28 d'abril 1854 neix Herta Marks Ayrton 1947 salpa el nou Kon-tiki

Dues efemèrides pel dia d’avui. Parlarem de gent que persegueixen el seu somni i l’aconsegueixen per la seva tenacitat. Avui és l’aniversari d’una científica quan no n’hi havia, i un estudi etnològic: la comprovació empírica d’un viatge.

El 28 d’abril de 1854 va néixer  Herta Marks Ayrton. Us he de confessar que no havia sentit mai aquest nom però avui fins i tot Google li ofereix el seu Doodle. Va ser una matemàtica, física, enginyera i inventora anglesa. Va rebre la Medalla Hughes de la Royal Society pels seus treballs sobre l'arc elèctric.

Després de graduar-se, va exercir com a professora i va continuar estudiant i investigant. Gràcies al finançament de Madame Bodichon, va patentar un divisor en línia que servia per a dividir una línia en un nombre arbitrari de parts iguals o augmentar o reduir figures. L'any 1884, va començar a estudiar física al Technical College in Finsbury, amb el professor William Edward Ayrton, amb el qual es va casar un any després. Herta va col·laborar amb els experiments del seu marit i, gràcies a l'herència rebuda de Madame Bodichon, va poder dedicar-se plenament a la investigació. Va ajudar el seu marit en els seus estudis sobre l'arc elèctric. Com a resultat de les seves pròpies investigacions sobre aquest tema, entre els anys 1895 i 1896, va escriure diversos articles a la revista The Electrician. L'any 1899, va llegir un article a l'Institut d’Enginyes Elèctrics (IEE) titulat Hissing of the Electric Arc i, l'any següent va ser admesa com a membre de l'IEE (va ser la primera dona que va ser membre d'aquesta institució). L'any 1900, va llegir l'article The Light of the Arc al Congrés Internacional d'Electricitat de París. El 1901, va fer una conferència a la Royal Society sobre el mecanisme de l'arc elèctric. L’any 1906, va rebre la Medalla Hughes per les seves aportacions en l'estudi de l'arc elèctric. Després, va estudiar diferents tipus de carbons que es podien utilitzar per a la il·luminació per arc elèctric. Cal destacar els seus estudis en relació als fars i al focus per a la indústria cinematogràfica. També va realitzar estudis sobre el moviment oscil·latori de l'aigua i l'origen i el creixement de les dunes de les platges. Durant la Primera Guerra mundial, va inventar el ventilador Ayrton, que era utilitzat per les tropes angleses a França per a netejar les trinxeres dels gasos verinosos que utilitzava l'exèrcit alemany. Aquest tipus de ventilador es va utilitzar també per a la ventilació de mines i canonades subterrànies. 

Tal dia com avui de 1947 la Kon-Tiki salpa del port del Callao (Perú), l'expedició marítima de la bassa Kon-Tiki, liderada pel noruec Thor Heyerdahl, per corroborar que els indis americans podrien haver colonitzat les illes del Pacífic. L'expedició etnològica està formada per diversos noruecs i un suec, que navegaran per l'Oceà Pacífic en una bassa, construïda amb troncs de fusta, cordes i matèries primeres naturals de Sud-amèrica, sense usar cap tipus de material modern. El viatge conclourà el 7 d'agost en encallar la bassa en uns esculls de coral a l'illa Raroia, pertanyent al atol de les Tuamotu a la Polinèsia, després d'haver navegat gairebé 7.000 km. en 101 dies, demostrant la possibilitat de la colonització. 

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, se la coneix com "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. De fet, ja fa anys que les espelmes s’han separat de la imatge. Es poden posar les espelmes a la sortida de la basílica.

La muntanya de Montserrat és important pels creients però també és un element important pels catalans i també pels caminants. Es fan tantes caminades fins a Montserrat des de tots els punts de Catalunya que no es poden comptar: escoles, esplais, centres excursionistes, grups d’amics... és tota una experiència personal.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...

En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1947 neix Cruyff

Avui felicitem als nois que es diuen Marc perquè es celebra Sant Marc.

Els nostres protagonistes són dos noms que comencen amb la C: Celsius i Cruyff.

Tal dia com avui del 1744 va morir Anders Celsius, un físic i astrònom suec. Va exercir com professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Va supervisar la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 va publicar una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.

Però el seu nom està relacionat amb una mesura de la temperatura: l’Escala Celsius. En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius. És la que nosaltres fem servir generalment però no és la única escala. Quan parlem de mesures de la temperatura parlem de tres escales: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.

L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.

El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.

Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947. Darrerament s’ha parlat molt d’ell perquè va morir fa quasi un mes, el 24 de març de 2016. Va ser un jugador i entrenador holandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.

Si parlem de clubs... Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, al FC Barcelona on va ser jugador i més tard entrenador primer de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. També va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013.

22 d'abril Dia de la Terra 1978 Concert de Bob Marley 2016 "Calma" nou disc de José Luis Perales

Avui és el Dia de la Terra. Nosaltres parlem de Música, proposem dues línies sonores... 

Tal dia com avui de 1978 Bob Marley va actuar al 'One Peace Concert' a Jamaica. Prop de 300.000 fans es van trobar al National Stadium de Kingston (Jamaica) per assistir a un espectacle de reggae amb finalitats benèfiques. L'objectiu era recaptar fons per als joves aturats dels guettos. El popular Bob Marley, va ajuntar a la seva banda The Wailers, va cantar en aquest esdeveniment en el qual es va aconseguir reunir al llavors primer ministre Michael Manley, i al seu homòleg a l'oposició, Edward Seaga. Aquesta era, a més, la primera vegada que el rei del reggae, tornava a la seva ciutat després d'haver patit un intent d'assassinat. El concert va coincidir amb la publicació del novè treball de l'artista, Kaya (1978). Una altra de les personalitats, aquesta vegada del panorama musical, que va estar present en aquest esdeveniment va ser el líder de The Rolling Stones, Mick Jagger. El concert va durar vuit hores i al final del mateix, Bob Marley va fer pujar a l'escenari als dos contrincants polítics perquè es estrenyessin les mans. Un acte de comiat i tancament pel qual el cantant va rebre, temps després, la Medalla de Pau de les Nacions Unides a Nova York.

I avui es posa a la venda el nou disc de José Luis Perales “Calma”. Presenta un nou disc cada tres anys. És un dels compositors de cançons més prolífics de l’estat espanyol. Té més de 500 cançons registrades i moltes més que esperen el seu moment a casa seva... Va començar a escriure quan tenia 20 anys. Al començament només volia ser compositor i mai s’avia proposat ser cantant però té molts discs d’argent, de platí...per títols com "Un velero llamado libertad", "I cómo es él?"... i ha venut moltíssims discs. Ha escrit cançons per a molts cantants: de la Pantoja, a Julio Iglesias, Mocedades, Jeanette, Rafael... escriu des de rumbes fins a cançó protesta passant per cançons infantils.     

Suggeriments: Avui us proposem que escolteu música. Dos noms propis: música de Bob Marley, el rei del reggae i del José Luis Perales (les pot cantar ell o cantants del més variats).

Novament dues ciutats protagonitzen el nostre dia: Roma i Santiago de Compostela. Però no perquè siguin ciutats de pelegrinatge de la Cristiandat sinó per motius ben diferents...

Diuen que tal dia com avui de l’any 751 abans de Crist es va fundar Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, de joves es van barallar i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estava construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul li dirà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però en l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. La abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, en què el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, quan s'assembli de nou a la seva grandesa original.

El vint-i-u d’abril de 1211 es va inaugurar el Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la. El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la és un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateu i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II, qui va donar a aquest efecte cent maravedí anuals, entre 1168 i 1188, data aquesta última que consta inscrita en la pedra com a indicativa de la seva finalització. Després de començar els treballs del Pòrtic, el seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX.

El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateu, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. Per la resta, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de peregrinació d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent una important destinació de peregrinació. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en la seva butlla Regis aeterni en 1179. La catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural al 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1985.

20 d'abril 1828 torna de Tombuctú 1897 Barcelona creix

Avui les protagonistes són dues ciutats: Tombuctú i Barcelona.

Tal dia com avui de 1828 l’explorador francès René Caille, de 29 anys, es converteix en el primer europeu que ha anat i tornat amb vida de Tombuctú (ciutat de la conca del riu Níger, actual república de Mali). Aquesta ciutat era un nus de comerç important entre Àfrica del nord i la franja sudanesa.

El 20 d’abril de 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Sí, sí... el que ara són barris de la ciutat un dia van ser municipis autònoms de fet encara hi ha molts nom de carrers que ho recorden: la carretera de Sants, el Passeig de Gràcia... Ara tenen seus de districte però havia estat en molts casos el seu ajuntament. Molts tenen el seu propi cementiri... Així podem entendre la urbanització irregular d’aquestes poblacions i del centre de Barcelona dins de la muralla i la construcció de l’eixample amb una quadrícula perfecta.

Suggeriments, avui geogràfics. Trobeu Tombuctú al mapa. On és? Jo sovint quan vull engegar a algú o alguna cosa dic que els posaria un llaç, un segell i els enviaria a Tombuctú i ves per on, avui és el protagonista del nostre espai... El següent suggeriment és veure sobre el planell de la ciutat de Barcelona les diferents poblacions... i és que de vegades una imatge val més que mil paraules.