9 de desembre 1888 S'acaba l'Exposició Universal de Barcelona 1916 Neix Kirk Douglas

 

Avui parlarem d’una Exposició Universal i d’un home molt longeu que per la seva professió es va exposar a tot el món en les seves interpretacions.

L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929). Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap duia el nom d'Exposició Universal: van ser la Centennial International Exhibition celebrada a Melbourne (Austràlia), la International Exhibition de Glasgow (Escòcia), el Grand Concours International des Sciences et de l'Industrie de Brussel·les (Bèlgica), i l'Exposição Industrial Portuguesa de Lisboa (Portugal).

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. La va presidir Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent Maria Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres, Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet.

Kirk Douglas, nom amb què es coneixia Issur Daníelovitx Demsky que va néixer a Nova York el 9 de desembre de 1916. Va ser un actor, director, productor de cinema i empresari estatunidenc, pare del també actor Michael Douglas. Va consolidar una sòlida reputació cinematogràfica al llarg d'una vuitantena de pel·lícules: va intervenir tant en comèdies com en drames, i va encarnar personatges durs, però de fons molt vulnerable, com a “Champion”, de Mark Robson (1949); “Ace in the Hole”, de Billy Wilder (1951); “The Bad and the Beautiful”, de Vincente Minnelli (1952); “Spartacus” de Stanley Kubric (1960);“Tough Guys”, de Jeff Kanew (1986); “Oscar”, de John Landis (1991) o “Diamants”, d'Allan Aaron Katz (1999), tot i que també va participar en nombroses produccions per a la televisió i va codirigir diversos llargmetratges. Amb la força de les seves actuacions, donà a cadascuna de les seves pel·lícules una marca distintiva. Fou nominat a l'Oscar al millor actor en tres ocasions, però mai no el va guanyar; en canvi, el 1996, va ser guardonat amb l'Oscar honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema.

Va morir als 103 anys, segons va informar una nota publicada a la revista People, escrita pel seu fill Michael, per causes naturals i a casa seva. En conèixer la notícia, l'Acadèmia de Cinema de Hollywood va piular una cita de l'actor sobre la primera vegada que va actuar: “He volgut ser un actor des que era petit a Segon de Primària. Vaig actuar en una obra i la meva mare va fer un davantal negre i jo vaig fer de sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un cucurutxo de gelat”.

Com no podia ser d’altra manera la fotografia d’avui és de Kirk Douglas en algunes de les seves interpretacions al cinema.

8 de desembre La Puríssima Concepció 1948 neix McDonald's 2021 s'il·lumina l'estel de la Sagrada Família

 

Avui parlem de l’esperit i de la carn. Celebrem el Dia de la Mare de Déu però també parlarem d’una empresa que van iniciar l’any 1940 en Richard i en Maurice McDonald. Van obrir el McDonald's Famous Barbecue a la Ruta 66 a San Bernardino, Califòrnia, amb un menú basat en la carn a la barbacoa, que era el menjar per excel·lència a la carretera dels Estats Units a l'època. Actualment alguns associen al concepte de fast food, fins i tot de menjar escombraria. Passen molts controls i amb les ganes que els té molta gent si fossin tan dolents com diuen ja els haurien tancat tots.

El Dia de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, coneguda també com la Puríssima Concepció, és una festivitat cristiana que se celebra el dia 8 de desembre. És festiu a molts estats com Espanya, Argentina, Nicaragua… És un principi irrevocable de l'Església Catòlica decretat l'any 1.854, el qual sosté que la Mare de Déu ha estat lliure del pecat original a partir de l'instant de la concepció del seu fill Jesucrist, romanent verge abans, durant i després del part. És un principi que no comparteixen totes les branques cristianes. Els protestants no creuen en la virginitat de Maria. És la festa més important dedicada a la Mare de Déu de l’hivern.

Avui, aquesta tarda s'il·luminarà per primera vegada l'estel que corona la Torre de Maria de la Sagrada Família. Podeu veure-ho amb directe o amb la programació especial de TV3 o Ràdio Estel.

 

I quan parlem d’arcs hi ha l'Arc de Trajà (a Benevent, a Itàlia), l'Arc de Marbre (el Marble Arch de Londres, al Regne Unit), l'Arc de Constantino (a Roma, a Itàlia) o l'Arc de Triomf de Napoleó (a París, a França). Pots conduir pel cim de l'arc més gran (192 metres), l'Arc Gateway (a Saint Louis, als EUA). Pots admirar els centenars d'arcs entrecreuats amb forma de ferradura en el que va ser la Gran Mesquita de Còrdova, al sud d'Espanya. Però, no obstant això, els arcs més famosos del món tal vegada continuen sent els de McDonald's.

McDonald's Corporation és una cadena de locals de venda de menjar ràpid. La marca és coneguda especialment per les hamburgueses de vedella, patates fregides, però també disposen de productes de pollastre, menús per a l'esmorzar (burritos i ous), begudes ensucrades, postres i, recentment, per respondre als canvis d'hàbits dels consumidors, i en resposta a les crítiques per ser aliments poc saludables també ofereixen amanides i fruita. Alguns d'aquests locals inclouen una àrea amb jocs per als nens. McDonald's aten més de 69 milions de clients al dia. Les estratègies d'innovació i tecnologia, la satisfacció laboral, les estratègies de màrqueting i la satisfacció del client són els factors crítics que impulsen l'èxit de McDonald's a la indústria del menjar ràpid.

Quan diem menjar porqueria parlem del que conté, en general, alts nivells de greixos, sal, condiments o sucres (que estimulen la gana i la set, fet de gran interès comercial pels establiments que subministren aquest tipus de menjar). Així mateix, contenen nombrosos additius alimentaris, com el glutamat monosòdic (potenciador del sabor) o la tartrazina (colorant alimentari). Aquest tipus d'aliment aporta, bàsicament, calories buides i, a més a més, sol abusar de succedanis alimentaris. Això es pot donar amb certs tipus de menjar ràpid, però no en tots. Potencialment, tots els aliments són perjudicials per a la salut si s'abusa del seu consum, però el menjar escombraria, tot i ingerir-ne poca quantitat, poden produir efectes secundaris. Determinats grups de població, per exemple, els que pateixen determinades malalties poden ser més sensibles als seus efectes. Se sol relacionar el consum de menjar porqueria amb l'obesitat, les malalties cardíaques, la diabetis tipus II, les càries i la cel·lulitis. Aquest tipus de menjar ofereix al consumidor greixos, colesterol, sucres i sal, mentre que un bon aliment ha de proveir fibres, proteïnes, carbohidrats, vitamines i minerals necessaris per al rendiment del cos. Els restaurants de menjar ràpid ens ofereixen aquesta classe de menjar, però, a més a més, també podem trobar-lo a les cadenes dels supermercats.

Si una persona consumís menjar porqueria cada dia, tindria més probabilitats de patir malalties sanguínies, obesitat, diabetis i colesterol alt. No és el mateix si aquest menjar es consumeix un cop per setmana que cada dia. Les conseqüències poden ser irreversibles i, fins i tot, lamentables. Els hàbits alimentaris, que hem adquirit amb el temps, a la vida moderna, s'han transformat en un hàbit que atempta contra la salut. Alguns dels aliments porqueria comuns en moltes llars són hamburgueses, salsitxes, patates fregides, productes congelats per a la preparació en microones, begudes gasoses, dolços...

La fotografia és sens dubte pel logo del McDonald’s: els seus famosos arcs grocs, realment inconfusibles.

7 de desembre Dia Internacional de l'Aviació Civil

 

Celebrem el Dia Internacional de l’Aviació Civil. Però anem a pams, començarem veient què és l’aviació, i l’aviació civil per acabar veient per què es celebra aquesta diada.

L'aviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.

El concepte d'aviació inclou les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació. L'aviació general i l'aviació comercial s'agrupen al seu torn sota el terme d'aviació civil, en contrapartida amb l'aviació militar. Sobre la base de l'ús dels avions i helicòpters, l'aviació civil es divideix habitualment en dos grans grups:

• Aviació general; en funció dels usos o fins qué pretén, pot classificar-se com aviació privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari és el seu propietari; aviació esportiva, la qual té com a finalitat la pràctica d'algun dels esports aeronàutics; aviació utilitària,la qual es destina a usos pràctics de caràcter social com evacuacions, rescats, extinció d'incendis o serveis policials; l'aviació d'estat és aquella que no és estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.
• Aviació comercial, aviació basada en companyies aèries, grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies i/o passatgers, així com en les empreses de aero-taxi.

L'ONU va reconèixer oficialment el 1996 que el 7 de desembre se celebraria el Dia Internacional de l'Aviació Civil. Però ja se celebrava per part de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) des de 1992. La data commemora la creació de la OACI en 1944, que és l'organisme que regula les normes sobre aviació civil. El propòsit del Dia Internacional de l'Aviació Civil és crear i reforçar la consciència mundial sobre la importància de l'aviació civil internacional. I és que ja no podem concebre el món sense el transport aeri.Un dels objectius d'aquest dia és que els països cooperin per a crear una xarxa de trànsit veritablement global al servei de tota la humanitat.

Avui es qüestiona el cost ambiental d’aquests viatges però no hi ha marxa enrere. Hi ha la possibilitat de millorar però no tancarem el transport aeri.

6 de desembre Dia de la Constitució Sant Nicolau 1768 comença l'Enciclopèdia Britànnica 1961 comença Cavall Fort

 

Avui és festiu a Espanya. És una de les festes civils i es celebra el Dia de la Constitució de 1978. Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

També recordem la festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 5 o 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de Reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira, i el Santa Claus nord-americà així com el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda. De fet, 'Santa Claus' prové de 'Sinterklaas' en neerlandès. Les festivitats i costums entorn d'aquesta festa difereixen segons les regions.

I per acabar la diada recordem dues publicacions que es van estrenar tal dia com avui: l’Enciclopèdia Britànnica i la Revista Cavall Fort.

L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle XVIII. Tal dia com avui de 1768 es va publicar la primera edició de l’Enciclopedia britànica.Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents. El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.

 

Tal dia com avui del 1961 a Barcelona s'hi publica el primer número de la revista Cavall Fort.  Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial. Es va crear per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. En els seus més de 1000 números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans. Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell...) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner...), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans... Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a 1997 i, des d'aleshores, n'és la directora Mercè Canela.

El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país. A través de vuit plafons, l'exposició mostrava, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana. Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.

La imatge del dia és pel número dels 50 anys del Cavall Fort. Des del “cultureta” li desitgem molts i bons anys!

5 de desembre Dia Internacional del Voluntariat 1901 neix Walt Disney 1946 neix Josep Carreras.

Avui es celebra el Dia Internacional del Voluntariat. I és que el món es mou gràcies al voluntariat, organitzat o no. La meva àvia sempre deia que “els cansats eren qui feien la feina”. Em va costar molts anys d’entendre-ho. Els qui volen, els que fan, els que posen el seu temps, la seva persona i de vegades també la seva professió al servei dels altres són els que fan que el món es bellugui i sigui un lloc més bonic per viure-hi. Hi ha tota una colla de valors que están darrera d’aquest voluntariat d’una manera més o meys conscient des de la constancia o el respecte i valoració d’un mateix i dels altres fins a la convicció de que les coses no es fan soles i la queixa només arrecla si s’hi fan coses. El voluntariat pot tenir un trasfons religiós o no però el que sí es cert és que està format per persones que volen i troben el temps. Han descobert que donar (temps, escolta, presencia, feina…) sempre és gratificant, omple el cor i millora el món encara que sigui un raconet petit o per una sola persona. Sempre és molt més que res i té un efecte multiplicador.

També recordem dos artistes brillants en el seu camp que van neixer tal dia com avui:

Walter Elias Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901. El seu cognom és conegut arreu del món. Actualment és una gran empresa que té un munt de seccions: pel·lícules, merchandising, parcs d’atraccions… tot al voltant de la felicitat de nens i adults. Va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. No va tenir una vida fácil i la seva biografia és molt interessant. ç Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company. Va ser el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats, com l'Ànec Donald o Mickey Mouse. Disney va adquirir renom com a productor de cinema, com innovador en el camp de l'animació i com a dissenyador de parcs d'atraccions. Al costat del seu equip va crear alguns dels personatges d'animació més famosos, especialment Mickey Mouse, una caricatura d'un ratolí, a la qual el mateix Disney va posar la seva veu original. Durant la seva extensa i exitosa carrera en el cinema d'animació va ser premiat amb 26 premis Oscar d'un total de 59 nominacions, i va rebre quatre premis honorífics, el que en fa la persona que més premis de l'Acadèmia ha guanyat. També va ser guardonat amb set premis Emmy. És un referent per a les persones lluitadores.

 

Josep Maria Carreras i Coll va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1946. Se’l coneix  artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català. La seva càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià. Seguint els passos de Jaume Aragall, estudià cant amb el seu mestre Jaume Francisco Puig. El seu repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder) i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió, cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de música popular. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí arreu del món. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco Opera, la Viena Staatsoper, la London's Royal Opera House, l'Òpera de Munic, la Chicago's Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i Verona. Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d'orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a Salzburg, Berlín i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha- a més de destacats directors d'escena, com Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince. Carreras també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de recuperar-se d'aquesta greu malaltia. En els Jocs Olímpics de 1992 va interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre.

La fotografía d’avui és per a Josep Carreras. Un home que ho va tenir tot i que la malaltia li va arrabassar gairebé la vida però això el va fer més fort i va posar en marxa els seus contactes, la seva popularitat i la seva feina per lluitar contra la leucemia treballant amb els millors professionals i fent campanyes per visibilitzar aquesta necessitat. La fotografia és pel seu somriure que sempre m’ha atrapat potser tant com la seva veu. 

4 de desembre Santa Bàrbara 1997 Palau de la Música i Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat

 

Avui celebrem el dia de Santa Bárbara, aquella de la que nomès ens enrecordem quan trona. També recordem que hi ha  dos edificis de Barcelona que van ser declarats per la UNESCO  Patrimoni de la Humanitat, tal dia com avui del 1997: el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Santa Bàrbara (Nicomèdia, s. III - 306) és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals). A data de juliol del 2016, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1.052 béns, dels quals 814 són culturals, 203 naturals i 35 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 165 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009. Un cas a part és el Patrimoni Cultural Immaterial (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH), els primers elements del qual, anomenats aleshores Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, foren proclamats l'any 2001, i des de llavors la llista s'ha anat ampliant regularment, de manera que actualment hi ha catalogats 423 elements arreu del món, entre els quals la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Tribunal de les Aigües de València, els castells o el Cant de la Sibil·la. Podeu cercar la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans.

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS. 

Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana. A nivell assistencia cada any d'atenen 35.000 pacients ingressats i més de 145.000 urgències. Les consultes externes reben 350.000 visites anuals i l'Hospital de Dia atén a 75.000 usuaris. Disposa de 136 punts d'Hospital de Dia, 644 llits i 21 quiròfans.

3 de desembre 1552 mor Sant Francesc Xavier 1967 el primer Trasplantament de cor 2021 inici del superpont

 

Els protagonistas d’avui són dues persones excepcionals: Sant Francesc Xavier i el Dr. Barnard, i l'inici d'un superpont.

Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 –) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sangchuan (Xina) el 3 de desembre de 1552. Fou santificat per l'Església Catòlica amb el nom de Sant Francesc Xavier.

Francesc Xavier va ser un rellevant missioner jesuïta, membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col·laborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de l'Apòstol de les Índies.

És copatró de Navarra, juntament amb sant Fermí de Pamplona i se celebra l'onomàstica el dia 3 de desembre, l'aniversari de la seva mort. Anualment, els primers dies de març, se celebra una massiva peregrinació en el seu record al Castell de Javier, coneguda com la Javierada. Igualment, i en homenatge al sant i a la seva llengua materna (l'euskera), la Societat d'Estudis Bascos-Eusko Ikaskuntza va anomenar el 1947 el 3 de desembre com el Dia Internacional de l'Èuscar. Així doncs, des d'aleshores se celebra en aquesta data la festivitat del patró de Navarra i el dia internacional de l'euskera.

 

Christiaan Neethling Barnard va ser un cirurgià cardiovascular sud-africà que va ser el primer a fer amb èxit un trasplantament de cor entre humans.

El seu pare, Adam Barnard, fou un pastor de l'Església Reformada Holandesa i la seva mare, Maria, tocava l'orgue a l'església. Christiaan va ser un dels cinc fills del matrimoni. Tenien greus problemas econòmics. Un dels seus germans, Abraham, va morir a l'edat de cinc anys a causa d'una malaltia del cor. Molts anys més tard, el seu germà més petit, Marius, seria nomenat com la seva mà dreta al Departament de Cirurgia Cardíaca de la Universitat de Ciutat del Cap.

Es graduà en Medicina el 1953 a Ciutat del Cap. A l'hospital Groote Schuur, de la mateixa localitat, va exercir com a cirurgià general. El 1955 obtingué una beca per especialitzar-se en cardiologia a Minnesota, als Estats Units. La dotació de la beca era tan escassa que va haver de treure neu, tallar gespa i rentar cotxes per poder arribar a fi de mes. Allà tingué professors com el doctor O. H. Wangesteen i el doctor Shumway, que li van ensenyar la tècnica de trasplantar cors d'animals.

De tornada al seu país, el 1962, fou nomenat cap de cirurgia toràcica a l'hospital Groote Schuur. Va fer centenars de proves amb gossos i per fi el 3 de desembre del 1967 realitzà el primer trasplantament de cor a Louis Washkansky, a qui col·locà el d'una jove de 24 anys. El pacient, però, morí 18 dies després a causa d'una pneumònia. El doctor va dir que aquell va ser el dia més trist de la seva vida. El segon trasplantament fou el 1968 i aquest cop el cor bategà durant 563 dies gràcies a l'ajut de fàrmacs com la ciclosporina.

A causa d'una artritis hagué d'abandonar l'exercici professional de la cirurgia, quan ja comptava amb més de 140 trasplantaments realitzats. Posteriorment es dedicà a la recerca sobre l'envelliment dels organismes. Al final de la seva vida es va comprometre en contra de la política d'apartheid, també es va implicar en causes humanitàries. El 2001 va morir als 78 anys d'un atac d'asma, quan estava de vacances a Xipre.

Avui comença un superpont. Comença el cap de setmana i dilluns és la Festa de la Constitució i dimecres la Puríssima i dimarts molts fem pont. Això vol dir que hi ha cinc dies de festa. L'imatge és pel Pont del Petroli de Badalona.