Avui parlarem de la
Zero Discriminació, del Tercer President del COI i d’un jugador d’hoquei herba.
L’1 de març és el
Dia Internacional de la Zero Discriminació. L'objectiu d'aquesta jornada és
recordar que encara avui dia moltes persones viuen situacions de discriminació
i estigmatització en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari, social i del lleure,
i conscienciar la societat que la seva implicació és clau per eliminar-les. La
discriminació fa referència al tracte desfavorable, d'inferioritat o excloent
que es dona a una persona o a un col·lectiu per raó de gènere, identitat de
gènere, edat, raça, origen ètnic, orientació sexual, religió, llengua,
discapacitat, condició mèdica o qualsevol altre motiu. El dret a la
no-discriminació és un dret humà fonamental que implica que totes les persones
rebin un tracte digne, sense coacció ni abús i en igualtat de condicions. Les
persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són un dels
col·lectius més afectats per la discriminació. Per lluitar contra la serofòbia
i erradicar-la, cal treballar en una resposta social integral que fomenti la
inclusió i la igualtat d'oportunitats d'aquestes persones en tots els àmbits.
L’1 de març 1876 va
neixer a Brusel·les l’Henri de Baillet-Latour. Va ser un aristòcrata belga, que
va arribar a ser el Tercer President del Comitè Olímpic Internacional (COI). Quan van començar les Els Jocs Olímpics
d'Estiu de 1932, oficialment Jocs Olímpics de la X Olimpíada, es van celebrar a
la ciutat de Los Angeles, Califòrnia (Estats Units) entre el 30 de juliol i el
14 d'agost de 1932. Hi van participar 37 comitès nacionals i 13.28 atletes,
entre ells 126 dones. Els Jocs Olímpics d'Estiu van tornar als Estats Units
després de no sortir del vell continent durant 28 anys, no obstant això,
l'impressionant viatge fins a la llunyana costa oest i el fet que la "Gran
Depressió Econòmica" seguia assotant al país amfitrió i al món, va
provocar que es reduís el nombre de països i esportistes participants, especialment
d'Europa. Així de 46 nacions concorrents en l'olimpíada anterior es va
descendir a 37 i d'atletes de 3.014 a 1.328. El torneig de futbol va haver de
cancel·lar-se per la falta d'equips. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va
haver de concedir ajuda econòmica als esportistes per al proveiment d'aliment i
transport. Aquesta situació va provocar una controvèrsia, fent que el
llegendari Paavo Nurmi, nou vegades medallista d'or, se li prohibís participar
en els seus quarts jocs a causa del fet que al rebre ajuda en efectiu per al
seu viatge hagués deixat de tenir l'estatus d'esportista amateur, la qual cosa
era totalment vetat pel COI. El finlandès va reclamar que s'havia gastat molts
diners per a viatjar a una competició fins a Alemanya, però l'organisme de
totes maneres li va impedir poder elevar el seu impressionant total de medalles
daurades a 12. En la 21a Sessió del Comitè Olímpic Internacional reunida
l'abril de 1923 a la ciutat de Roma (Itàlia) s'escollí la ciutat de Los Angeles
com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932. L'aportació dels jocs a
Califòrnia va ser l'edificació de la primera vila olímpica per a allotjar els
atletes, si bé en aquesta s'hi allotjaren els homes, les dones foren
hostatjades en un hotel de luxe. A més es va utilitzar per primera vegada la
photo finish i el cronometratge automàtic en els esdeveniments de pista de
l'atletisme. També es va implementar el podi de tres nivells per a les
cerimònies de premis i l'hissat de la bandera nacional del guanyador de cada prova.
Al seu torn, per primera vegada al segle XX les competicions es van celebrar en
menys de 79 dies en concentrar-se en un calendari de 16 dies, del 30 de juliol
al 14 d'agost. Des de llavors, els Jocs Olímpics s'han desenvolupat en períodes
entre 15 i 18 jornades. Al marge del gran absentisme, el nivell competitiu es
va elevar al superar-se o empatar-se 18 rècords mundials, a més del fet que
l'assistència als esdeveniments esportius també va resultar un esdeveniment,
arribant a reunir-se fins a 100.000 persones per a la cerimònia d'inauguració.
L'atleta japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys, va guanyar en els 1.500 m de
natació lliure i es va convertir en l'atleta més jove a guanyar una medalla
d'or. En un gest notable de joc net l'esgrimista britànica Judy Guinness va
abandonar les seves esperances d'obtenir una medalla d'or després de fer-los
veure als jutges que havia comprovat que la seva adversària Ellen Preis l'havia
tocat dues vegades. La nord-americana Babe Didrikson, de 18 anys, va aconseguir
qualificar-se per a les cinc proves femenines d'atletisme però només va ser
autoritzada a participar en tres d'elles. D'aquestes, va guanyar en javelina la
medalla d'or i va establir un nou rècord mundial en salt d'alçada i en 80
metres.
L'1 de març de
1970 va néixer a Barcelona en Jaume Amat i Durán, també conegut com a Santi
Amat. És un jugador d'hoquei sobre herba barceloní, guanyador d'una medalla
olímpica. Actualment resideix a la població de Matadepera (Vallès Occidental). Membre
del Club Egara va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
realitzats a Barcelona (Catalunya), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic
en finalitzar cinquè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els
Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a la ciutat d'Atlanta (Estats Units)
aconseguí guanyar la medalla de plata, en perdre a la final davant la selecció
neerlandesa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney
(Austràlia) només pogué finalitzar novè amb la selecció espanyola. Al llarg de
la seva carrera ha guanyat també una medalla de plata en el Campionat del Món
d'hoquei sobre herba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada