30 de juny 1985 Neix Michael Phelps Bon estiu!

Acabem el mes i el curs amb un dels nedadors d’or. A això se li diu acabar amb un nom propi amb majúscula fixa! Ens donarà impuls per pasar unes bones vacances i retornar al setembre.

El 30 de juny de 1985 va neixer a Baltimore, Maryland, en Michael Fred Phelps. És un nedador estatunidenc que posseeix rècords mundials en diferents proves. Phelps va guanyar vuit medalles (sis d'or, dues de bronze) als Jocs Olímpics d'Estiu 2004 a Atenes, i va igualar el rècord de més medalles a unes Olimpíades, un rècord fixat per Alexander Dityatin el 1980. Els títols internacionals del nedador, juntament amb els seus rècords mundials, han tingut com a resultat ser nomenat Nedador del Món l'Any els anys 2003, 2004, 2006, 2007 i Nedador Americà de l'Any el 2001, 2002, 2003, 2004, 2006 i 2007.Phelps es va qualificar a vuit proves de natació als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín, i va superar el rècord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpíades. El 13 d'agost de 2008, Phelps havia guanyat vuit medalles d'or a Pequín, fixant nous rècords mundials en sis de les vuit proves. El 2008 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. Les aigües olímpiques tenen un rei absolut i aquest és Michael Phelps. El nedador estatunidenc té a les seves vitrines un total de 28 medalles, incloent-hi la increïble xifra de 23 medalles d'or. "El tauró de Baltimore", com es coneix al medallista olímpic més llorejat de la història, es va presentar davant els focus mundials amb només 15 anys en els Jocs Olímpics de Sídney 2000. Encara que no va aconseguir llavors cap medalla, va suposar el punt de sortida per a una carrera plagada d'èxits. En els Jocs d'Atenes 2004 es va penjar sis ors i dos bronzes, encara que va ser en la “Galleda d'aigua”, la piscina dels Jocs de Pequín 2008, on Phelps es va convertir en llegenda. Va aconseguir vuit medalles d'or en uns mateixos Jocs, superant el rècord de set obrat per Mark Spitz a Munic 1972. Després dels Jocs de Londres 2012, en els quals va obtenir sis medalles més (quatre d'or i dos de plata), Phelps va anunciar que penjava el capell i les ulleres. Però "El tauró de Baltimore" va voler donar un últim mos al medaller olímpic i va tornar per última vegada per a aconseguir cinc medalles d'or i una de plata als Jocs de Rio de Janeiro el 2016.Te dos sobrenoms que parlen de la seva velocitat: “la bala de Baltimore”,  “el tauró de Baltimore”. 

29 de juny 1975 Neix Maria José Rienda 1982 Neix Pablo Herrera

 

Estem a punt d’acabar el mes de juny. Hem tingut centenars de protagonistes, de tots els esports, amb finals de carrera esportiva de tots els colors… avui acabem amb esquí i volei platja, un esport d’estiu i un d’hivern.

El 29 de juny de 1975 va neixer a Granada la María José Rienda Contreras. És una esquiadora, gestora esportiva i política espanyola. Va ser presidenta del Consell Superior d'Esports -la primera dona al capdavant d'aquest organisme- i secretària d'Estat per a l'Esport del Govern d'Espanya liderat per Pedro Sánchez entre juny de 2018 i gener de 2020. De juliol de 2015 fins al seu nomenament en 2018 va ser directora general d'Activitat i Promoció de l'Esport de la Junta d'Andalusia. Com a esportista va desenvolupar la seva carrera en l'Equip Nacional d'Esquí entre 1989 i 2011. És l'esquiadora espanyola amb més victòries en la Copa del Món -un total de 6- i ha estat cinc vegades olímpica.

El 29 de juny de 1982 va neixer a Castelló de la Plana en Pablo Herrera Allepuz. És un esportista que competeix en voleibol, en la modalitat de platja, fent parella amb Javier Bosma (2003–2004), Raúl Mesa (2005–2008) i Adrián Gavira (2009–). Va participar en sis Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de plata a Atenes 2004, en el torneig masculí (juntament amb Javier Bosma), i el novè lloc a Pequín 2008, Londres 2012, Rio de Janeiro 2016, Tòquio 2020 i París 2024. Va obtenir quatre medalles en el Campionat Europeu de Vóley Platja entre els anys 2005 i 2018.2 A més, va guanyar vuit vegades el Campionat d'Espanya, en 2009-2011, 2014, 2017-2019 i 2021.

27 de juny 1985 Neix Nico Rosberg 1993 Neix Miriam Alarcón 2004 Neix Cristhian Mosquera

 

Els protagonistes d’avui són un pilot de Fòrmula 1, una arquera d’arc recorvat i un jove futbolista de la selecció.

El 27 de juny de 1985 va néixer a Wiesbaden en Nico Erik Rosberg, conegut com Nico Rosberg. És un pilot de Fórmula 1, campió l'any 2016 quan competia amb l'escuderia Mercedes GP. Rosberg competia amb bandera alemanya, tot i que de jove ho havia fet amb la de Finlàndia, tenint la doble nacionalitat d'aquests països. Rosberg va guanyar la temporada 2005 de les GP2 Series amb l'equip ART, després d'haver corregut a la Fórmula 3 Euro Series a l'equip del seu pare. L'any 2010 Rosberg es va unir a l'escuderia Mercedes, formada després que aquesta marca comprés Brawn GP, campiona de constructors la temporada anterior.El 2 de desembre de 2016 va anunciar la seva retirada de la Fórmula 1 en una conferència de premsa a la FIA. 

El 27 de juny de 1993 va néixer a Eivissa la Miriam Alarcón Torres. És una arquera eivissenca d'arc recorbat. Alarcón va representar Espanya en els Campionats del Món Juvenils de Tir amb Arc el 2008 (a Antalya), el 2009 (a Ogden) i el 2010 (a Legnica). Va competir en els Jocs Olímpics de la Joventut d'Estiu de 2010, els Jocs Olímpics de la Joventut inaugurals, celebrats a Singapur. Al juny de 2015, Míriam Alarcón fou campiona d’Espanya de tir amb arc en arc recorbat. Aquell any va representar Espanya en els Jocs Europeus de 2015 a Bakú, Azerbaidjan.  A principis de juliol ho va fer a la Universitat d'Estiu de 2015, a Gwangju, Corea del Sud, on obtingué diploma. I a la fi de juliol va participar en la competició d'arc recorbat individual i la d'arc recorbat per equips en el Campionat Mundial de Tir amb Arc a l'aire lliure a Copenhaguen, Dinamarca, on obtingué la plata juntament amb Magali Foulon i Lara Samperio.  El 2016 participà en el Campionat d’Espanya de tir amb arc en sala, on obtingué el bronze.  L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, li concedí el Premi a la millor esportista individual l'any 2016.

El 27 de juny de 2004 va néixer a Alacant en Cristhian Andrey Mosquera Ibargüen, més conegut com Cristhian Mosquera. És un futbolista espanyol de pares colombians que juga en la posició de defensa per al València Club de Futbol de la Primera Divisió d'Espanya. Amb la selecció espanyola va obtenir la medalla d’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

26 de juny 1931 Neix Takashi Ono 1971 Neix Max Biaggi 2023 Roger Grimau entrenador del Barça de Basquet

 

Els protagonistes d’avui són tres homes brillants en els seus esports: Takasi Ono, Max Biaggi i Roger Grimau; gimnàstica, motociclisme i bàsquet.

El 26 de juny de 1931 va néixer al Japó, a la Prefectura d’Akita en Takashi Ono. Va ser un important gimnasta artístic japonès guanyador de tretze medalles olímpiques entre les Olimpíades de Melbourne 1956 i Tòquio 1964, i altres set medalles en Mundials entre el Mundial de Moscou 1958 i Praga 1962. Takeshi Ono era especialista en les sis proves de gimnàstica artística —salt de poltre, cavall amb arcs, sòl, anelles, barra fixa i barres paral·leles—, en cadascuna d'elles almenys va aconseguir una medalla olímpica o en mundials; però va destacar especialment en la barra fixa amb dos ors olímpics i un mundial, i en el salt de poltre, amb un or en l'Olimpíada de Roma 1960. Es va estrenar en els Jocs de Hèlsinki 1952 amb un bronze, però va anar a Melbourne 1956 on es va confirmar com una alternativa seriosa per al domini de la gimnàstica soviètica, sumant un or, tres plates i un bronze en aquesta competició. I la seva actuació a Roma 1960 li va col·locar com un dels millors gimnastes de la història, en aconseguir altres tres ors, una plata i dos bronzes. Però Ono va poder acabar el seu periple olímpic com qualsevol esportista somiaria. En els Jocs de Tòquio 1964, va ser l'encarregat d'emetre el discurs en la cerimònia d'obertura. I uns dies després es va penjar, enfront del seu públic, una última medalla d'or després d'imposar-se en la prova per equips.

El 26 de juny de 1971 va néixer a Roma en Massimiliano Biaggi, més conegut com a Max Biaggi. És un pilot de motociclisme italià, famós pel seu talent i per les seves difícils relacions amb la premsa, corredors, i integrants del seu propi equip tècnic. Va ser campió d'Itàlia de 125cc (1990) i d'Europa de 250cc (1991). Va debutar en el Campionat del Món en 1992 i va competir en ell fins a 2005. Va participar en les categories de 250cc (1992-1997), 500cc (1998-2001) i MotoGP (2002-2005). Va pilotar motos Aprilia (1992; 1994-1996), Honda (1993; 1997-1998; 2003-2005) i Yamaha (1999-2002). Va aconseguir quatre títols consecutius en la cilindrada del quart de litre (1994-1997) i va guanyar 42 grans premis (29 en 250cc i 13 en la categoria regna). Es retira el 7 de novembre de 2012 després del seu últim títol. Biaggi ha estat campió de 250cc en quatre ocasions (1994, 1995, 1996 i 1997) i 2 en Superbikes (2010 i 2012).

El 26 de juny de 2023 el Futbol Club Barcelona va anunciar que substituiria Jasikevicius al capdavant de l'equip de bàsquet. El va substituir Roger Grimau i Gragera i és l'entrenador del Futbol Club Barcelona de bàsquet des del juny del 2023. Germà dels jugadors de bàsquet Jordi Grimau i Sergi Grimau, va jugar a bàsquet a la posició d'escorta. Des del 2003 al 2011 va jugar al Futbol Club Barcelona, equip del qual va arribar a ser el capità. Va acabar la carrera com a jugador de bàsquet al Bàsquet Manresa, on es va retirar al final de la temporada 2014-15. Roger es va formar a les categories inferiors del Joventut de Badalona. Va debutar a la lliga ACB amb el club verd-i-negre el 5 d'octubre de 1996 en un partit a La Fonteta davant el Pamesa. S'hi va estar fins a la temporada 98-99. Va donar-se a conèixer en la seva etapa al Lleida Basquetbol, club amb el qual va ascendir de la Lliga LEB a l'ACB, va portar l'equip a disputar competicions europees i va esdevenir jugador de referència. El 2003 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual va assolir els seus èxits esportius més grans. Grimau va vestir 294 vegades la samarreta del Barça només en Lliga. En el seu primer any guanyà la primera Lliga de les tres que assoliria amb el club. Els títols van anar arribant i la progressió i la importància de Grimau dins del vestidor, també. La temporada 2007/08 Roger Grimau esdevé primer capità, i una temporada més tard el somni d'aixecar una Lliga –com a capità– es fa realitat. La seva millor temporada fou la 2009/2010, en què Grimau aixecà quatre dels cinc títols possibles: Eurolliga, Copa del Rei, Supercopa ACB i Lliga Catalana. A l'Eurolliga, Roger Grimau va arribar a disputar 150 partits amb el Barça, i la temporada 2008/2009 és aquella en què més partits va disputar, 23. A més, va ser l'encarregat d'aixecar la segona Eurolliga de la secció, a París, al maig del 2010. La seva màxima anotació va ser de 21 punts en un partit jugat a Roma contra la Lottomatica Roma, la temporada 2007/2008. L'1 de juliol de 2011 es va fer públic que després de 8 temporades, el jugador no renovaria pel FC Barcelona. Una setmana després va fitxar per dues temporades pel Bilbao Basket.Internacional absolut amb Espanya, Roger Grimau va participar en la consecució de la medalla de plata al campionat d'Europa de 2003 celebrat a Suècia, i en la medalla d'or aconseguida als Jocs del Mediterrani de l'any 2001, celebrats a Tunísia.

25 de juny 1969 Neix Juan Jesús Gutiérrez 1975 Neix Albert Costa 1992 Neix Helena LLoret

 

Els protagonistes d’avui pertanyen al món de l’esquí de fons, del tennis i del waterpolo.

El 25 de juny de 1969 va neixer a Reinosa en Juan Jesús Gutiérrez Cuevas, germà del també esquiador Javier Gutiérrez Cuevas. És un esquiador de fons olímpic espanyol. Va participar en els XIX Jocs Olímpics d'Hivern de Salt Lake City 2002, en els XVI Jocs Olímpics d'Hivern de Albertville 1992, en els XVII Jocs Olímpics de Lillehammer 1994, en els XVIII Jocs Olímpics de Nagano 1998, on va ser el portador de la bandera en la cerimònia d'obertura, i en els XX Jocs Olímpics d'Hivern de Torí 2006. En 2008 va participar en la I Edició del Duatló d'Hivern de Reinosa, una modificació en el nom del Triatló Blanc de Reinosa a causa de l'absència de neu, una prova que es realitza en la localitat de Reinosa, Cantàbria, i que es compon d'una primera prova a peu de 9 quilòmetres, d'un segment ciclista d'uns 24 quilòmetres fins a l'estació hivernal d'Alt Campoo i finalment d'una prova d'esquí de fons de 10 quilòmetres.

El 25 de juny de 1975 va neixer a Lleida l’Albert Costa i Casals. És un tennista català retirat des de 2006. La fita més important de la seva carrera va ser el títol de campió al Torneig de Roland Garros de 2002 arribant a la sisena posició del rànquing individual. També va guanyar una medalla de bronze olímpica en els Jocs Olímpics de Sydney en categoria de dobles. No té relació familiar amb el també tennista català Carles Costa.  Avui hi afegim prensa del cor… Costa es va casar el 14 de juny de 2002 amb Cristina Ventura, la seva xicota durant molts anys, i el seu padrí fou el també tennista Àlex Corretja. El casament es va produir una setmana després del seu gran triomf al Roland Garros de 2002, que li va valer ser guardonat com a esportista català de l'any. La parella té dues filles bessones, la Clàudia i l’Alma, nascudes el 21 d'abril de 2001. De 2008 a 2019 fou director esportiu del Barcelona Open organitzat pel Reial Club de Tennis Barcelona i va passar a ser el director esportiu de la Copa Davis de tennis en 2019. El seu ídol tennístic fou John McEnroe. Les seves aficions són jugar a cartes, tennis de taula, golf, i futbol, de fet és gran seguidor de la UE Lleida i el FC Barcelona.

El 25 de juny de 1992 va neixer a Barcelona l’Helena Lloret Gómez. És una waterpolista formada al Centre Natació Mataró, el 2009 va fitxar pel Club Natació Sabadell amb el qual va aconseguir dues Eurolligues (2011, 2013), dues lligues espanyoles (2011, 2012), tres Copes de la Reina (2010, 2011, 2012), tres Supercopes espanyoles (2010, 2011, 2012) i dues Copes de Catalunya (2010, 2011). El juny de 2012 li va ser diagnosticada una malaltia greu, una trombosis venosa i embòlia pulmonar, de la qual va recuperar-se de forma satisfactòria. Posteriorment va fitxar pel Club Natació Sant Andreu i la temporada 2017-18 va tornar al CN Mataró. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, va aconseguir la medalla d'or al Campionat del Món Júnior de 2011. Amb la selecció absoluta ha sigut internacional en 32 ocasions, obtenint una medalla d'argent al Campionat del Món de Budapest 2017, una medalla d'or als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 i una medalla de bronze al Campionat d'Europa de Barcelona 2018.

24 de juny Sant Joan 1911 Neix Juan Manuel Fangio 1977 Neix Nina Alexándrovna Zhivanevskaya 1987 Neix Leo Messi

 

Avui és Sant Joan. Felicitem als Joans i Joanes!

Avui, també, van néixer dos homes que han estat al primer lloc dels seus esports: automovilisme i futbol, i una nedadora olímpica cinc vegades. Tal dia com avui també va tenir lloc la linal de la Ligue nationale de rugby francesa a Barcelona.

El 24 de juny de 1911 va neixer a Balcarce en Juan Manuel Fangio. Va ser un automobilista argentí. És considerat un dels millors pilots Fórmula 1 gràcies als cinc campionats que va aconseguir (1951, 1954, 1955, 1956, 1957). A més, l'argentí va guanyar 24 de les 51 curses oficials en què va participar, aquesta alta efectivitat és l'argument que fan servir uns quants aficionats per a considerar-lo el millor pilot de la història davant d'altres estrelles com Michael Schumacher o Ayrton Senna.  

El 24 de juny de 1977 va néixer a Kúibyshev, a la URSS, la Nina Alexándrovna Zhivanevskaya. És una esportista espanyola d'origen rus que va competir en natació, especialista en l'estil esquena. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 1992 i 2008, obtenint dues medalles de bronze, a Barcelona 1992 com a part del relleu 4 × 100 m estils de l'Equip Unificat, i en Sídney 2000, en la prova de 100 m esquena. Ganó tres medalles en el Campionat Mundial de Natació, en els anys 1994 i 2013, setze medalles en el Campionat Europeu de Natació entre els anys 1993 i 2008, i sis medalles en el Campionat Europeu de Natació en Piscina Curta, en els anys 1999 i 2000.

El 24 de juny de 1987 va neixer a Rosario, a l’Argentina en Lionel Messi. És una persona tan coneguda que no necesita presentación. Lionel Andrés Messi, conegut com a Leo Messi, és un futbolista argentí que juga com a davanter i és capità de l'Inter de Miami, a la Major League Soccer, i de la selecció nacional d'Argentina. Jugador històric del Futbol Club Barcelona, al qual va jugar durant vint anys, fins a la seva marxa el 2021 va guanyar 35 trofeus, inclosos 10 Lligues, 7 Copes del Rei i 4 Lligues de Campions de la UEFA. Considerat un dels millors jugadors de tots els temps, Messi ha guanyat el rècord de vuit Pilotes d'Or i el rècord de sis Botes d'Or europees. Messi, prolífic golejador i creador de joc, ostenta els rècords de més gols a la Lliga (474), més gols en una temporada de Lliga i de Lliga Europa (50), més hat-tricks a la Lliga (36) i a la Lliga de Campions de la UEFA (8), i més assistències a la Lliga (192), en una temporada de Lliga (21) i a la Copa Amèrica (17). També té el rècord de gols internacionals d'un futbolista sud-americà (96). Messi ha marcat més de 800 gols amb el club i amb la selecció absoluta, i és el jugador que més gols ha marcat amb un sol club (672). El 2024, a més, es va convertir en el jugador amb més títols professionals de la història, entre equips i selecció, amb un total de 45. El seu estil de joc com a regatejador esquerre de baixa estatura va suscitar comparacions amb el seu compatriota Diego Armando Maradona, que va descriure Messi com el seu successor. Va començar a jugar al futbol de molt petit i el seu potencial va ser identificat ràpidament pel Futbol Club Barcelona. Va deixar Rosario —mentre militava al CA Newell's Old Boys— i es va traslladar a Europa juntament amb la seva família, on el FC Barcelona li va oferir de pagar les despeses de la seva malaltia hormonal. Va debutar amb el primer equip en un partit oficial la temporada 2004-05 i va començar a destacar-hi la temporada següent.

L'estiu de 2016, el Campionat d'Europa de futbol 2016 de futbol se celebrava a França. Conseqüència d'aquest fet, la Ligue Nationale de Rugby va decidir traslladar la final, fora de les fronteres de l'estat per primera vegada. Disputat en plena Diada de Sant Joan, la final va permetre que Barcelona es tenyís dels colors vermell i negre del Toló i de blanc i blau cel del Racing92. La celebració va començar amb l'actuació dels Castellers de Vilafranca del Penedès, mentre que una jove vestida de deessa baixava des de la tercera graderia amb el títol, l'escut de Brennus en braços. Posteriorment es van sentir les notes de l'himne francès, La Marsellesa. La final de la lliga francesa de rugbi va tenir lloc entre els equips de Racing 92 i RC Toulon, amb victòria dels primers per 29-21. La final del Top 14 de la temporada 2015-16 fou el darrer partit d'aquest torneig i la 117a edició de la mateixa, es va disputar el 24 de juny de 2016 a Barcelona.

23 de juny Revetlla de Sant Joan 1894 Creació del Coi 1937 Neix Jaume Belenguer 1981 Neix M.Montserrat Alcoba !989 Neix Lisa Carrington 1993 Inauguració del Museu Olímpic de Lausanne

 

Dels nostres esportistes d’avui en tenim molt poca información, també recordem la creació del COI i del Museu Olímpic de Lausane.

Aquest vespre a Catalunya celebrem la Revetlla de Sant Joan. Celebreu amb tradició i seny. Vigileu amb les fogueres i els petards.

El COI va ser creat per Pierre de Coubertin el 23 de juny de 1894, i Demetrios Vikelas en va ser el seu primer president. A data de juny de 2017, està format per 95 membres actius, 41 membres honoraris, un president honorari (Jacques Rogge) i un membre d'honor (Henry Kissinger). El COI és l'autoritat suprema del moviment olímpic modern mundial. El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC. El COI organitza els Jocs Olímpics: els Jocs de l'olimpíada (Jocs Olímpics d'Estiu) que se celebren durant el primer any d'una olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern que es fan durant el seu tercer any. Els primers Jocs de l'olimpíada de l'època moderna es van celebrar a Atenes, Grècia, el 1896. Els primers Jocs Olímpics d'hivern se celebraren a Chamonix, França, el 1924. L'any 2007 hi havia afiliats un total de 203 Comitès Olímpics Nacionals.

El 23 de juny de 1937 va neixer a València en Jaume Belenguer Hervás. És un exgimnasta artístic español que va ser l'esportista abanderat d'Espanya als Jocs Olímpics de Roma 1960.  

El 23 de juny de 1981 va neixer a Barcelona la María Montserrat Alcoba Membrilla. Una atleta parampica que competeix en halterofilia.

El 23 de juny de 1989 neix a Tauranga, a Nova Zelanda, la Lisa Carrington. És una esportista  que competeix en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Va participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012, obtenint una medalla d'or en la prova de K1 200 m. Va guanyar 7 medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme entre els anys 2011 i 2015.

El Museu Olímpic de Lausana va ser inaugurat el 23 de juny de 1993 pel català Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional en aquell moment i qui fou l'ideari i propulsor del museu. El museu olímpic de Lausana (Suïssa), és un museu permanent d'exposició de diferents peces relacionades amb el món de l'esport i en especial dels Jocs Olímpics. Els seus visitants poden trobar tot tipus d'informació sobre els antics i els moderns jocs olímpics així com els diferents models medalles que s'han utilitzat en les diferents edicions dels Jocs. Als afores, també hi ha aportacions de les diferents ciutats que han organitzat uns jocs. Barcelona hi té dipositada un metre quadrat original de vorera del que fou la vila olímpica. El museu es troba rodejat d'un bosc i un parc pròxims al llac, on es poden veure múltiples obres d'art relacionades amb l'esport.

22 de juny 1887 Neix Santiago Amat 1911 Neix Marie Braun.

 

Els protagonistes d’avui són tots dos d’aigua: un regatista i una nedadora, un del segle XIX i l’altra del segle XX.

El 22 de juny 1887 neix a Barcelona en Santiago Amat Cansino. Va ser un regatista, guanyador d'una medalla olímpica. Pioner en el món de la vela esportiva a Espanya, va participar als 36 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on va aconseguir finalitzar quart en la prova de monotip olímpic i vuitè en la classe internacional de Sis Metres al costat d'Artur Mas Bové i Pere Pi Castelló. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí finalitzar catorzè en la prova de monotip olímpic. L'èxit li arribà als 45 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova de monotip olímpic, en el que fou la primera medalla olímpica en vela per a Espanya.

El 22 de juny de 1911 va néixer a Rotterdam la Marie Braun. Va ser una nedadora neerlandesa, medallista olímpica, que va competir durant les dècades de 1920 i 1930. El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on disputà tres proves del programa de natació. Guanyà la medalla d'or en els 100 metres esquena i la de plata en els 400 metres lliures, mentre que en els 4x100 metres lliures fou desqualificada en la final. Quatre anys més tard, als Jocs de Los Angeles disputà dues proves del programa de natació. En ambdues quedà eliminada en sèries. Durant la seva carrera va establir sis rècords mundials i 25 de nacionals. En el seu palmarès també destaquen sis medalles al Campionat d'Europa de natació: una d'or i dues de plata el 1927 i tres d'or el 1931. El 1980 fou inclosa a l'International Swimming Hall of Fame.

21 de juny 1933 Neix Joaquim Blume 1947 S'escull Helsinki 1952 1995 Nerix Bea Ortiz 1997 Darrer partit a l'Estadi de Sarrià

 

Els protagonistes d’avui són persones i fets. Comencem recordant un gimnasta excepcional de casa nostra, l’elecció de Helsinki com a seu dels Jocs Olímpics 1952, el neixament d’una gran jugadora de waterpolo i el darrer partit a l’Estadi de Sarrià, o de la Carretera de Sarrià.

El 21 de juny de 1933 va néixer a Barcelona en Joaquim Blume i Carreras. Va començar a practicar la gimnàstica en un gimnàs que tenia el seu pare al carrer de Pàdua de la Ciutat Comtal. El 1949 obtingué el campionat absolut d'Espanya i de Catalunya i el va retenir durant deu anys. Als Jocs Olímpics de Hèlsinki de l'any 1952 es classificà entre els millors gimnastes del món i als Jocs Mediterranis de 1955 va guanyar sis medalles d'or i una de bronze. L'any 1956 partia entre els favorits per als Jocs de Melbourne, però l'Espanya de Franco es va negar a participar-hi com a protesta per la presència de l'URSS. El 1957, en els Campionats d'Europa celebrats a París Joaquim Blume es convertí en campió absolut d'Europa; hi va guanyar el concurs individual, a més de quatre aparells: paral·leles, cavall, barra fixa i anelles. En aquesta darrera disciplina aconseguí una gran perfecció en l'execució del Crist (consistent en romandre estàtic amb els braços en creu). El 1958 tampoc va poder competir en els Campionats del Món, novament per motius polítics. Joaquim Blume va morir el 29 d'abril de 1959 als 25 anys, quan el vol 42 d'Iberia LAE, on hi viatjaven a part d'ell, la seva esposa Maria Josefa Bonet i la resta de membres de l'equip espanyol, es va estavellar a la Valdemeca de Conca. No hi va haver cap supervivent. Va quedar truncada una carrera esportiva que hagués tingut, sens dubte, un ressó internacional.

El 21 de juny de 1947 va tenir lloc l’elecció de Hèlsinki com a seu Els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, o Jocs de la XV Olimpíada, que es van celebrar entre el 19 de juliol i el 3 d'agost de 1952. Els Jocs Olímpics de Hèlsinki van passar a la història per ser l'edició on més rècords olímpics i mundials es van batre, marca que no va ser superada fins a Pequín 2008. En aquesta edició es va produir el debut de la Unió Soviètica i Israel, i van tornar el Japó i Alemanya. El país que més medalles va guanyar va ser els Estats Units, amb 76 medalles. També van destacar per la gesta de l'atleta txecoslovac Emil Zátopek, que va guanyar la medalla d'or en 5000 metres, 10 000 metres i la marató. Hèlsinki ja va estar a punt d'organitzar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1940 en substitució de Tòquio, que degué renunciar a ells pel transcurs de la Segona guerra sinó-japonesa. No obstant això, l'edició de 1940 va quedar suspesa per un altre conflicte, la Segona Guerra Mundial, en desenvolupament. Amb l'elecció directa de Londres per als Jocs de 1948, Hèlsinki va presentar la seva candidatura per als de 1952. La capital finlandesa va haver de competir amb sis candidatures. Cinc localitats dels Estats Units s'havien presentat per separat: Chicago, Detroit, Filadèlfia, Los Angeles i Mineápolis. La ciutat de Los Angeles ja va organitzar els Jocs Olímpics en la seva edició de 1932, mentre que Chicago va estar a punt de fer-ho en 1904, encara que al final no va poder en benefici de Sant Lluís (Missouri) perquè va coincidir amb l'Exposició Universal de 1904, celebrada en el mateix emplaçament. L'altra candidatura era Amsterdam (Països Baixos), que va albergar uns Jocs en 1928. La votació va tenir lloc en la 40a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI), celebrada el 21 de juny de 1947 a Estocolm (Suècia). Amb el vot de 28 membres, es van necessitar només dues rondes per a triar a Hèlsinki com a seu per majoria absoluta. La seva victòria es va veure en la premsa com una compensació a la capital finlandesa per la cancel·lació de l'edició de 1940, quan ja tenien moltes infraestructures construïdes. En aquest cas Finlàndia tenia una bona situació econòmica, enfront d'altres estats encara afectats per la postguerra, i els Estats Units no va enviar una candidatura unificada, per la qual cosa Hèlsinki va resultar l'elecció més lógica. En els Jocs Olímpics de Hèlsinki van participar 69 comitès nacionals afiliats al Comitè Olímpic Internacional, deu més que en l'anterior edició. En total va haver-hi 4955 atletes (4436 homes i 519 dones) que van competir en 149 competicions de 17 esports. Va haver-hi tretze estats que van fer el seu debut en els Jocs Olímpics: Antilles Neerlandeses, Bahames, República Popular de la Xina, Costa d'Or britànica (actual Ghana), Guatemala, Hong Kong, Indonèsia, Israel, Nigèria, Tailàndia, Unió Soviètica i Vietnam. El COI havia convidat a 73 països però es va trobar amb quatre baixes. Paraguai, Colòmbia i el Perú van rebutjar la invitació, Haití només va estar en les exhibicions artístiques i la Xina Nacionalista es va retirar a dos dies de la inauguració pel reconeixement de la República Popular de la Xina. El debut més important va ser el de la Unió Soviètica. L'antic Imperi Rus va competir per última vegada a Estocolm 1912 i des de llavors s'havia negat a participar. No obstant això, al final va aprofitar el poder de l'esport per a confirmar la seva influència mundial. Això es va traduir en una dura competència amb els Estats Units, tant atlètica com política, que no va acabar fins a la dissolució de l'URSS en 1991. Malgrat el seu retorn, Stalin es va negar al fet que la torxa olímpica passés pel seu país i que els esportistes soviètics fossin allotjats en una vila olímpica diferent. Alemanya i el Japó van tornar a participar després de la seva exclusió a Londres 1948. Els germànics no participaven des de Berlín 1936 i encara que el seu país seguia dividida en territoris d'ocupació, es va enviar un equip unificat. D'aquest combinat va quedar fora la zona sota control soviètic, que es va negar a enviar esportistes. El Protectorat del Sarre, independent d'Alemanya fins a 1955, va tenir la seva pròpia delegació.

El 21 de juny de 1995 va néixer a Rubí la Beatriz Ortiz Muñoz, coneguda esportivament com Bea Ortiz. Jugadora de waterpolo formada al Club Natació Rubí, va debutar a la divisió d'honor de la lliga espanyola la temporada 2008-09. Va fitxar pel CN Sabadell la temporada 2016-17, amb el qual va aconseguir una Eurolliga de la LEN, una Supercopa d'Europa, tres Lligues espanyoles, dues Copes de la Reina, essent escollida MVP de la Copa de 2018, tres Supercopes d'Espanya i tres Copes Catalunya. La temporada 2019-20 va fitxar pel Club Natació Terrassa. La temporada 2022-2023 tornà a jugar amb el CN Sabadell. Internacional amb la selecció espanyola de waterpolo, va aconseguir dues medalles d'argent als Campionats del Món de 2017 i 2019, una medalla de bronze al Campionat d'Europa de 2018, màxima golejadora de la competició, i una d'or el 2020, essent escollida MVP del torneig. Va participar en als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 finalitzant en cinquena posició i va guanyar la medalla d'or als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. El 2021 aconseguí la medalla d'argent al Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio 2020.Entre d'altres distincions, va ser escollida tercera millor jugadora d'Europa de 2019 per la Lliga Europea de Natació i va rebre la medalla del Comitè Olímpic Espanyol el 2017. Va formar part de l'equip espanyol de waterpolo als Jocs Olímpics de Paris 2024 que va guanyar la medalla d'or.

El 21 de juny de 1997 es va jugar el darrer partit a l'Estadi de Sarrià, que guanya l'Espanyol al València per 3 a 2 i l'últim gol el marcà José Cobos. L'Estadi de Sarrià (oficialment de la carretera de Sarrià), va ser el camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997. Els problemes econòmics del club van obligar l'entitat a vendre l'estadi a promotors immobiliaris. El 20 de setembre de 1997 es van fer servir 78 kg d'explosius per a enderrocar l'estadi i construir-hi uns pisos d'alt standing. L'Espanyol passà a jugar els seus partits a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc, fins a l'any 2009, quan es traslladà a l'Estadi Cornellà-El Prat.

20 de juny 1928 Fundació del Real Valladolid Club de Futbol 2003 Neix Marc Pubill 2006 Final de la NBA

 

Els protagonistes d’avui són la fundació d’un club de futbol, l’aniversari d’un futbolista de la selecció espanyola i la final de la NBA del 2006.

El 20 de juny de 1928 es va fundar el Real Valladolid Club de Futbol. Organitzat com a societat anònima esportiva a la ciutat de Valladolid, província de Valladolid, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Juga actualment en la Segona Divisió d'Espanya. Va ser fundat, fruit de la fusió del Club Esportiu Espanyol i la Real Unió Esportiva. Els colors que identifiquen al club són el violeta i el blanc, utilitzats en forma de ratlles verticals en el seu uniforme titular des de la seva fundació. Des de 1982 juga com a local en l'Estadi José Zorrilla, de propietat municipal, i amb capacitat per a 27.618 espectadors. Compte en el seu palmarès amb l'edició de 1984 de la desapareguda Copa de la Lliga, així com amb tres campionats de Segona Divisió i quatre de Tercera. Ha estat subcampió de la Copa del Rei en dues ocasions (1949-50 i 1988-89), i ha participat en dues edicions de la Copa de la UEFA (1984-85 i 1997-98) i una de la també desapareguda Recopa de la UEFA (1989-90). A més, també va guanyar la Copa Federació en la temporada 1952-53 i va ser subcampió en la 1944-45. El seu equip filial, el Reial Valladolid Promeses, milita actualment en la Segona Divisió RFEF. És el club de futbol més important de Castella i Lleó per palmarès i història, amb un total de 47 temporades en Primera Divisió, 37 en Segona i 9 en Tercera. Històricament, és el tretzè millor equip d'Espanya. Dos dels seus jugadors s'han alçat amb el Trofeu Pichichi: Manuel Badenes i Jorge da Silva; i deu han estat internacionals amb la selecció espanyola.

El 20 de juny de 2003 va néixer a Terrassa en Marc Pubill Pagès. És un futbolista espanyol que juga de lateral dret en la U.D. Almería de la Segunda Divisió d’España. Forma part de la selecció espanyola de futbol amb la que va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.  

El 20 de juny de 2006 a Dallas, a Texas, els Miami Heat derroten per 4-2 als Dallas Mavericks en les finals de l'NBA. Aprofitarem per presentar aquests dos equips:

-Miami Heat és un club de l'NBA amb seu a Miami a l'estat de Florida. Participa en la Divisió Sud-est de la Conferència Est de l'NBA i juga els seus partits com a local al FTX Arena. L'equip va ser fundat el 1988 gràcies a l'expansió de l'NBA el 1987. Compta amb tres títols de l'NBA, obtinguts en la temporada 2005-06 en vèncer als Dallas Mavericks 4-2, en la temporada 2011-12 quan va derrotar Oklahoma City Thunder 4-1 en la sèrie, a més del més recent obtingut en la temporada 2012-13 derrotant en el màxim de 7 partits als San Antonio Spurs. A més dels tres anells, el Heat han obtingut 11 títols de divisió, aconseguits en les tres èpoques més glorioses de la franquícia: 1997-2000, 2005-2007 i 2011-2014. En les seves files han jugat estrelles de la lliga com Alonzo Mourning, Glen Rice, Tim Hardaway, Gary Payton, Shaquille O'Neal, Dwyane Wade, Chris Bosh i LeBron James.

-Dallas Mavericks és una franquícia de bàsquet de l'NBA, que participa en la Divisió Sud-oest de la Conferència Oest de l'NBA. La seu de l'equip està situada a la ciutat de Dallas, (Texas). L'apel·latiu Mavericks va ser triat en un concurs públic on es van rebre més de 4.600 suggeriments. El logotip actual té un poltre al voltant d'una pilota, reflectint el significat en anglès de la paraula maverick (poltre que no té la marca del seu amo). Anteriorment, el logotip de l'equip reflectia un tradicional barret de vaquer Texà sobre una lletra M.

19 de juny 1978 Neix Theresa Cliff-Ryan 1955 Neix Antonio Rebollo 1974 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Josep Maria Abarca 1975 Neix Oksana Aleksándrovna 1980 Inici torxa a Moscú 2022 Ascens del Girona F.C.

 

Avui hi ha un munt de protagonistes: esportistes (una ciclista, un tirador d’arc paralímpic, un jugador de waterpolo i una gimnasta), una torxa olímpica que va anar cap a Moscú i l’ascens a Primera del Girona Futbol Club.

El 19 de juny de 1978 neix la ciclista estatunidenca Theresa Cliff-Ryan. Va participar en els Campionats del Món de Carretera de 2010 i en els Campionats del Món de Carretera de 2011. Considerada la millor patinadora del món, aquesta nord-americana de Michigan, va aconseguir nombroses medalles en campionats del món, ressaltant 25 medalles d'or. Entrenava molt dur i era una gran competidora, sempre sabia el que havia de fer i com fer-ho. El treball en equip era un dels seus forts. Està casada amb el patinador australià Gary Ryan.

El 19 de juny de 1955 neix a Madrid l’Antonio Rebollo Liñán. Va ser un dels noms propis de les olímpiades de Barcelona 92. És un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol. El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l'Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d'aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992. 

El 19 de juny de 1974 neix a Barcelona en Josep Maria Abarca Plotas. És un jugador de waterpolo català. Fou membre de l'equip espanyol que va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, Geòrgia.

El 19 de junio de 1975 va neixer a Bujará, a l’Uzbekistán l’Oksana Aleksándrovna Chusovítina (en rus s’escriu: Оксана Александровна Чусовитина). És una gimnasta uzbeka, medallista olímpica i campiona del món que ha competit en representació de diferents paisos. Va competir per l’URSS fins 1992, per l’Uzbekistán entre 1993 i 2005, per Alemania des de 2006 fins 2012 i novament per Uzbekistán des de 2013. La gimnasta Oksana Chusovitina porta vuit  participacions en Jocs Olímpics. La gimnasta va debutar a Barcelona 1992 amb un or (en equip) i una plata (individual en salt de cavall). Tot i que inicialment va afirmar que es retiraria després dels tardans Jocs Olímpics de 2020, Chusovitina més tard va declarar que tornaria a l'entrenament per als Jocs Asiàtics de 2022, que es van posposar indefinidament a causa de la pandèmia de COVID-19. Després va guanyar una medalla d'or en salt a la Copa del Món de Doha 2022 i al Campionat Nacional d'Uzbekistan de 2022. Quan se li va preguntar com l'ajornament dels jocs asiàtics influiria en els seus plans d'entrenament, va declarar que el seu objectiu era continuar entrenant i competir en els Jocs Olímpics de 2024 a París, França. Chusovitina va competir als Jocs de Solidaritat Islàmica posposats el 2022 juntament amb Dildora Aripova i Ominakhon Khalilova. Van acabar segones com a equip darrere de Turquia. Chusovitina va guanyar l'or en salt. Havent obtingut medalla en tres de quatre Copes del Món el 2022, Chusovitina va guanyar el títol de la sèrie de la Copa del Món a Vault, una gesta que va repetir el 2023. El març de 2024, va competir en dos campionats de la Copa del Món, primer 23è en salt, cosa que la va desqualificar de ser seleccionada a través de la seva puntuació global al Campionat de Gimnàstica Asiàtic a finals de maig. Més tard, va quedar segona en salt darrere de Tja thea Kysselef.  El 23 de maig, Chusovitina va anunciar que es retirava de la competició després d'una lesió que es va produir durant l'entrenament. El març de 2024, Chusovitina "va obrir una escola combinada i una acadèmia de gimnàstica a Taixkent gratuïta per als nens". Per la lesió va haver d’aparcar el seu somni de competir als Jocs Olímpics de París 2024 amb 48 anys.  

El 19 de juny de 1980 es va iniciar el recorregut de la torxa olímpica de Grècia fins a Moscú. Cinc mil rellevistes la van portar en un recorregut de 4915 quilòmetres que va seguir, a grans trets, la següent ruta a Grècia: Olímpia, Atenes, Larisa, Tessalònica; a Bulgària: Sofia, Plovdiv, Pleven; a Romania: Bucarest, Bacău; a l’Unió Soviètica: Chisinau, Kíev, Bélgorod, Oriol, Tula, Moscou. Relleus secundaris van portar la flama olímpica a les subseus a Minsk, Tallinn, Leningrad i Kíev. Misha, la mascota dels Jocs Olímpics Misha (en rus: Миша). En rus Misha és un diminutiu del nom masculí Mijaíl, l'os també és una figura molt popular a Rússia, on és present en moltes rondalles i llegendes populars. Misha va ser la primera mascota d'un esdeveniment esportiu a convertir-se en un fenomen comercial en poc temps. De fet, les nines, peluixos, tasses, records, còmics i fins i tot una sèrie animada produïda al Japó es van inspirar en ella. Per tant, podem considerar a Misha com la primera mascota moderna per a després inspirar a altres mascotes de futurs esdeveniments esportius.

El 19 de juny del 2022 al Girona Futbol Club, S.A.D. va ascendir a Primera Divisió per segona vegada a la seva historia i va esdevenir el vuitè equip català a assolir aquest mèrit esportiu. El 4 de maig de 2024, el Girona aconseguí classificar-se matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi, a quatre jornades per al final de lliga. En la seva primera temporada a Primera va ser l’equip revelació. S’han escrit llibres sobre el tema i us en recomano un d’Eduard Solà Adroer que porta per títol “100 motius per ser del Girona” editat per Cossetània Edicions. A l’estadi de Montilivi el 2021 vèien partits de Segona Divisió; el 2022 van celebrar l'ascens; el 2023 van tastar el lideratge de Primera Divisió per primer cop a la història; el 2024, han estat en competició europea… i, el 2025, continúen a Primera.

18 de juny 1943 Neix Raffaela Carrà 1978 Neix Pol Amat 1994 Neix Álvaro Martín

 

Els protagonistes d’avui són una dona amb un somriure permanent, un jugador d’hoquei i un corredor de marxa.   

El 18 de juny de 1943 va néixer a Bolonya, Itàlia, la Raffaella Maria Roberta Pelloni. Algú pot preguntar què hi fa aquesta dona en un blog d’esportistes? Dons no sé si era o no molt esportista però no podem dir que tots aquells moviments i danses sortien sols. Segur que hi va haver molt temps d'entrenament. Va ser presentadora de televisió, cantant i actriu italiana coneguda com Raffaella Carrà. És coneguda principalment al seu país natal, Itàlia, i a Espanya i Iberoamèrica, on va presentar nombrosos programes televisius d'èxit durant les dècades passades, la majoria dels quals a la cadena pública italiana RAI i a l'espanyola TVE. És considerada «La Diva italiana», i recordada pel caràcter de dona forta i independent que es declarava públicament comunista i feminista. Va mantenir el seu nom pel pintor i arquitecte renaixentista Rafael i va escollir el cognom pel pintor Carlo Carrà.

El 18 de juny del 1978 va néixer a Terrassa en Pol Amat i Escudé. És un jugador d'hoquei sobre herba català que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta-96 i als de Pekín-2008 i que el 2008 va obtenir el títol de Millor jugador del món en hoquei sobre herba. Juga en la posició de davanter centre. Net d'un dels fundadors del Club Egara i fill del famós jugador d'hoquei Francesc Amat i Fontanals, va estudiar Administració d'Empreses i en l'actualitat treballa d'auditor. Al llarg de la seva carrera ha estat set vegades campió de la lliga espanyola i ha guanyat cinc vegades la Copa del Rei. Ha estat nominat quatre vegades per al títol de Millor Jugador del Món i ha estat membre del WorldHockey All Star Team de la FIH en dues de les tres edicions fetes fins ara (2006 i 2008). El desembre del 2008, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya el nomenà "Millor esportista català de l'any" (conjuntament amb Gemma Mengual i Andrea Fuentes). El 22 de maig de 2013 anuncià que es retiraria com a jugador un cop acabés la Copa espanyola 2012-13.     

El 18 de juny de 1994 va néixer a Llerena, Extremadura, l’Álvaro Martín Uriol. És un atleta espanyol especialista en proves de marxa. Álvaro Martín va proclamar-se campió i plusmarquista d'Espanya en categoria juvenil i júnior en diverses distàncies des de 2010. El 2011 va passar a formar part de la plantilla del Playas de Castellón, que dominava el Campionat d'Espanya en categoria masculina. Després de la definitiva retirada de Paquillo Fernández i amb tan sols 18 anys va ser convocat per la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Londres per participar en els 20 km marxa, juntament amb Miguel Ángel López i Francisco Arcilla. Als Jocs Olímpics de París 2024 va obtenir dues medalles.

17 de juny 1945 Neix Eddy Merckx 1976 Neix Carolina Pascual 1980 Neix Venus Williams 1988 Neix Héctor Català 1989 Neix Queralt Castellet

 

Els protagonistes d’avui són un super ciclista, una tennista, un atleta de triatló adaptat, una esquiadora de surf i una gimnasta rítmica.  

El 17 de juny de 1945 va neixer Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a Eddy Merckx. És un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història. En el seu palmarès hi destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de França, cinc Giros d’Itàlia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionats del món en ruta, el Rècord de l'hora, totes les curses importants d’un dia, excepte la París-Tours, així com nombroses victòries a la pista. Va practicar diversos esports, però va trobar la seva veritable passió en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera victòria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961. Després de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran victòria va arribar a la Milà-San Remo un any després, després de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'Itàlia, la primera victòria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la victòria al Campionat del món en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el Rècord de l'Hora l'octubre de 1972, ampliant el rècord en gairebé 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Caníbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ningú. Merckx va aconseguir 525 victòries durant els seus divuit anys de carrera. És un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Milà-San Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'únic que els ha guanyat tots dues vegades o més. Merckx va tenir èxit a la carretera i també a la pista, així com en les grans curses per etapes i les curses d’un dia. Tot i el seu gran palmarès i ser considerat el ciclista més gran de la història, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.Quan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al món del ciclisme. Inicià la seva pròpia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les dècades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecció nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva última edició, el 2016, i també va ajudar el Tour d'Oman. 

El 17 de juny de 1976 va néixer a Oriola, a Alacant, la Carolina Pascual Gracia. És una ex gimnasta rítmica espanyola, medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres preseas amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya. També va ser campiona d'Espanya en categoria d'honor (1991). Entre altres reconeixements, posseeix l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1992), la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1992) i la Medalla de Plata de la Reial ordre del Mèrit Esportiu (1994). Dona nom a una glorieta a Alacant, un carrer a Oriola i un parc a Correntías Mitjanes (Oriola).

El 17 de juny de 1980 va néixer a  Lynwood la Venus Ebony Starr Williams. És una jugadora de tennis professional estatunidenca, i és la germana gran de la també tennista Serena Williams. Pentacampiona de Wimbledon i doble campiona del US Open, Venus ha guanyat 49 títols de la WTA (7 de Grand Slam). El 2002 es convertí en la primera jugadora afroamericana en ser número 1 del rànquing mundial de la WTA de l'Era Open. L'any 2011 se li va diagnosticar la síndrome de Sjögren que va afectar de manera important el seu rendiment esportiu. Va aconseguir cinc medalles en els Jocs Olímpics, quatre d'elles d'or, una individual (2000) i tres en categoria de dobles (2000, 2008 i 2012) formant parella amb la seva germana, i una més de bronze en categoria de dobles mixtos (2016) amb Rajeev Ram com a parella. Amb aquestes cinc medalles va igualar la britànica Kathleen McKane com les tennistes amb més medalles olímpiques. A més, la seva germana també va aconseguir la medalla d'or olímpica individual en el 2012 i esdevingueren les primeres tennistes a aconseguir quatre medalles d'or olímpiques. Ha mantingut durant anys una gran rivalitat amb la seva germana enfrontant-se en 28 ocasions, de les quals Venus n'ha guanyat dotze, però en els enfrontaments en finals de Grand Slam, només n'ha guanyat dos de nou.

El 17 de juny de 1988 va neixer l’Héctor Catalá Laparra. És un esportista espanyol que competeix en triatló adaptat. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 en la prova PTVI.

El 17 de juny de 1989 va néixer a Sabadell la Queralt Castellet Ibáñez. És una esportista espanyola que competeix en surf de neu, especialista en la prova de halfpipe. És subcampiona olímpica a Pequín 2022 i subcampiona del món en 2015. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Hivern en la prova de halfpipe, entre els anys 2006 i 2022, obtenint una medalla de plata a Pequín 2022, el setè lloc en Pyeongchang 2018, el 11è a Sotxi 2014, el 12è a Vancouver 2010 i el 26è a Torí 2006. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Surf de neu, plata en 20154 i bronze en 2021. Addicionalment, va aconseguir tres medalles en els X Games d'Hivern, una d'or i dos de plata.

16 de juny 1942 Neix Giacomo Agostini 1982 Neix Albert Rocas 1967 Neix Jürgen Norbet Klopp

 

Els protagonistes d’avui són un pilot de motociclisme, un jugador de handbol i un futbolista i entrenador.

El 16 de juny de 1942 va néixer a Brescia, a Itàlia, en Giacomeo d'Agostini, més conegut com Giacomo Agostini. És el pilot de motociclisme amb més títols conquistats en la història del Campionat Mundial de Motociclisme. Va obtenir un total de 15 títols i 122 victòries en aquest certamen, que comprenen 8 títols i 68 victòries en la màxima categoria, 500c.c., i la resta en 350c.c.. Va obtenir la major part dels seus assoliments per a la marca italiana MV Agusta.

El 16 de juny de 1982 va neixer a Palafrugell l’Albert Rocas i Comas. És un jugador d'handbol català del Naturhouse La Rioja de la Lliga ASOBAL. Va començar a practicar aquest esport al Club Handbol Garbí de Palafrugell, per passar més tard a les categories inferiors del Club Balonmano Granollers. Va debutar a la Lliga ASOBAL amb el Club Balonmano Valladolid la temporada 2000 – 2001 a l'edat de 18 anys, equip amb el qual va aconseguir una Copa ASOBAL. La temporada 2003 – 2004 va fitxar pel Portland San Antonio de Pamplona, amb el qual va aconseguir una Lliga ASOBAL, una Recopa d'Europa i una Supercopa ASOBAL. Jugà a l'equip d'handbol del FC Barcelona des de la temporada 2007 – 2008 fins a la 2012 – 2013, moment en què va passar a jugar amb l'equip danès KIF Kolding Copenhague. El seu debut amb la Selecció d'handbol d'Espanya, sota la direcció de Juan Carlos Pastor, es va produir al Campionat del món de Tunísia del 2005, en què va assolir el títol mundial per primera vegada. Posteriorment, va aconseguir la medalla de plata a al Campionat Europeu de Suïssa, l'any 2006. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 celebrats a Pequín, aconseguint la medalla de bronze. Va rebre la Medalla d'Argent de Palafrugell al Mèrit Esportiu el 13 de setembre de 2008. Juga com a extrem dret i destaca per la seva velocitat, la diversitat en el llançament i la fiabilitat des del punt de penal, entre altres qualitats. Aquestes l'han convertit en un dels millors extrems drets del món.

El 16 de juny de 1967 va néixer a Stuttgart en Jürgen Norbert Klopp. És un exfutbolista i entrenador alemany, actualment es troba inactiu del futbol és considerat com un dels millors entrenadors de futbol de la història. Klopp va passar la major part de la seva carrera com a jugador del Magúncia 05; un jugador treballador i físic, inicialment es va exercir com a davanter, abans de passar a la defensa. En retirar-se en 2001, Klopp es va convertir en l'entrenador del club, i es va assegurar la promoció a la Bundesliga en 2004. Després de sofrir el descens en la temporada 2006-07 i no poder aconseguir la promoció, Klopp va renunciar en 2008 com l'entrenador amb més anys a càrrec del club. Després es va convertir en entrenador del Borussia Dortmund, guiant-los al títol de la Bundesliga en 2010-11, abans de guanyar el primer doblet domèstic del Dortmund durant una temporada rècord. Klopp també va guiar al Dortmund a un segon lloc en la UEFA Champions League 2012–13 abans d'anar-se en 2015 com el seu entrenador més veterà.

15 de juny 1993 Mor James Hunt 1993 Neix Carolina Martín 2003 Neix Pablo Barrios 1980 Neix l'Almudena Cid

 

Els protagonistes d’avui comencen amb un pilot que mor el mateix dia que neix la campiona espanyola de bàdminton. Acabarem amb un futbolista i una gimnasta amb un somriure fantàstic.

El 15 de juny del 1993 va morir a Wimbledon en James Simon Wallis Hunt.  Va ser un pilot de curses automobilístiques britànic que va arribar a ser campió del món de la Fórmula 1 l'any 1976. Va obtenir 10 victòries, 23 podis i 14 pole positions al llarg de les 93 curses que disputà entre 1973 i 1979. També va ser comentarista televisiu. Un cop retirat de la competició, aquell mateix 1979, Hunt es va convertir en comentarista de la BBC per les curses de Fórmula 1, pràctica que mantindrà fins a la seva mort per un infart de miocardi, malgrat que bebia molt menys que abans i havia començat a practicar esport. El 2013 es va estrenar la pel·lícula “Rush”, dirigida per Ron Howard, sobre la rivalitat de James Hunt amb Niki Lauda durant la Temporada 1976 de Fórmula 1. El paper de Niki Lauda és interpretat pel alemany-català Daniel Brühl. 

El 15 de juny de 1993 va néixer a Huelva la Carolina María Marín Martín.  És una jugadora de bàdminton espanyola que va assolir la posició número 1 l'11 de juny del 2015. Ha estat campiona mundial femenina, en la disciplina individual, els any 2014 i 2015. També ha estat cinc vegades campiona europea, quan va revalidar el títol a La Roche-sur-Yon. L'any 2014 va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu després de guanyar el seu primer mundial a Copenhaguen. Aquell mateix any també va guanyar el guardó Premi Reina Letizia com a millor esportista espanyola. El seu entrenador personal és Fernando Rivas i juntament amb ell ha escrit el llibre “Gana el partido de tu vida” que gira al voltant de la noció d'èxit i allò que cal per aconseguir-ho. A les Olimpíades de París 2024 es va trencar mentre jugava la semifinal, el seu genoll la va aturar. La seva contrincant quan va pujar al podi ho va fer amb un pin de la selecció espanyola en record de la seva companya que no havia pogut acabar la semifinal i de ben segur que hauria aconseguit fer podi.   

El 15 de juny de 2003 va néixer a Madrid en Pablo Barrios Rivas. És un futbolista espanyol que juga com a migcampista en l'Atlètic de Madrid de la Primera Divisió d'Espanya. Als Jocs Olímpics del París de 2024 va guanyar l’or amb la selección espanyola.

El 15 de juny de 1980 va néixer a Vitòria l’Almudena Cid Tostado. És una gimnasta, actriu i escriptora basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica, la millor gimnasta espanyola de la història, finalista en diversos Jocs Olímpics, Jocs Mediterranis i diversos Campionats Mundials.

14 de juny Dia Mundial del Donant de Sang 1925 Xiulada al Camp de les Corts 1958 Neix Joana Grau 1969 Neix Steffi Graf

 

L'Assemblea Mundial de la Salut, que és el màxim òrgan de decisió de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va designar que el 14 de juny de cada any se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang com a mostra de reconeixement i agraïment cap als donants de sang de tot el món. La data commemora el naixement de Karl Landsteiner (Viena, 14 de juny de 1868 – Nova York, 26 de juny de 1943), patòleg i biòleg austríac, que va descobrir els grups sanguinis ABO. El gran assoliment de Landsteiner és el descobriment i tipificació dels grups sanguinis. Se li va concedir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, el 1930. El Dia Mundial del Donant de Sang ha estat escollit per l'Assemblea Mundial de la Salut per promoure l'accés universal a sang segura mitjançant la donació de sang voluntària i no remunerada.

Els altres protagonistes del dia d’avui són una gran xiulada, una jugadora de bàsquet i una gran tenista.

El 14 de juny de 1925 el públic barcelonista al Camp de les Corts va xiular l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera va tancar l'estadi i el president Gamper va haver de dimitir.

El 14 de juny de 1958 va neixer a Olesa de Montserrat la Joana Grau Masagué. És una jugadora de basquet catalana formada en el Club Bàsquet Olesa, que va participar en la lliga de l'Obra Atlètica Recreativa aconseguint guanyar la Lliga i la Copa el 1975. L'any 1979 va fitxar pel Picadero Jockey Club, on aconseguí tres títols de Lliga, tres Copes de la Reina i quatre Lligues catalanes. Després de la desaparició del club, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on va jugar fins a la seva retirada professional. Continuà vinculada a l'entitat exercint com a entrenadora d'equips de base. Reconeixement i memoria Entre d'altres reconeixement, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau, que se celebra el mes de setembre des de l'any 2014. La vila d'Olesa posà el nom de Joana Grau, escollit en votació popular, a un carrer del barri de Cal Candi.

El 14 de juny de 1969 va neixer a Mannheim l’Steffi Graf. És una tennista alemanya, de les millors jugadores de la historia i va ser número 1 del rànquing WTA. Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrere Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també fou la primera (homes i dones) en completar el Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles. Amb l'equip alemany va guanyar en dues ocasions la Copa Federació (1987 i 1992).Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrere de Martina Navrátilová (167) i Chris Evert (154).La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. És considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor. Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del segle xx. Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també exnúmero 1 del món, Andre Agassi, l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.

13 de juny Basquet 1980 Neix Juan Carlos Navarro

 

Avui parlem de básquet perquè tal dia com avui va néixer en Juan Carlos Navarro.

El bàsquet és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

El bàsquet va néixer als Estats Units l'any 1891, inventat per James Naismith, professor d'educació física de la YMCA Training School de Springfield (Massachusetts) a qui es va encarregar la invenció d'un esport que es jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. No obstant això, alguns historiadors atribueixen a la tribu maia l'origen del bàsquet, ja que practicaven un esport similar, el tlachtli. L'associació juvenil YMCA va tenir un rol destacat en l'expansió del bàsquet tant pels Estats Units com per la resta del món. El 1893, Mel Rideout va organitzar el primer partit europeu a Montmartre (París). Simultàniament, Bob Gailey va anar a Tianjin (Xina), Duncan Patton a l'Índia, Genzabaro Ishikawa al Japó i C. Hareek a Pèrsia. A inicis de segle XX, la Primera Guerra Mundial va estimular la difusió del bàsquet per Europa perquè el 1917, els Estats Units d'Amèrica van entrar a la guerra i, entre els soldats de la Força Expedicionària Americana que van ser enviats a Europa, hi havia molts mestres d'educació física que coneixien el bàsquet. A banda, Naismith també va passar dos anys a França amb l'YMCA durant aquest període. Posteriorment, es va popularitzar per tot el món gràcies a la creació de la Federació Internacional de Bàsquet el 1932 i és esport olímpic des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936,  celebrats a Berlín. El pedagog català Eladi Homs i Oller va donar a conèixer el bàsquet a Catalunya l'any 1911 i es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial, el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.

El 13 de juny de 1980 va néixer a Sant Feliu de Llobregat en Juan Carlos Navarro i Feijoo, conegut amb el sobrenom de «La bomba». És un exjugador català de bàsquet que va jugar pràcticament tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Jugant d'escorta, destacava pel seu joc explosiu, el seu excel·lent tir exterior i la seva velocitat. Actualment ocupa el càrrec de director general de bàsquet del Barcelona. Va desenvolupar gairebé tota la seva carrera esportiva (20 temporades), al Barcelona de l'ACB (1998-2007 i 2008-2018), club del qual va ser “canterano” i posteriorment capità, amb el qual va aconseguir 23 títols (vuit Lligues, set Copes, cinc Supercopas i dues Eurolligues). Va disputar la temporada 2007/08 en els Memphis Grizzlies de la NBA, al costat del seu compatriota Pau Gasol. Com a internacional espanyol, va abanderar una reeixida generació coneguda com els «Júniors d'Or», que es va proclamar campiona europea juvenil en 1998 i campiona mundial júnior en 1999, derrotant en la final als Estats Units. Va ser internacional absolut i capità d'Espanya (2000-2017), totalitzant 253 partits, rècord d'internacionalitats després de Rudy Fernández. Va conquistar deu medalles entre els tres grans campionats, proclamant-se entre altres èxits, campió mundial en 2006, bicampió continental en 2009 i 2011, doble subcampió olímpic a Pequín 2008 i Londres 2012, i bronze en Riu 2016. Pau Gasol, Felipe Reyes, José Manuel Calderón, Juan Carlos Navarro i Rudy Fernández (Selecció Masculina de Bàsquet). Aquests cinc integrants de la selecció masculina de bàsquet posseeixen entre el seu palmarès tres medalles olímpiques —dues plates a Pequín 2008 i Londres 2012, i un bronze a Rio de Janeiro 2016— a més d'un diploma —a Atenes 2004—. D'aquest quintet, Juan Carlos Navarro és el jugador de bàsquet espanyol que més vegades ha disputat uns Jocs Olímpics, sent els seus primers els de Sídney 2000. A més, Navarro és al costat de Felipe Reyes són els dos jugadors que més partits han vestit la samarreta vermella en la història de la selecció espanyola. Això sí, Pau Gasol i Rudy Fernández, encara actiu, van continuar fent història amb la selecció en la cita olímpica de Tòquio 2020.

12 de juny 1979 Neix Àlex Mumbrú Marxa Atlètica 1992 Primer Campionat de Catalunya de Marxa

 

El 12 de juny se celebra el Dia mundial contra el Treball Infantil.

Avui els protagonistes són l’Àlex Mumbrú i parlarem de Marxa en record del Primer Campionat de Catalunya.

El 12 de juny de 1979 neix a Barcelona l’Àlex Mumbrú Múrcia. És un entrenador de bàsquet català, exjugador de diferents equips de l'ACB com ara el Reial Madrid, el Joventut de Badalona o el Bilbao Basket. Mesurava 2,02 m i pesava 100 kg, i jugava com a aler pivot. Mumbrú va formar-se esportivament al planter del Joventut de Badalona, on va debutar el 6 de setembre de 1997 davant del Valvi Girona i guanyant el partit per 100-99, aquest mateix any, va ser subcampió de la Copa del Rei celebrada a Valladolid, al caure davant el Pamesa València per 89-75. El 2002 va passar a la disciplina del Reial Madrid, sent subcampió de la copa ULEB a la temporada 2003-04, en ser derrotats pel Happoel de Jerusalem per 72-83, a la ciutat belga de Charleroi. L'any 2004 torna al DKV Joventut i engega la seva segona etapa al club, on hi va romandre fins al 2006, classificant-se en ambdós anys per a jugar el play-off pel títol. En el seu darrer any a Badalona va guanyar la FIBA EuroCup a Kíiv. L'estiu de 2006 va fitxar novament pel Madrid, amb qui guanyaria una Copa ULEB i una Lliga, i seria subcampió de Copa. L'any 2009 fitxaria pel Bizkaia Bilbao Basket, equip amb el qual es retiraria l'any 2018, nou temporades després. Amb l'equip bilbaí va ser subcampió de lliga el 2011 i subcampió de l'Eurocup el 2013. Entrenador La temporada 2018-19, just la temporada després de la seva retirada, Mumbrú es converteix en l'entrenador del RETAbet Bilbao Basket en LEB Or. 

La marxa és una modalitat atlètica en la qual s'han de realitzar passos continuats, sense perdre el contacte amb el terra. La cama que s'avança ha d'estar recta des del primer contacte amb el terra fins que arriba a una posició vertical. És present als Jocs Olímpics des del 1908 a la categoria masculina, i des del 1992 a la categoria femenina. Les proves masculines són: 20 km (en carretera), 30 km (pista), 50 km (pista), 50 km (en carretera) i les femenines: 5 km (pista), 10 km (pista), 20 km (pista), 20 km (en carretera). Els jutges avisen, mitjançant unes targetes, els marxadors que incompleixen alguna norma. La marxa és una prova molt exigent on la resistència, la coordinació i l'agilitat juguen un important paper. A Catalunya tenim diferents noms p`ropis en aquesta especialitat: Josep Marín, Jordi Llopart, Daniel Plaza,  Valentí Massana, Maria Reyes Sobrino, Mari Cruz Díaz, Maria Vasco i Jesús Ángel García Bragado.

En Valentí Massana Gràcia va guanyar el 12 de juny de 1992 el seu Primer Campionat de Catalunya a Palafrugell. És un atleta català, ja retirat, especialista en proves de marxa atlètica. Va donar-se a conèixer internacionalment en el Campionat del Món d'atletisme junior realitzat l'any 1988 a Sudbury (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova dels 10.000 metres marxa. Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), on fou desqualificat en la prova dels 20 quilòmetres marxa quan anava en segona posició, just per darrere de Dani Plaza, i quedaven pocs metres per entrar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) fou vintè en els 20 quilòmetres marxa i aconseguí guanyar la medalla de bronze en els 50 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) únicament participà en els 50 km marxa, aconseguint la quarta posició i un diploma olímpic. Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar dues medalles en el Campionat del Món d'atletisme, una d'elles d'or; una medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme. Ha estat 4 cops campió d'Espanya dels 20 km marxa (1992, 93, 94 i 95) i tres cops campió dels 50 km marxa (1993, 94 i 95). És el responsable de la secció de marxa de l'Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions i és plusmarquista espanyol de 50 km marxa amb un registre de 3h38´43" fets al circuit urbà d'Orense el 20 de març de 1994. Va ser cinc vegades Campió de Catalunya: 1992, 1993, 1994, 1995 i 1997.

11 de juny Fórmula 1 1939 Neix Jackie Stewart

 

La protagonista d’avui és la Fórmula 1 pel neixament d’un pilot campió del món en tres ocasions.

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Fórmula 1 seguint una "Fórmula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que componen la categoria, els anomenats Campionat del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors.

En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de l'espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depèn clarament de l'electrònica, l'aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 pateix canvis any rere any aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnològiques introduïdes pels equips i millorant contínuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1,5 litres als de 4,5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1.200 cavalls als anys 80 durant l'època en què s'usaven motors turbo.

El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a altres països del món com Bahrain, el Brasil, Canadà, Estats Units, Malàisia, Turquia o la Xina. La popularitat de l'esport i en conseqüència els interessos econòmics generats han estat l'origen de grans disputes entre els organitzadors i els equips que posaren en perill la continuïtat de la categoria fins a la signatura i posteriors renovacions del Pacte de la Concòrdia.

L'11 de juny de 1939 neix a Dumbartonshire, a Escòcia en John Young Stewart, més conegut com a Jackie Stewart. És un pilot de Fórmula 1 britànic, campió del món 1969, 1971 i 1973. Va córrer per a les escuderies B.R.M, Matra i Tyrrell. Va participar en 99 Grans Premis, aconseguint 27 victòries que li van significar un rècord fins que Alain Prost el va superar el 1987. Va dirigir la seva escuderia, Stewart Grand Prix entre els anys 1997 i 1999, juntament amb el seu fill, abans de vendre-la a Ford, que li va canviar el nom a Jaguar Racing. Va liderar la lluita per la seguretat dintre de la F1 en els 60 introduint el casc envolupant. El 1966 el pilot anglès Graham Hill li va salvar la vida al circuit de Spa-Francorchamps al rescatar-lo del seu cotxe en flames.

10 de juny 1935 Neix Josep Colomer 1973 Neix Natàlia Via-Dufresne 1991 Neix Pol Espargaró 1999 Neix L'Ona Batlle

 

Els protagonistes d’avui comença amb un jugador d’hoquei sobre herba, una regatista amb medalles olímpiques, un pilot de motociclisme i una jugadora de futbol.

El 10 de juny 1935 va neixer a Terrassa en Josep Colomer i Rivas o Josep Colomer i Ribas. És un jugador d'hoquei sobre herba, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia), on aconseguí guanyar amb l'equip espanyol la medalla de bronze en la competició masculina d'hoquei herba. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic), on aconseguí sengles diplomes olímpics. 

El 10 de juny de 1973 va neixer a Barcelona la Natàlia Via-Dufresne Pereña. És una regatista catalana, ja retirada, guanyadora de dues medalles olímpiques i germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne. Diplomada en fisioteràpia, va formar-se al Club Nàutic el Masnou en la classe Optimist. Competint a la classe Europe ha estat campiona d'Espanya en quatre ocasions (1990, 1991, 1993, 1994) i d'Europa (1995) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial de 1995. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on aconseguí guanyar la medalla de plata en la classe Europe. Va passar a la classe 470 i va repetir els títols de campiona d'Espanya (1997, 1999, 2003, 2006), d'Europa (2003) i tres medalles de bronze als Campionats del Món (2000, 2001, 2002). En aquest disciplina, va participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, juntament amb Sandra Azón, aconseguint la seva segona medalla de plata. També competí als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i de Pequín 2008. Va ser premiada amb la medalla de plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu l'any 1994. Va estudiar Fisioterapia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. El 2023 es va convertir en gerent d’operacions de la secció femenina de la Copa América celebrada el 2024 a Barcelona.

El 10 de juny de 1991 va neixer a Granollers en Pol Espargaró i Villà. És un pilot de motociclisme català de renom internacional. El 2013 es va proclamar campió del món de Moto2 i l'any següent va passar a la categoria de MotoGP, on s'estigué fins al 2023 després de passar per diversos equips. Des del 2024 fa de pilot de proves de KTM. Al llarg de la seva carrera, Espargaró ha assolit diverses fites, com ara ser el pilot més jove a obtenir punts al mundial (2006) o el primer a obtenir un podi a MotoGP amb una KTM (2018). També va obtenir dues victòries consecutives a les 8 Hores de Suzuka (2015-2016). Pol és el germà petit del també pilot de MotoGP Aleix Espargaró.

El 10 de juny de 1999 va neixer a Vilassar de Mar l’Ona Batlle Pascual. És una futbolista catalana que juga com defensa del FC i és internacional amb la selecció espanyola. Ingressà a la Masia al 2011, quan tenia 12 anys, i s'incorporà a l'Infantil-Aleví. Als 14 anys, durant la temporada 2013-14, es va incorporar a les files del juvenil del Futbol Club Barcelona. L'any següent va fer el salt de categoria, passant a jugar en el FC Barcelona "B", primer filial de l'equip barceloní, que es trobava a Segona Divisió. Formada al planter del FC Barcelona, ingressà a la Masia el juliol del 2020 es va incorporar al Manchester United FC de la FA Women's Super League per a dues temporades i una d'opcional. El juny del 2023, acabat el seu contracte amb el Manchester United FC, es reincorpora al FC Barcelona amb un contracte de tres anys.