Els nostres protagonistes
són la UE Lleida, un pilot de trial, un jugador i entrenador de futbol, una piragüista
d’aigües braves i un atleta paralímpic.
El 9 de març de 1947
va tenir lloc a Lleida la fusió del CD Leridano i el Lérida Balompié per formar
la UE Lleida. La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més
representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el
futbol català. Després d'estar en llei concursal, el club va entrar en procés
de liquidació, però el jutge del Mercantil de Lleida va adjudicar la Unitat
Productiva de l'extinta UE Lleida al grup de Sisco Pujol que n'és l'actual
president. El club hereu de la UE Lleida és el Club Lleida Esportiu.
El 9 de març de 1957
va neixer a Barcelona en Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el
primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979. Manuel
Soler era fill de Joan Soler i Bultó (nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels
pioners del trial a la península Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador
de Bultaco i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó.
Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els
secrets del trial. Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat
primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per
als fills de la família Bultó. Les primeres motos equipaven motor
"Mosquito" i després Mymsa i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A
mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials,
principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar. Quan ja va poder
conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora
de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat. El 1974, amb 17
anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries
de set curses disputades), títol que revalidaria els següents tres anys fins
que Toni Gorgot el va vèncer el 1978. El 1976 va esdevenir el primer català a
situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat. El 1979 va
guanyar el Gran Premi de Finlàndia, esdevenint així el primer català a guanyar
una prova puntuable per al Campionat del Món de trial.
El 9 de març de
1974 va neixer a Albacete el Santiago Denia Sánchez, més conegut com a Santi,
és un exfutbolista castellanomanxec. Format a les categories inferiors de
l'Albacete Balompié, va arribar al primer equip el 1992 després de destacar a
l'Albacete Atlético. Debuta a la màxima divisió en la campanya 92/93, en la
qual ja es va fer un lloc titular en la defensa manxega, jugant 31 partits.
Santi va ser una peça indiscutible del formatge mecànic en els tres anys que hi
va romandre a l'equip blanc. Va jugar a l'Atlètic de Madrid i a l'Albacete. Com
a entrenador de la Selecció espanyola sub-17 va guanyar el Campionat d'Europa
sub-17 al 2017. Com entrenador de la Selecció espanyola sub-19 va guanyar el
Campionat d'Europa sub-19 al 2019 i finalment, l’any passat amb la Selecció
espanyola sub-23 va guanyar la Medalla d'or en els Jocs Olímpics de Paris 2024.
El 9 de març de
1992 va neixer a la Seu d'Urgell, a Alt Urgell, la Núria Vilarrubla Garcia,
piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves. Membre
del Club Cadí Canoë-Kayak, va començar a competir internacionalment l'any 2009.
En categoria sub-23, va assolir dos campionat d'Europa (K1 i C1 per equips) i
dos campionats del Món (C1 i C1 per equips). En categoria absoluta, es va
especialitzar en la modalitat C1 i C1 per equips, aconseguint una medalla
d'argent i una de bronze als Campionats del Món i sis medalles, dues d'or, una
d'argent i tres de bronze, als Campionats d'Europa. També va aconseguir triomfs
a diverses proves de la Copa del Món i va competir als Jocs Olímpics de Tokio
2020.
El descens
d'aigües braves és una disciplina esportiva aquàtica. Es tracta d'una branca
competitiva del piragüisme que consisteix a realitzar, en caiac o en canoa, un
tram de diversos quilòmetres de riu natural amb el menor temps possible. En
aquesta disciplina els homes competeixen en caiac o en canoa monoplaça o
biplaça (C-1, C-2), les dones tan sols ho fan en caiac. Hi ha dos tipus de
proves: de llarg recorregut i "Ràpid Racing"; a les primeres es
competeix en distàncies superiors als 3 quilòmetres mentre que al "Ràpid
Racing" els recorreguts oscil·len entre els 600 i els 800 metres. També es
realitzen competicions per equips de tres embarcacions que s'anomenen
patrulles. La piragua que s'utilitza sol ser molt ràpida però poc maniobrable.
El 9 de març de
1994 va néixer l’Héctor Cabrera Llácer. És un esportista espanyol que competeix
en atletisme adaptat. Va guanyar una medalla de bronze en els Jocs Paralímpics
de Tòquio 2020 en la prova de llançament de javelina F13.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada