Novament dues ciutats protagonitzen el nostre dia: Roma i Santiago de Compostela. Però no perquè siguin ciutats de pelegrinatge de la Cristiandat sinó per motius ben diferents...

Diuen que tal dia com avui de l’any 751 abans de Crist es va fundar Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, de joves es van barallar i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estava construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul li dirà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però en l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. La abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, en què el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, quan s'assembli de nou a la seva grandesa original.

El vint-i-u d’abril de 1211 es va inaugurar el Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la. El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la és un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateu i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II, qui va donar a aquest efecte cent maravedí anuals, entre 1168 i 1188, data aquesta última que consta inscrita en la pedra com a indicativa de la seva finalització. Després de començar els treballs del Pòrtic, el seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX.

El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateu, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. Per la resta, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de peregrinació d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent una important destinació de peregrinació. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en la seva butlla Regis aeterni en 1179. La catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural al 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1985.