993, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de 470 de 1985. És llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Cataluña i professor en la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

El 7 de març de 1985 va neixer a Barcelona la Núria Ventura Mustienes, jugadora de corfbol.  Va començar a jugar amb el KC Barcelona, amb el qual va debutar a la Lliga catalana la temporada 2006-07. La temporada 2009-10 va fitxar pel Korfbal Club Sant Cugat i dos anys més tard pel CE Vilanova i la Geltrú, aconseguint una Lliga, dues Copes Catalunya i una Supercopa catalana. Ha sigut internacional amb la selecció catalana de corfbol.

Però, sabeu què és el corfbol? El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol, tot i que pot mantenir certes similituds amb el bàsquet, de fet es considera una evolució del ringboll suec amb influències d'aquest. El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic. Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, celebrats a Anvers i Amsterdam respectivament. En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units. Hi ha la variació del corf platja.

El 7 de març de 1985 neix a Markham, Gal·les, en Gerwyn Price, jugador de dards i rugbi gal·lès. Sir Caerffili és un jugador de dards gal·lès que competeix a la Professional Darts Corporation (PDC). L'any 2016 entrà al Top32 de l'Ordre de Mèrit de la PDC i poc després guanyà el seu primer títol Pro Tour PDC. L'anys 2017 fou el subcampió de l'UK Open, la seva primera final important. Price també jugà a rugbi a 15 a la Premier Division de Gal·les. Rugbi Price jugà com a taloner a la Premier Division gal·lesa en equips com el Neath RFC i el Cross Keys RFC, així com en equips de rugbi a 13 com el South Wales Scorpions. També participà breument a la lliga Pro12 fent pinya amb els Glasgow Warriors com a substitut dels seus jugadors titulars en cas de lesió. L'any 2014 acabà la seva carrera com a jugador de rugbi per concentrar-se plenament en la dedicació als dards. Dards Price començà a jugar a dards per la seva banda al local Markham Welfare, abans de jugar a la Super Lliga per Aberbargoed. El jugador de dards gal·lès Barrie Bates l'aconsellà que entrés a l'Escola de Qualificació per a unir-se a la Professional Darts Corporation (PDC) el gener de 2014. Ha participat a l'UK Open de 2014, a l'Open Europeu de Dards, al PDC European Tour a Leipzig…  

Acabem amb un esdeveniment. El 7 de març 2021 comença el segon mandat de Joan Laporta al davant del Barça. El soci número 13.352, és el primer President de la història del FC Barcelona escollit democràticament que dirigeix el Club en dues etapes diferents, separades en el temps. És un advocat i polític català. El 7 de març de 2021 es van celebrar les eleccions i, amb una participació de 55.676 socis (50,8% del cens), Joan Laporta va guanyar-les amb el 54,28% dels vots.Quan Joan Laporta va accedir de nou a la presidència, la situació estava marcada per la renovació de Messi i una plantilla amb contractes de llarga durada i salaris molt elevats fruit de la política de Bartomeu, que va convertir el Barça en la plantilla més ben pagada d'Europa malgrat que el rendiment esportiu anava davallant. L'auditoria presentada en octubre de 2021 va revelar que la gestió de Bartomeu va disparar la massa salarial d'un 61% entre 2018 i 2021, deixant un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, despeses d'intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors. El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona. Koeman va ser destituït com a entrenador el 28 d'octubre de 2021, i el 6 de novembre es va anunciar Xavi com a nou entrenador del club, amb un contracte fins a 2024 succeit per Hans-Dieter Flick. A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, però la data de finalització de les obres es va endarrerint.

CAP DE SETMANA 8-9 DE MARÇ

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants...

Activitats destacades

Podem celebrar de mil maneres el Dia Internacional de la Dona. De participar en manifestacions o actes a conèixer dones referents o investigar el paper de la dona al llarg de la història i la seva contribució, aprendre del passat i construir el present i el futur!

“Dones en lluita” és una sèrie documental dirigida per la periodista Txell Feixas. Aborda les històries de sis dones d'El Salvador, Guatemala, Líban, Afganistan, Senegal i Catalunya, dividides en sis capítols diferents. La sèrie mostra les vulneracions de drets patides per aquestes dones, i alhora il·lustra els processos d'organització ciutadana per fer front a les problemàtiques que les travessen. S'estrena el diumenge 9 de març de 2025 a TV3 i estarà disponible en línia a la plataforma 3Cat a partir del 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

 

Activitats naturals destacades

Les terres de Lleida, un seguit de poblacions ofereixen activitats i visites guiades a les seves plantacions en floració. Més enllà de la seva bellesa, la floració dels arbrers fruiters és un esdeveniment cabdal pel territori lleidatà; és la constatació del retorn de la vida desprès de mesos d’una quietud inerta, freda i seca. A més d’aquest marc cultural i paisatgístic, la floració correspon també a un moment molt especial per a la pagesia, ja que recompensa l’esforç, la inversió i la cura pels camps d’un sector que és part capital tant de l'economia com de la societat. Per aquest motiu és indispensable que, mentre us meravelleu d’aquest miracle natural, tingueu present la dedicació i la feina que hi ha darrere de cada una d’aquestes flors.

 

Activitats tradicionals destacades

Visita teatralitzada al Museu Pau Casals d’El Vendrell a càrrec del grup de teatre La Lira Vendrellenca. Les minyones de la casa, el Ramon un pescador de Sant Salvador i el Sr. Gaspar, un músic amic de Pau Casals, a través de les seves vivències coneixerem la història de la casa i de la vida i obra de Pau Casals, d'una manera divertida i amena. La història de la casa comença l’any 1908, amb la primera planificació urbanística del barri marítim de Sant Salvador, a càrrec de l’arquitecte Francisco Solà i Gené, i la compra d’uns terrenys per part de Casals. A finals de l’any següent signaria el contracte de construcció de la casa, que seria projectada pel mateix Solà. La casa es va començar a construir a primers del 1910 i les obres van acabar a finals d’any.  L’any 1911 Pau Casals va passar el seu primer estiu a la casa, amb la seva mare i els seus germans. Però el particular “paradís somiat” de Casals va continuar evolucionant amb una pista de tenis, un hort, els jardins, les cases de convidats… L'activitat té una durada aproximada d’una hora i 30 minuts i va destinada a tots els públics.

 

Activitats artístiques destacades

El CINC és un programa del Departament de Política Lingüística per fer créixer l'oferta i el consum de cinema infantil en català, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i de diversos ajuntaments, institucions, entitats i cinemes. Podreu veure cinema a Agramunt, Alpicat, Amposta, Badalona, Balaguer, Bellpuig, Blanes, Figueres, Girona, Granollers, L'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Mequinensa, Mollerussa, Montblanc, Olot, Platja d'Aro, Premià de Mar, Ripoll, Roquetes, Sant Celoni, La Seu d'Urgell, Tamarit de Llitera, Tarragona, Tàrrega, Tremp, Valls, El Vendrell i Vila-seca. Consulteu Cartellera.

 

Activitats gastronòmiques

Aquest cap de setmana trobem un seguit de propostes: La XXI Fira de la Ceba i el Calçot de Vila-sacra, LII Festa i Fira de la Matança del Porc de La Cellera de Ter...

6 de març 1959 Neix Lobo Carrasco 1972 Neix Shaquille O'Nail 1984 Neix l'Antoni García 1964 Neix Sandro Rosell

 

Els protagonistas d’avui tenen biografies molt intenses i he hagut de fer un esforç de síntesi, tot i així alguna encara és més llarga del que és habitual. Si voleu més información cerqueu-la són molt interessants. Són: un jugador de futbol, un super jugador de básquet, un jugador de hándbol i un expresident del Barça.

El 6 de març de 1959 va neixer a Alcoi en Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador i entrenador de futbol valencià que ha passat la major part de la seva vida esportiva a les files del Futbol Club Barcelona. Jugava de davanter, generalment d'extrem. Destacava pel seu regat, la seva velocitat i la seva creativitat. Carrasco es va retirar l'any 1992.Va pasar a ser entrenador al Tenerife, a l'Atlético Malagueño, el Reial Oviedo… Un cop retirat com a jugador es va dedicar durant uns anys a treballar de comentarista esportiu en diversos mitjans de comunicació. Va ser, juntament amb Michael Robinson, presentador del programa El día después, de Canal Plus. Actualment, és columnista del diari Mundo Deportivo, en què analitza el FC Barcelona, i tertulià al programa El chiringuito de Jugones (LaSexta).

El 6 de març de 1972 neix a Nova Jersey en Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet. El seu nom significa 'petit guerrer' en àrab. El seu començament va ser espectacular però no ha parat des d’aquell momento. El 1991, O'Neal va ser nomenat el jugador col·legial de l'any. Va ser triat com primera selecció del draft de 1992, el que li va valer per a ser contractat pels Orlando Magic. En la seva primera temporada en l'NBA, Shaq es va convertir en el primer "rookie" de la història de l'NBA que guanyava el "Jugador de la Setmana". El 1993 va ser nomenat "Rookie de l'any", amb una mitjana de 23.4 punts per partit. L'any 1996 fou nomenat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA. O'Neal va anunciar la seva retirada als 39 anys i amb 19 anys com a jugador de l'NBA sobre les seves espatlles, ho va fer pel twitter i amb la seva webcam amb aquestes paraules “We did it, 19 years baby. I want to thank you very much. That’s why I’m telling you first, I’m about to retire. Love ya, talk to you soon.”

El 6 març 1984 va neixer a La Llagosta l’Antoni Garcia i Robledo. És un jugador d'handbol que juga a la posició de lateral amb el BM Granollers a la Lliga ASOBAL. Va obtener la medalla de bronze amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Tòquio 2020

El 6 de març del 1964 va néixer a Barcelona en Sandro Rosell i Feliu. Va ser president del F.C. Barcelona entre el 2010-2014. Va arribar a la presidència del Club en guanyar les eleccions del 13 de juny del 2010 amb un rècord de suport popular Sandro Rosell i Feliu amb 35.021 vots aconseguits (el 61,35%), la qual cosa va constituir el rècord de suport popular d’un president barcelonista escollit democràticament pels socis. El nou president havia encapçalat una candidatura amb el lema “Tots som el Barça” i un programa electoral creat després d’escoltar el soci durant dos anys. Rosell podia presumir d’ADN blaugrana, ja que el seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent del Barça els anys 1975-1978, durant la presidència d’Agustí Montal Costa. Soci des del 4 d’octubre del 1970, sempre havia estat vinculat al Barça i al futbol. De fet, va exercir de recollidor de pilotes al Camp Nou, va començar a practicar el futbol a la Penya Barcelonista de Collblanc i va arribar a jugar amb l’Hospitalet, a Segona Divisió B. La seva primera etapa a la direcció del Club va començar el 2003. Va ser quan va acompanyar Joan Laporta en l’aventura per la presidència del Club. Llavors, sota el lema “Primer el Barça”, van guanyar les eleccions de manera contundent. Com a vicepresident esportiu va impulsar el fitxatge de Ronaldinho, element clau per a la recuperació esportiva i social del Barça, i, dos anys més tard, el 2 de juny del 2005, amb una Lliga a la butxaca, va deixar l’Entitat per discrepàncies amb la Junta Directiva. Ja com a president, a partir de la temporada 2010/11 Rosell va posar en marxa un projecte marcat per quatre grans objectius, com eren el manteniment de l’excel·lència esportiva de què gaudia l’equip de futbol des de l’any 2008; el foment del futbol base; una política d’austeritat financera obligada per les difícils circumstàncies econòmiques, i el foment de la participació social. Esportivament parlant, sota la seva presidència, les xifres del FC Barcelona van ser extraordinàries, ja que es van guanyar un total de 60 títols, 53 de les seccions professionals (10 de futbol, 10 de bàsquet, 13 d’handbol, 7 d’hoquei patins i 13 de futbol sala) i els 7 guardons aconseguits per l’equip de futbol femení. Pel que fa al futbol base, destaca la inauguració el 20 d’octubre del 2011 de la nova Masia. En l’àmbit 2.0, es va assolir una posició de lideratge en totes les xarxes socials en les quals el Club està present (Facebook, Twitter, YouTube, Google+, Tencent Weibo, Instagram, Line). El creixement més gran es va donar a Facebook, on en tres anys i mig es va passar de 2,4 milions a més de 52 milions de seguidors. Durant l’època de Rosell a la presidència el FC Barcelona es va mostrar com una entitat independent, integradora i socialment transversal, la qual cosa no va ser impediment per mantenir la seva adhesió a la identitat catalana i fins i tot per reforçar-la. Així, el 19 de setembre del 2012 es va signar un conveni amb l’Institut Ramon Llull per tal de fomentar la projecció exterior de la cultura catalana. Pocs mesos després, el 5 de desembre del mateix any, el Club va emetre un comunicat oficial en defensa de la llengua catalana i el model d’immersió lingüística, amenaçat pel projecte de llei de reforma educativa impulsat pel govern espanyol. A més, la temporada 2013/14 el segon uniforme del Barça va portar els colors de la senyera catalana. La política del Club en la qüestió catalana sempre va ser clara i es va resumir en aquestes paraules de Sandro Rosell: “En el moment que Catalunya, com a poble, com a majoria, decideixi el que és millor per al seu futur, el Barça estarà al seu costat, al costat de la majoria.”

5 de març Dimecres de Cendra 1963 Neix Jordi Ribera 1984 Neix Marta Soler 1991 Neix Vicky Losada 1998 Neix Yusra Mardini

 

Avui és Dimecres de Cendra. Acabem el Carnaval i enterrem la sardina i al vespre els catòlics comencem la Quaresma recordant que som pols i que en pols ens convertirem.

Els nostres protagonistas d’avui són ben variats: un entrenador de hándbol, una jugadora d’hoquei patins, una futbolista viatgera i acabarem amb una nedadora siriana que va arribar a ser banderera de l’equip d’Atletes Olímpics Refugiats.  

El 5 de març de 1963 va neixer a Sarrià de Ter en Jordi Ribera Romans. Començà la seva carrera en el handbol a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i el GEiEG. Debutà a la lliga ASOBAL amb el JD Arrate (1989-92). Entre 1992 i 2003 fou el tècnic del BM Gáldar. Fitxà pel CD Bidasoa basc la temporada 2003-04, tot i que fou cessat al febrer del 2004. Fou el seleccionador de l'Argentina (2004-05), i després dirigí l'Ademar de Lleó (2007-11), amb el qual aconseguí una Copa Asobal (2009). Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil (2005-08 i entre el 2012 i el 2016), equip amb el qual disputà els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i el Campionat del Món (2013). La temporada 2016-17 fou designat entrenador de la selecció espanyola d'handbol. Aquest gironí va dirigir l’equip que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París 2024.

El 5 de març de 1984 va neixer a Calaf, a l’Anoia la Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins. Formada al Club Natació Igualada, va debutar precoçment amb el segon equip la temporada 1995-96. Amb el primer equip, va aconseguir dos Campionats d'Espanya i una Lliga catalana. La temporada 2005-06 va fitxar per l'ACR Gulpilhares de la Lliga portuguesa amb el qual va aconseguir la Copa de Portugal. La temporada següent va jugar al Club Patín Gijón Solimar, guanyant la primera Copa d'Europa (2007) del club. Va repetir el títol en dues ocasions (2009, 2010) i, a més, va guanyar una OK Lliga Femenina (2008-09). Després d'un breu retorn a l'Igualada Femení HCP, la temporada 2007-08, va tornar definitivament al club igualadí a partir de la temporada 2011-12. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2012, va disputar totes les competicions internacionals, excepte el Campionat del Món de 2010 per motius laborals, i va arribar a ser la capitana de l'equip. Entre d'altres èxits, va guanyar dos Campionats del Món (2000 i 2008) i dos d'Europa (2009 i 2011), i també va aconseguir dos subcampionats del Món i tres d'Europa. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins, va formar part del primer equip que va disputar un partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. Es retirà de la competició al final de la temporada 2014-15 i va continuar vinculada a l'Igualada Femení HCP com a responsable tècnica. Entre d'altres reconeixements, va rebre la Medalla del Comitè Olímpic Espanyol l'any 2012 per la seva trajectòria esportiva i l'Orde Olímpic al mèrit esportiu el 2002.

El 5 de març del 1991 va neixer a Terrassa la Victòria Losada coneguda com Vicky Losada. És una futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista, i que forma part del Brighton & Hove, però ha voltat per molts paisos jugant a futbol. Va començar la seva carrera professional en el FC Barcelona sota el comandament de Xavi Llorens amb bones aparicions, i amb el pas del temps comença a jugar habitualment com a titular, fins que finalment es va consolidar el grup. Ja en la seva segona temporada, després de guanyar el RCD Espanyol va guanyar la Copa Catalunya del 2009, que fou el seu primer campionat. Després del 2012, després d'haver guanyat la Lliga l'any anterior, l'equip va començar la seva millor temporada i va guanyar la Copa Catalunya per quart any consecutiu davant el RCD Espanyol, i després van guanyar la Lliga a tan sols 2 punts del segon equip, l'Athletic Club. Finalment, al maig van obtenir la Copa de la Reina contra el CD Transportes Alcaine, de manera que van aconseguir el Triplet nacional. Al febrer de 2014, el club va fer oficial el seu fitxatge per part del Western New York Flash estatunidenc, convertint-se així en la quarta espanyola en jugar a la Lliga Professional dels Estats Units. El seu últim partit com a blaugrana fou el 15 de març del 2014 a l'empat 1-1 amb el Llevant UE. El 9 de juny del 2015 va esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció espanyola en un Mundial, el del Canadà. La vallesana va tornar al Barça Femení com un reforç de luxe iniciada la temporada 2016/17, després de finalitzar la seva vinculació de dos anys amb l'Arsenal, amb el qual va guanyar una FA WSL i una FA Women’s Cup. Des de la temporada 2018-2019 torna a ser primera capitana de l'equip, un rol que ja havia desenvolupat durant la campanya 2013-2014. La temporada 2021/22 passa a ser jugadora del Manchester City de la lliga anglesa, amb el qual va guanyar una FA WSL. L'1 de febrer de 2023 es va fer oficial el seu traspàs a l'A.S. Roma fins al juny del mateix any. Amb el club italià participa en el primer títol de lliga de l'entitat. A finals d'aquest mateix any, la jugadora deixa el club, per venciment del seu contracte. El 16 de juliol de 2023, Losada va signar per Brighton & Hove Albion amb un acord a llarg termini. Va ser nomenada capitana del club el 23 de setembre de 2023.

El 5 de març de 1998 va neixer a Damasc la Yusra Mardini (en àrab: يسرى مارديني). És una nedadora siriana que resideix a Berlín, Alemanya. Va formar part de l'equip d'Atletes Olímpics Refugiats que van ser representats per la bandera olímpica en els Jocs Olímpics de 2016 en Rio de Janeiro. Malgrat no poder representar al seu país, Yusra Mardini, va accedir a anar als jocs olímpics i va ser campiona amb l'equip dels refugiats. La pel·lícula “Les nedadores”, de Netflix, narra la vida de les germanes Mardini. Es va criar a Damasc, on va entrenar natació amb el suport del Comitè Olímpic Sirià. En 2012, va representar a Síria en els Campionats Mundials de Natació FNA en els 25 metres, 200 metres estil lliure i 200 metres individuales. La casa de Mardini va ser destruïda en la Guerra Civil Siriana, Yusra i la seva germana Sarah van decidir fugir de Síria a l'agost de 2015. Van aconseguir arribar al Liban i a Turquia, on van poder introduir-se en un bot amb altres 18 refugiats, a pesar que no podia aguantar més de sis o set persones. Durant el trajecte, el motor de l'embarcació es va detenir i l'embarcació va començar a enfonsar-se lentament en la Mar Egea. No obstant això, Yusra, al costat de la seva germana Sarah i altres dues persones, es van llançar a l'aigua i van empènyer el bot durant tres hores, fins a aconseguir Lesbos. Finalment van viatjar per Europa fins a Alemanya, on es van assentar a Berlín al setembre de 2015. Els seus pares també van fugir de Síria i viuen a Alemanya. Mardini va reprendre el seu entrenament amb Sven Spannekrebs, amb l'esperança de qualificar-se per a les Olimpíades. Amb la seva participació en les Olimpíades encara en l'aire, el Comitè Olímpic Internacional va prendre cartes en l'assumpte i com va dir el seu president Thomas Bach, "Els ajudarem a fer realitat el seu somni d'excel·lència en l'esport, fins i tot quan han de fugir de la guerra i la violència". Al juny de 2016 Mardini va ser seleccionada per a participar en l'equip internacional de refugiats, en les proves de 100 m lliure i 100 m papallona. El 2017 va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats. Mardini va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio i va portar la bandera de l'Equip Olímpic de Refugiats a la desfilada d'atletes de la cerimònia d'obertura. A la prova de 100 metres papallona femení va nedar a les sèries en un temps d'1:06.78 i va quedar eliminada de les properes rondes per a les quals només es van classificar les 16 millors dones.

4 de març 1970 Neix Àlex Crivillé 1974 Neix David Wagner 1988 Neix Susana Rodríguez Gacio 2006 Nadal guanya el Torneig de Dubai 2012 Guillermo Sánchez guanya el Mundial Júnior d'Esgrima

 

Els protagonistes d’avui són un campió motociclista, un jugador de tennis en cadira de rodes, una campiona paralímpica de triatló adaptat, un superjugador de tennis i un esgrimista campió des del temps del Mundial Junior.

El 4 de març de 1970 va neixer a Seva, a l’Osona, l’Àlex Crivillé Tapias, expilot de motociclisme de velocitat, el primer català que va guanyar un títol mundial de 500cc. Va guanyar dos campionats del món (el de 125cc el 1989 i el de 500cc el 1999). En guanyar el títol de 500cc va esdevenir el primer català a guanyar un mundial en la "categoria reina" i aquest èxit li va valdre el guardó d'Esportista català de l'any el mateix 1999 i la Creu de Sant Jordi el 2002. El 2015 va ser nomenat MotoGP Legend. El 2016 va rebre la medalla MotoGP Legend, pasant a ser membre del Hall of Fame de la FIM.

David Wagner va néixer el 4 de març de 1974. Perdent la seva capacitat de caminar després d'un accident a la costa de Redondo, David es va trencar el coll que li va danyar la medul·la espinal. Abans del seu accident, David era un jugador de tennis col·legiat - i en paralitzar-se, els metges tenien poques esperances que ell tornès a caminar, molt menys jugar a tennis. “Vaig conèixer per primera vegada el tennis en cadira de rodes a la zona de Portland, Oregon, quan vaig veure un anunci en una revista Sports N' Spokes per a una clínica de tennis en cadira de rodes el 1999”. Va ser dirigit pel llavors número 1 Randy Snow, Rick Draney i Dan James. Va triar el tennis en cadira de rodes perquè era un esport que podia jugar mentre estava en cadira de rodes amb els meus amics i la meva família amb bon cos. Reprenent el seu amor pel tennis, David va començar a entrenar de nou, però aquesta vegada per a una carrera esportiva en el tennis en cadira de rodes – “Per a mi, el major repte en el tennis en cadira de rodes va ser  trobar la cadira de rodes en si. Es triga un temps a aconseguir la cadira de rodes que s'ajusti a cada persona individual en funció de la seva discapacitat. Però un cop ho és, se sent molt bé i fa que l'esport sigui tan meravellós. M'encanta el tennis en cadira de rodes, això significa tot per a mi. M'ha donat molt i m'ha permès viatjar pel món i conèixer molta gent meravellosa. Dono el meu temps i serveis per ajudar els altres a involucrar-se en aquest meravellós esport també. El meu somni és, en algun moment, poder entrenar el tennis en cadira de rodes i ajudar a desenvolupar el tennis als Estats Units fins a un nivell encara més alt del que ja és. El tennis en cadira de rodes significa tot per a mi. M'ha donat molt i m'ha permès viatjar pel món i conèixer moltes persones meravelloses.”

El 4 de març de 1988 va néixer a Vigo la Susana Rodríguez Gacio. És una doctora i esportista, campiona paralímpica de triatló adaptat. La Susana Rodríguez va néixer amb albinisme i una greu deficiència visual. Compagina des de la infància la seva dedicació a l'esport amb la passió per la medicina. Des de 1998 va practicar atletisme amb una professora de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) en el Centre de Tecnificació de Pontevedra. Va participar en competicions d'atletisme fins a 2008, any que al no aconseguir plaça en el mundial paralímpic, va decidir canviar l'activitat esportiva pel triatló. En 2009 es va diplomar en fisioteràpia a Vigo i en 2015 es va llicenciar en medicina en la Universitat de Santiago de Compostel·la, any en què va començar a preparar el MIR (metge intern resident). Va iniciar la seva residència en 2016 com a l'Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la, treballant com a metgessa interna resident de medicina física i rehabilitació. En 2016 va competir en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro al costat del seu guia Mabel Gallardo, quedant en cinquena posició en la prova individual de triatló. Rodríguez Gacio es va classificar per a participar en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, sent la primera espanyola a competir en dos esports en uns Jocs Paralímpics: triatló i atletisme. Es va consagrar campiona paralímpica de triatló en la classe PTVI al costat del seu guia Sara Loehr. En aquests mateixos Jocs va aconseguir la cinquena posició en 1500 metres llisos de la mateixa classe, al costat del seu guia Celso Comesaña. A més, es va convertir en candidata del Consell d'Esportistes del Comitè Paralímpic Internacional. Al llarg de la seva carrera esportiva ha obtingut, a més de l'or dels Jocs de Tòquio, nou medalles en el Campionat Mundial de Triatló Adaptat entre els anys 2012 i 2022, i vuit medalles en el Campionat Europeu de Triatló Adaptat entre els anys 2013 i 2023. En 2014 va ser reconeguda amb el Premi Gallega de l'Any de febrer atorgat pel Correu Gallec, Terras de Santiago, Correu TV i Ràdio Obradoiro. En 2021, es va convertir en portada de la revista Time per la seva dedicació en la lluita contra la COVID-19. Aquest mateix any, l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) li va dedicar un cupó amb motiu de la seva participació en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. A més, li va ser concedit el Premi Especial MES Talent a bord 2021, un dels tres guardons especials dels VIII Premis Dones a Seguir, lliurat en col·laboració amb Ibèria. En 2021 el ple de l'Ajuntament de Vigo decideix concedir a Susana Rodríguez Gacio la Medalla d'Or de la ciutat. Premi Nacional de l'Esport en la categoria Premi Reina Letizia de l'any 2024. En 2024 és l'única espanyola inclosa en la nova línia de nines Barbie inspirades en referents femenins de l'esport, coincidint amb el 65è aniversari de la icònica nina.

El 4 de març de 2006 en Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai. El Torneig de Dubai, oficialment conegut com a Dubai Duty Free Tennis Championships, és un torneig professional de tennis que es disputa anualment sobre pista dura al Dubai Duty Free Tennis Stadium (anteriorment Aviation Club Tennis Centre) al barri Garhoud de Dubai, Emirats Àrabs Units. Està organitzat per Dubai Duty Free i sota el patrocini del xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum, emir de Dubai. Des de l'any 1993 forma part del calendari del circuit de l'ATP, actualment en dins les sèries ATP World Tour 500, i des del 2001 també es va incloure en el circuit femení de la WTA, actualment en els Premier Tournaments. Els tennistes Roger Federer i Justine Henin tenen els rècords de títols amb sis i quatre respectivament.

El 4 de març 2012 l’espanyol Guillermo Sánchez ha aconseguit la medalla de bronze en espasa en els Mundials Júnior d'esgrima, que es disputen a Moscou. El coreà Sangyoung Park va aconseguir el títol, l'hongarès Daniel Berta va obtenir la medalla de plata i les medalles de bronze van ser per a Sánchez i el rus Sergev Vida, ho va informar la Federació Espanyola d'Esgrima. Guillermo Sanchez es va classificar dissetè en la "poule" amb cinc victòries i una derrota. En les eliminatòries va anar derrotant progressivament a Vesterinen (FI) 15/5, Pirek (SUI) 15/11, Golobic (ESL) 15/12, Glazkov (RUS) 13/12 i Santarelli (ITA) 15/12, fins a arribar a aquesta semifinal en la qual va caure davant l'hongarès Daniel Berta, d’aquesta manera, Guillermo Sanchez suma aquest bronze individual a la plata aconseguida recentment per equips en el Campionat d'Europa 2012.

3 de març Sant Medir 1871 Neix Maurice Garin 1963 Neix Martín Fiz 1978 Neix Núria Camón

 

Avui, la Festa Dolça a Gràcia, el dia de Sant Medir. Els protagonistas d’avui són un ciclista, un atleta basc i una jugadora d’hoquei herba.

El 3 de març de 1871 neix a Arvier, a Itàlia en Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. La seva carrera com a ciclista comença al nord de França quan amb el seu germà, César, comença a guanyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de París. Després guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edició del Tour. Garin, també guanyaria l'edició de 1904 però fou desqualificat per raons que no quedaren aclarides. Garin va defensar la seva innocència durant tota la seva vida, però la pèrdua de les al·legacions durant la invasió de França per part dels nazis impossibilità qualsevol aclariment del cas. Garin, es va retirar del ciclisme professional i es va instal·lar a Lens, on va treballar en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens. La ciutat de Lens li va retre homenatge batejant el seu velòdrom amb el nom de Maurice Garin. Després de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.

El 3 de març de 1963 va neixer a Vitòria en Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marató. Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Després de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mèxic l'any 1988, així com dues vegades campió d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. L'any 1993 inicià la seva activitat en la marató, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconseguí la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hèlsinki i el 1995 aconseguí esdevenir el primer espanyol a esdevenir campió del Món gràcies a la seva victòria al Campionat del Món d'Atletisme de Göteborg. En els Jocs Olímpics d'Atlanta finalitzà en quarta posició en la prova de marató, i l'any següent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitzà en segona posició, just per darrere del seu company d'equip Abel Antón. El 24 de març de 1996 establí el rècord del món en la marató, establint la seva marca en 2h 08m 25s. Cada any es disputa una marató a la seva ciutat natal que duu el seu nom.

El 3 de març del 1978 va néixer a Terrassa la Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. Formada al Club Deportiu Terrassa, jugava en la posició de centrecampista. Hi va debutar a la màxima divisió la temporada de 1995-96, aconseguint sis Campionats de Catalunya, quatres Copes de la Reina i quatre Lligues espanyoles. La temporada 2003-04 va fitxar pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual va aconseguir dos Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga española. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, va participar en tres Jocs Olímpics de forma consecutiva, Sydney 2000, aconseguint el 4t lloc, Atenes 2004 i Pequín 2008. També va ser internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sala, aconseguint la medalla d'argent al Campionat del Món de 2007 També formà part de l'equip que acabà quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid de 2006, on se la distingí amb el títol de Millor Jugadora. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2011-12. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu el 2008, la del Comitè Olímpic Espanyol el 2007 a la trajectòria esportiva i la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2010. És llicenciada en comunicació audiovisual.

2 de març 1972 Neix Xavier O'Callaghan 1972 Neix Mauricio Pochettino 1999 Neix Iñaki Peña

 

Avui, Diumenge de Carnaval amb les rues i disfresses al carrer, els protagonistas són del àmbit del hándbol i el futbol.

El 2 de març de 1972 neix a Hospitalet de l’Infant en Xavier O'Callaghan i Ferrer. És un exjugador d'handbol català, que durant 19 anys va formar part del FC Barcelona. Va entrar a les categories inferiors del FC Barcelona guanyant tres campionats estatals juvenils i un de júnior. La temporada 1990-91, amb 18 anys va passar al primer equip on va jugar 15 temporades essent un dels esportistes que ha guanyat més títols (54).Al final de la temporada 2005, i després de tota la carrera esportiva al FC Barcelona, va ser el mànager de les seccions d'handbol, futbol sala i hoquei patins fins al 2018, quan va assumir la responsabilitat de dirigir l'oficina de Nova York del Barça. El 2021 va tornar, per substituir el cessat David Barrufet com a mànager esportiu de l'handbol. A més, gestionaria també l'hoquei patins i el futbol sala del Barça.

El 2 de març de 1972 va neixer a Argentina en Mauricio Roberto Pochettino Trossero, més conegut com a Mauricio Pochettino, és un entrenador i exfutbolista argentí que ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolística durant les dècades dels 90 i 2000. La seva posició al camp era la de defensa central. Amb 264 partits de Lliga jugats amb el RCD Espanyol, ha esdevingut el tercer jugador de la història de l'entitat amb més partits disputats en la competició i en el jugador no espanyol amb més partits jugats. Ha estat internacional amb la selecció de l'Argentina en dinou ocasions. Els anys 2000 i 2006 va guanyar la Copa del Rei amb l'Espanyol. La seva vàlua personal, la seva qualitat esportiva i l'entrega als colors li han valgut l'estimació de l'afició periquita. Va tornar de la lliga francesa quan se li va demanar d'ajudar a salvar l'equip en moments difícils. L'any 2009 va ser nomenat entrenador del RCD Espanyol en substitució de José Manuel Esnal, Mané, amb la intenció de redreçar la mala situació del club a la lliga, i el 14 de juny de 2012, va anunciar la seva continuïtat com a tècnic del primer equip de l'Espanyol per dues temporades, però després d'una mala temporada, és destituït el 26 de novembre de 2012. Després d'uns mesos sense equip, el gener del 2013 va ser presentat com a nou entrenador del Southampton Football Club, equip que milita a la Premier League anglesa.

El 2 de maig de 1999 neix a Alacant l’Ignacio Peña Sotorres, conegut esportivament com a Iñaki Peña és un futbolista valencià que juga com a porter al FC Barcelona. La seva carrera futbolística va començar a l'edat de 5 anys a l'Alacant Club de Futbol. Iñaki és un porter àgil i segur en el bloqueig de la pilota, decidit en el joc aeri, ja que el seu 1,85 l'ajuda força a parar pilotes per a dalt i és tècnic amb els peus. Destaca per ser un expert en aturar penals.

Primer de març Dia Internacional de la Zero Discriminació 1876 Neix Henri de Baillet-Latour 1970 Neix Santi Amat

 

Avui parlarem de la Zero Discriminació, del Tercer President del COI i d’un jugador d’hoquei herba.

L’1 de març és el Dia Internacional de la Zero Discriminació. L'objectiu d'aquesta jornada és recordar que encara avui dia moltes persones viuen situacions de discriminació i estigmatització en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari, social i del lleure, i conscienciar la societat que la seva implicació és clau per eliminar-les. La discriminació fa referència al tracte desfavorable, d'inferioritat o excloent que es dona a una persona o a un col·lectiu per raó de gènere, identitat de gènere, edat, raça, origen ètnic, orientació sexual, religió, llengua, discapacitat, condició mèdica o qualsevol altre motiu. El dret a la no-discriminació és un dret humà fonamental que implica que totes les persones rebin un tracte digne, sense coacció ni abús i en igualtat de condicions. Les persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són un dels col·lectius més afectats per la discriminació. Per lluitar contra la serofòbia i erradicar-la, cal treballar en una resposta social integral que fomenti la inclusió i la igualtat d'oportunitats d'aquestes persones en tots els àmbits.

 

L’1 de març 1876 va neixer a Brusel·les l’Henri de Baillet-Latour. Va ser un aristòcrata belga, que va arribar a ser el Tercer President del Comitè Olímpic Internacional (COI).  Quan van començar les Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, oficialment Jocs Olímpics de la X Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles, Califòrnia (Estats Units) entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932. Hi van participar 37 comitès nacionals i 13.28 atletes, entre ells 126 dones. Els Jocs Olímpics d'Estiu van tornar als Estats Units després de no sortir del vell continent durant 28 anys, no obstant això, l'impressionant viatge fins a la llunyana costa oest i el fet que la "Gran Depressió Econòmica" seguia assotant al país amfitrió i al món, va provocar que es reduís el nombre de països i esportistes participants, especialment d'Europa. Així de 46 nacions concorrents en l'olimpíada anterior es va descendir a 37 i d'atletes de 3.014 a 1.328. El torneig de futbol va haver de cancel·lar-se per la falta d'equips. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va haver de concedir ajuda econòmica als esportistes per al proveiment d'aliment i transport. Aquesta situació va provocar una controvèrsia, fent que el llegendari Paavo Nurmi, nou vegades medallista d'or, se li prohibís participar en els seus quarts jocs a causa del fet que al rebre ajuda en efectiu per al seu viatge hagués deixat de tenir l'estatus d'esportista amateur, la qual cosa era totalment vetat pel COI. El finlandès va reclamar que s'havia gastat molts diners per a viatjar a una competició fins a Alemanya, però l'organisme de totes maneres li va impedir poder elevar el seu impressionant total de medalles daurades a 12. En la 21a Sessió del Comitè Olímpic Internacional reunida l'abril de 1923 a la ciutat de Roma (Itàlia) s'escollí la ciutat de Los Angeles com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932. L'aportació dels jocs a Califòrnia va ser l'edificació de la primera vila olímpica per a allotjar els atletes, si bé en aquesta s'hi allotjaren els homes, les dones foren hostatjades en un hotel de luxe. A més es va utilitzar per primera vegada la photo finish i el cronometratge automàtic en els esdeveniments de pista de l'atletisme. També es va implementar el podi de tres nivells per a les cerimònies de premis i l'hissat de la bandera nacional del guanyador de cada prova. Al seu torn, per primera vegada al segle XX les competicions es van celebrar en menys de 79 dies en concentrar-se en un calendari de 16 dies, del 30 de juliol al 14 d'agost. Des de llavors, els Jocs Olímpics s'han desenvolupat en períodes entre 15 i 18 jornades. Al marge del gran absentisme, el nivell competitiu es va elevar al superar-se o empatar-se 18 rècords mundials, a més del fet que l'assistència als esdeveniments esportius també va resultar un esdeveniment, arribant a reunir-se fins a 100.000 persones per a la cerimònia d'inauguració. L'atleta japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys, va guanyar en els 1.500 m de natació lliure i es va convertir en l'atleta més jove a guanyar una medalla d'or. En un gest notable de joc net l'esgrimista britànica Judy Guinness va abandonar les seves esperances d'obtenir una medalla d'or després de fer-los veure als jutges que havia comprovat que la seva adversària Ellen Preis l'havia tocat dues vegades. La nord-americana Babe Didrikson, de 18 anys, va aconseguir qualificar-se per a les cinc proves femenines d'atletisme però només va ser autoritzada a participar en tres d'elles. D'aquestes, va guanyar en javelina la medalla d'or i va establir un nou rècord mundial en salt d'alçada i en 80 metres.  

L'1 de març de 1970 va néixer a Barcelona en Jaume Amat i Durán, també conegut com a Santi Amat. És un jugador d'hoquei sobre herba barceloní, guanyador d'una medalla olímpica. Actualment resideix a la població de Matadepera (Vallès Occidental). Membre del Club Egara va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a la ciutat d'Atlanta (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla de plata, en perdre a la final davant la selecció neerlandesa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) només pogué finalitzar novè amb la selecció espanyola. Al llarg de la seva carrera ha guanyat també una medalla de plata en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba.